El capitalisme d’impremta i protestant com a propulsor de la consciència nacional

20070717klphisuni_169_ies_sco1

Impremta alemana segle XVI

Quines van ser les condicions que van possibilitar l’experiència de comunitat tipus horitzontal- secular? Amb aquesta pregunta s’inicia aquest capítol. Anderson ens explica el paper del capitalisme en expansió propulsant la indústria editorial. Les necessitats d’aquesta lògica econòmica comportaren que, en una època on s’imprimia bàsicament en llatí per elits, s’acabés saturant el mercat en uns 150 anys. De forma que a finals del segle XVI, la cerca de nous mercats comportà un augment de les edicions barates i en llengua vernacle, augmentant la difusió de noves idees, i sota totes elles, una nova, hi ha una comunitat en la llengua, la llengua territorialitza, de manera encara abstracta, la consciència de formar part d’una comunitat –imaginada encara- amb un fonament que traspassava el fet imperatiu de que tots els seus membres es coneguessin. Ara, l’indicador d’adscripció passava a ser un element propi i distintiu, una llengua vernacle.

Aquest impuls del capitalisme envers les llengües vernacles es va veure reforçat per dos factors que van contribuir al sorgiment de la consciència nacional. El primer la conversió del llatí en una llengua arcana i en certa mesura esotèrica; això de retruc podria desvetllar la ficció ecumènica del cristianisme. El segon factor va ser la repercussió de la Reforma luterana. Lutero va ser, per dir-ho així, el primer Best-Seller de l’època que s’acabava d’inaugurar. Molts van voler aprofitar aquesta capacitat de difusió en despit del catolicisme que seguia defensant el llatí com a llengua escrita primordial. Aquesta aliança entre el capitalisme i la impremta va crear ràpidament nous grups de lectors (dones i comerciants) al mateix temps que els mobilitzava per la causa modernitzadora amb finalitats politico- religioses. Per tant, no tants sols es va veure sacsejada la religió, també els Estats. Aquests començaven a veure que apareixien de nous que ni eren producte de l’evolució del regne dinàstic ni ciutats antigues.

El tercer factor va ser la difusió lenta i desequilibrada geogràficament de les llengües vernacles com a instruments per l’administració. Cosa que no va costar molt atès que cap Estat va poder mai monopolitzar el llatí, de forma que no tingués mai una verdadera contrapart política significativa.

En definitiva aquesta naixement administratiu de les llengües vernacla va col·laborar en l’erosió de la ecumènica comunitat imaginada, prèviament a les revolucions de la impremta i les religions al segle XVI. L’elevació doncs, d’aquestes llengües vernacles a la posició de llengües del poder va fer un altre contribució a la decadència de la comunitat imaginada de la cristiandat.

Anderson sintetitza l’exposat fins ara de la següent manera:

Lo que, en un sentido positivo, hizo imaginables a las comunidades nuevas era una interacción semifortuita, pero explosiva, entre un sistema de producción y de relaciones productivas (el capitalismo), una tecnología de las comunicaciones (la imprenta) y la fatalidad de la diversidad lingüística humana (p.70).

Però bé, de quina manera les llengües vernacles impreses van resultar les llavors de la consciència nacional? Anderson proposa tres formes distintes: primer, van crear camps unificats per sota del llatí de les elits i per sobra de la llengua vernacla parlada, de forma que cada dia més, tots els «espanyols» o «francesos» o «catalans» van veure com la impremta facilitava la normalització i formalització de la llengua facilitant, no només la comunicació entre els membres de la mateixa comunitat, també imaginar-se i circumscriure aquesta comunitat a tots els que coneixien la llengua i expulsar de la mateixa als que no.

La segona qüestió és que el capitalisme imprès va permetre fixar el llenguatge i forjar una imatge d’antiguitat necessària en la conceptualització de la nació. El canvi en el idioma es va anar arrelant i fent doncs que la llengua escrita, sigués la mateixa –o amb molt poques variacions- que la que parlaven els nostres ancestres. Una tercera qüestió serà que hi havien certs dialectes que estaven més a prop de la llengua impresa de forma que aquí també es va projectar una nova jerarquia. Aquesta nova jerarquia va anar produint poc a poc l’aparició de subnacionalitats que tenen com a prioritat incorporar-se al llenguatge imprès.
Anderson, B. (1993). El origen de la conciencia nacional. In Comunidades imaginadas. Reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo (pp. 63–76). Mexico D.F.: Fondo de Cultura Económica México.

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s