Arxiu de la categoria: Desercions urbanes

(i)racionalitats instrumentals (i mortals)

Ha matat més gent la racionalitat instrumental que totes les religions juntes. De Napoleó a les morts a les carreteres passant per l’Holocaust, el genocidi armeni, les invasions de Irak o Afganistan o l’extermini del poble palestí fins a les … Continua llegint

Publicat dins de Cultures de control, Desercions urbanes, Urbanisme com ideología | Deixa un comentari

La Revolució Urbana. Entre la municipalització i la col·lectivització de la propietat Immobiliària a Barcelona, 1936-39

Els «Fets de Maig» de 1937 suposaren un gir en la situació política catalana, i significaren també una posada en qüestió del model col·lectivista pactat en els primers moments de la Revolució a favor d’una estructuració econòmica molt més controlada pels organismes estatals. La contrarevolució impulsada pel PSUC s’acarnissaria amb les col·lectivitzacions, atacant els espais d’autogestió i substituint la lògica participativa obrera per l’estatalista Continua llegint

Publicat dins de Desercions urbanes, Economia, Habitatge, Historiografia, Urbanisme com ideología | Deixa un comentari

Consciència internacional i lluita nacional

“Només mitjançant la lluita nacional es pot assolir la consciència internacional” Franz Fanon a propòsit de les lluites d’alliberament nacional a l’Algèria Franz Fanon (1961) Les Damnés de la Terre,

Publicat dins de Desercions urbanes | Deixa un comentari

El urbanismo es una tecnocracia

cuantas más tecnologías inventemos para “solucionar los problemas sociales” más cuestiones se resuelven desasosegantes, molestas, inadecuadas, sobre las cuales se debe hacer alguna cosa. Y es que “la disponibilidad de determinada tecnología redefine las distintas partes de la realidad humana como problemas que claman ser resueltos”. Esto solo puede darse en una cultura burocrática “que nos incita a considerar la sociedad como un objeto a administrar, como una colección de ‘problemas’ varios a resolver” como legítimo objeto de la “ingeniería social” y, en general, como “un jardín que hay que diseñar y conservar a la fuerza en la forma en que fue diseñado” separando las malas hierbas de las plantas cultivadas Continua llegint

Publicat dins de Cultures de control, Desercions urbanes, Metodologia, Uncategorized, Urbanisme com ideología | Deixa un comentari