El plànol contra la vida, el model contra la realitat

Els urbanistes dissenyen uns plànols on les persones, les relacions i interdependències que les defineixen s’haurien d’adaptar.

Els plànols, els dissenys -de vegades- respecten patrimoni històric com és el cas dels 3 edificis modernistes afectats pel Pla Central del Raval (actual Rbla del RavaL) però la intervenció final no sempre es sotmet als plànols.

Llavors què justificaria afegir noves mesures, administratives, jurídiques, culturals i, novament, urbanístiques per fer que les persones es comportessin tal i com es va pensar que ho farien des dels despatxos dels urbanistes i tècnics de l’administració mentre es pot permetre que els propis executors públics dels plànols no fan? quina és la seva legitimitat moral i democràtica?

Alexandre, Octavi, Veïns en Defensa de la Barcelona Vella. 2000. Catàleg de la destrucció del patrimoni arquitectònic històrico-artístic del centre històric de Barcelona. Barcelona: Veïns en Defensa de la Barcelona Vella. Estudiants pel Patrimoni. (p.3)

Aquesta entrada ha esta publicada en Mite, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s