Foto de d’en Robador de jacintopujol.com 2016
Durant la nostra estada a Marseilla he rebut un mail d’en Lluís Virgili Montull, professor de filosofia i autor del magnífic Walter Benjamin. Els límits de la democràcia publicat a Galaxia Guttenberg aquest 2016. A més de fer la, sense cap mena de dubte, millor classe sobre Walter Benjamin que s’ha fet mai al departament de Sociologia de la UAB, ha tingut la generositat de llegir el nostre “Matar al Chino” i fer uns comentaris. Els deixo a continuació tal i com ha estat escrits treien les referències personals. Des d’aquí li dono les gràcies per la seva lectura i els seus comentaris.
Benvolgut Miquel,
Aquests dies he estat llegint el teu Matar al Chino. Ha estat una lectura dolorosa –pel retrat que fas d’una derrota que encara no ha acabat- i alhora il·luminadora –per com reveles les formes, les coartades i les estratègies dels qui han infringit aquesta derrota des d’ideals democràtics i/o progressistes-. La maledicció de les utopies urbanístiques sembla que sigui convertir-se en distòpies per als més desprotegits i en guanys per als més poderosos, seguint aquella màxima que Primo Levi destacava com la principal llei del Lager: “Dóna al que ja té i sostrau al que ja està mancat”. I tu descodifiques aquesta utopia doblement en les parts historiogràfica i etnogràfica de l’assaig, que funcionen com una gran genealogia del model urbanístic i moral que han venut les institucions de Barcelona com el seu principal actiu des de fa decennis.
Del teu llibre m’han interessat tantíssimes coses: l’urbanisme progressista com a creador exclusions des de Cerdà –a qui sembla que no va esguerrar cap somni Porcioles, com cantava Serrat-; la coincidència des de 2008 de polítiques econòmiques cada cop més neoliberals mentre s’incrementa la repressió (aquí, la Guerra contra el terrorisme també ha jugat un paper important); la connexió Hausmann-Cerdà-Le Corbussier-Bohigas; la reivindicació de la tradició obrera i insubmisa del Raval; l’Ordenança de Civisme o la Ley de vagos y Maleantes com a exemples de Dret penal de l’enemic; la deconstrucció dels conceptes “espai públic” i “civisme” com a construccions ideològiques que acaben fonamentant un estat d’excepcionalitat contra els qui no es deixen atrapar pel sistema; el mateix Barri Xino com a estat d’excepció; la descripció dignificadora de les pràctiques de subsistència del que queda del Xino (falten les pràctiques d’oci, com tu dius); la crítica de les campanyes dels nous “colons” que volen un Raval digne i viu com si abans no existís vida ni dignitat; la conversió de la ciutat en un objecte de consum, que fa que al final totes s’assemblin i siguin intercanviables (podrien haver instal·lat la nova Postdammerplatz de Berlín al Raval i ja no se sabria si estem a Barcelona, a Berlín o a Singapur); el retrat de la corrupció dels equips de govern socialistes amb noms i cognoms –una corrupció encara impune-; la descodificació del mite del Xino com a territori del mal –pol d’aversió i d’atracció alhora-; la immigració com a boc expiatori i l’estrangerització com a estratègia demonitzadora; la reivindicació de la resistència que encara oposen els habitants del Robador; la rendabilització del fracàs de la “reinserció” del Raval en convertir-lo en destí turístic de la “Barcelona canalla” (aquí entraríem allò que deia Zizek del capitalisme de l’experiència, el qual inclou el Raval com a supermercat de drogues); la taxonomia dels habitants del carrer entre modernets, habitants i usuaris tradicionals i colons (i tu de qui ets?); la denúncia de l’intent de les institucions de desvincular els conflictes del Raval de la pobresa; el teu ús de les ciències socials com instruments de crítica i no de legitimació del poder institucionalitzat; i fins i tot el viatge intel·lectual i emocional que proposes al teu assaig –al final tot llibre és un relat de viatge, no?- al cor del carrer D’en Robador, un viatge no molt llarg en extensió de metres, però sí molt intens i que, malgrat, la forma de discurs científic, expressa amor per l’objecte d’estudi o del trajecte.
I parlant del teu llibre com a, també, un “llibre de viatges”, t’he de dir que ahir vaig anar a Barcelona amb el meu fill de 18 anys i vam acabar la tarda al carrer d’En Robador (va resumir tot el que el vaig explicar com un genocidi de pobres i ja és això no? Un intent d’acabar amb la misèria, fent desaparèixer els miserables). Pel que vam veure, malgrat que molts bars estaven tancats, continuaven allà el taller de bicicletes amb la reixa mig baixada, els bars Coyote i Filmax, les prostitutes de totes edats, aparences i procedències, la gent mirant i deixant-se mirar, les càmeres (algunes a la Plaça Salvador Seguí mig arrencades), els policies municipals assetjant a la gent –hi havia un negre amb una bicicleta segons sembla massa cara per ser seva, a qui els policies demanaven que justifiques que era de la seva propietat-, els nens jugant a pilota a la Plaça Vázquez Montalbán davant del rètol que ho prohibeix o els “bancs autistes” de la Rambla… Vam fer un beure al bar Filmax, on vam ser testimonis d’un conversa que podria haver sortit al teu diari de camp: parlaven una dona sudamericana –és possible que fos de l’ofici-, un magrebí i un paquistanès, la conversa es va iniciar amb el tema de l’obtenció de la nacionalització, que ara hi inclou un examen de rius etc, però després el diàleg més que animat va derivar a la necessitat que els fills estudiïn per tenir un futur millor i que, si no volen estudiar, doncs que vagin a treballar arreu; però tots coincidien en la importància dels estudis. Vaig estar a punt de posar-m’hi, perquè pressuposaven una igualtat d’oportunitats en el sistema escolar que, òbviament, no és real… Els seus fills estudiaran en els grups F o G i acabaran en programes especials, a no ser que tinguin una voluntat de ferro que els porti a superar heroicament totes les dificultats –un heroisme que evidentment no es demana a la classe mitjana per no parlar dels qui van a escoles privades-. Potser aquest és un altre exemple de la violència simbòlica de què també parles al llibre….
Bé, ja acabo. Enhorabona pel teu excel·lent llibre.
Intensificant vides nervioses 