“Allà hi vivia gent normal”

“Del Xino al Raval”. Programa Millenium de TVC, 2005.Intervenen Rosa Gil (Casa Leopolodo), Joan Fuster (L’Avenç), Benet i Jornet, Paco Villar

En aquest debat televisiu, Martí Abella (coordinador de la revista CAU. 1985 arriba a Ciutat Vella per activar l’Oficina de Rehabilitació. 1987 formà part de l’equipo que posà en marxa l’Àrea de Rehabilitació Integrada (ARI) i en 1988 participa en la creació de PROCIVESA. Actualment és el responsable de Promoció i Comunicació de Focivesa) desprès d’entrar en un debat enconat amb el Benet i Jornet, al final pràcticament del programa confessa, notablement afectat: “quan l’any 1987 o 1988 vaig a anar a l’Illa Sant Ramon (coneguda com l’Illa negra) que s’havia d’enderrocar completament i vaig anar casa per casa, porta per porta, per conèixer qui hi vivia allà, vaig tenir l’oportunitat de veure totes les finques de descobrir que el barri xino…vaig trobar molta gent molt normal i em van sobtar molt…i l’altra cosa es que moltes de les cases que vaig veure no s’hi podia viure, hi havia una mala olor…en aquell moment, al 88 es pensava que no havia res que justifiques la seva rehabilitació”.

El més cru de tot és que l’enderrocament de les 3 finques de l’illa és va fer amb el recolzament del Pep García de l’AAVV del Raval i l’argument central (segons l’hemeroteca de La Vanguardia, les memòries de Procivesa, i l’ Octavi Aleixandre del Catàleg de la destrucció de Ciutat Vella) que s’utilitza és la necessitat d’acabar amb la “batalla de la droga” que es va produïr al febrer de 1988. Suposadament, aquest illa era una espècie de cau d’aquest narcotraficants.

Els fets es relaten a la Vanguardia de la següent manera: El dimarts 23 de febrer, en portada, al cantó inferior esquerra el titular: “Barrio Chino 50 detenidos en una venganza gitana por la venta de droga adulterada”. els protagonistes son “grupos de vendedores de droga de raza negra y unos individuos de raza gitana”. aquí en cara no es té clar si la droga esta adulterada o -el que dirà mès tard la Policía Nacional- si té un alt grau de puresa. La notícia continua en la pàgina 24, en la secció de Necrológiques amb el titular “Masivo ajuste de cu.entas en plaza Real por la muerte dé doshermanos gitanos heroinómanos”. Es van detenir en aquest moment 50 persones, 30 d’elles van passar a disposició judicial -al dia següent, 40 més- el motiu era la revenja per la mort de dos germans gitanos heroïnòmans la setmana anterior. Va ser una batalla campal que va començar al “Barrio Chino” i desprès es va traslladar a la Plaça Reial on per moments es van congregar 200 persones. Tot i que anaven armats amb ganivets i pals no van haver-hi ferits. A les 21h van acabar tot.

La setmana anterior a la de la notícia van morir altres 4 persones a BCN i Viladecans per sobredosis. A més, dos ciutadans més van ser treslladats per la Policía Nacional a l’hospital del Mar i Sant Pau per sobredosis.

El 24 de febrer, nou titular en portada, la part dreta inferior: “La policía detuvo ayer a otros 40 extranjeros tras los incidentes del Raval”. Sorprenenment, el titular de les pàgines interiors -p.25- ara en l’apartat de Societat serà: “La batalla por el control de la droga en la zona del Raval se salda con otras cuarenta detenciones” i amb el destacat “Una partida de heroina adulterada puede haber causado’ya seis muertes”. Segons les notícies del día anterior, no és cert ni una cosa ni l’altre. i continua el subdestacat: “La batalla librada en la noche del lunes entre clanes gitanos involucrados en el tráfico de droga y los traficantes de ‘raza negra’ que “controlan”el mercado del narcotráfico en el Raval…”. Al cos de la notícia diu que que l’heroïna estava adulterada al mateix temps que els morts ho són per sobredosis. També la notícia acaba dient que el motiu és la revenja dels familiars dels gitanos que associen la mort a que els traficants han venut heroïna en mal estat. Un apart de la notícia posa èmfasis en que la problemàtica es troba als carrers Sant Ramon amb Marquès de Barberà definit com “un remedo de ambiente cashba y barrio chino de una ciudad portuaria cualquiera” i curiosament -igual que es diu ara- abans això no era aixì, que als anys 60 “esto era un hervidero de de gente que venía a comprar amor y de mujeres jóvenes que lo ofrecían”.

