“No hem de clamar indignats,[…] només perquè sota les piquetes cau una finestra gòtica o la casa natal d’un pròcer modernista. De cap manera! No és aquest el fons de la qüestió. Clamem, ras i net, sobretot, a favor d’allò que els destructors odien visceralment, desaforadament: l’existència del barri en si mateix. Clamem, doncs, sobretot, perquè afirmant la permanència d’aquests carrers i construccions afirmem la més noble i respectable de les històries, la de les classes més populars… I també, a més, ei, per la bellesa real que allí s’hi troba… o que s’hi trobava. Potser poc ortodoxa, però meravellosa bellesa. Sovint no reconeguda pels suposats savis i entesos, però que rebentin aquesta mena de savis i entesos si no saben ultrapassar la norma i el clixé!”
Josep Ma. Benet i Jornet
“A mí no me importa que sepulten mis cines, mis colegios, los puntos de referencia del país de mi infancia bajo una propuesta de paraíso que se llama Rambla del Raval y todo lo que le cuelga, sino que la deconstrucción se lleve por delante toda posible memoria de la ciudad mestiza y se practique a costa del vecindario más débil de la ciudad.”
Manolo Vázquez- Montalbán
Intensificant vides nervioses 
Retroenllaç: L’enderroc dels aiguamolls | pladebarcelona
Retroenllaç: Carrer de la Cadena | Pladebarcelona