El 25 de febrer es publica novament en portada agafant més espai que mai, gran part de la meitat inferior dreta amb el titular “Los vecinos del Raval pactarían con los “camellos” para poder vivir en paz”. Pep García convoca una roda de premsa on diu que “esta dispuesto a pactar con el diablo, si hiciera falta, para poder transitar por el barrio y salir por las noches sin problemas”. Aquí, ell mateix ja ofereix un versió modificada dels fets: es tracta d’una lluita entre bandes de narcotraficants, “una de blancs i un altre “per persones de raza negra”. Segon el president de la AAVV del Raval, el pacte el van proposar els traficants el maig de l’any anterior però va ser rebutjat . Però ara, “son los propios vecinos quienes se siente inseguros (sic!). Por eso en estos momentos nos planteamos dar luz verde (sic) al acuerdo” .

La notícia continua a l’interior, pàgina 25, espai central amb el titular: “Los vecinos del Raval están dispuestos a pactar con los “camellos” a cambio de vivir en paz” […] “A partir de aquel día la calidad de vida del barrio del Raval ha emporado, ya que según afirmó Pep García “lo ocurrido el lunes tuvo su origen dentro de nuestro barrio, concretamenteen la calle San Ramón” Para el representante del Raval,  que para entender lo que pasó en la Plaza Real es básico entender lo que sucede en esta calle.

En resumen, la organización que tradicionalmente vendía droga en la calle San Ramón, integrada sobre todo por personas de raza blanca, ha terminado por enfrentarse con otra integrada fundamentalmente por personas de raza negra que que quería controlar la distribución de estupefacientes y los lugares de venta.

“La gran diferencia —aclaró el presidente dela Asociación de Vecinos delRaval— es que, hace años, los actuales camellos blancos se dedicaban a otras cosas, como echar las cartas.Pero la degradación del lugar fue reduciendo elnúmero de visitantes por lo quetuvieron que cambiar de actividad para sobrevivir, pasándose ala venta de droga”.La aparición de organizaciones dedicadas al tráfico de estupefacientes empeoró aún más las condiciones de vida del Raval, llegando a afectar seriamente alos propios vecinos del barrio,“que ni siquiera podemos salir por la noche de nuestras casas”.De ahí, que quieran pactar conquien sea para poder vivir,cuando menos, en paz.

Al 26 de febrer AAVV del Raval reclama que la policia continuï 2 mesos més. La notícia explica que les associacions de comerciants no estan d’acord amb el suposat pacte amb els “camells”. i aquí és la primera vegada que la notícia s’amplia amb els desnonaments i expropiacions possiblement irregulars que s’estan fent al carrer Ferlandina  i al costat dels Convent dels Àngels en el marc del programa d’actuació a desenvolupar entre 1988 i 1991. A les crítiques dels veïns afectats sobre la manca de comunicació o d’alternatives als desnonaments, el en aquell moment regidor de Ciutat Vella, Joan Clos, afirmà: “por encima de todo, hay que defender la participación ciudadana”.

La pàgina conté un destacat de “successos” titulat “Una nueva víctima en el Harlem barcelonés”.

El 27 de febrer hi ha una reunió entre el Governador civil Ferran Cardenal, Pasqual Maragall, Joan Clos. segons diu Octavi Alexandre, d’aquesta reunió surt per primera vegada l’idea que s’ha de fer una intervenció contundent sobre Illa Sant Ramon”

Com era d’esperar, el 29 de febrer surt la notícia de que els veïns del Raval no “pactaran amb els traficants”. Notícia en la que s’insisteix el 2 de març.

A 31 d’agost del 1988, titular Los vecinos del Raval no se creen las explicaciones policiales sobre la heroína que mata en Ciutat Vella (La Vanguardía agost de 1988)les versions policials diuen a La Vanguardia que el total de morts (entre 41 i 46) que s’ha produït recentment responen a un partida d’heroïna molt pura. Mentre que l’AAVV del Raval diu que és una guerra entre traficants. A la Plaça Reial es ven i a Robador, Sant Ramon i Cadena es distribueix.

un altre element important i sorprenent és que Terra LLiure va cometre un atemptat en el bard del barri “Maite” perquè era un lloc on es produïa tràfic de drogues.


Això s’entén? Això és normal?

Hom comença a plantejar-se si seria pertinent una marc analític que contemplés la colonització o la guerra civil més enllà de les invasions o les confrontacions armades recollides per la historiografia oficial  per entendre què ha passat i està passant amb aquesta part de Ciutat Vella.

Aside | Aquesta entrada s'ha publicat en Historiografia, Política i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s