“No sé qui farà literatura d’aquesta ciutat de yuppies…”

p1120459

Pl. de Vázquez Montalbán. “Es extrafalario. A Manolo no le habría gustado”

Doncs sí, aquesta plaça , exemple palmari de la destrucció de la ciutat popular, li van dedicar a qui va escriure “A mí no me importa que sepulten mis cines, mis colegios, los puntos de referencia de mi infancia bajo una propuesta de paraíso que se llama Rambla del Raval y todo lo que le cuelga, sino que la deconstrucción se lleve por delante toda posible memoria de la ciudad mestiza y se practique a costa del vecindario más débil” (von Heeren, S. (2002). La Remodelación de Ciutat Vella :un análisis crítico del modelo Barcelona. Barcelona: Veïns en Defensa de la Barcelona Vella.)

Les crítiques aquesta destrucció van començar abans de la seva publicació del mític Barcelones (1987). Curiosament però no es van traduir mai els seus dos crítics pròlegs en les edicions francesa (2002) i anglesa (1992). Aquí les deixo:

Tot indica que la Barcelona que es destrueix i que es construeix és guiada pel desig ocult d’eliminar pràcticament el que l’havia fet d’ella una ciutat obrera i literària. Barcelona destrueix les restes arqueològiques de la lluita de classes, dispersa els seus barris residencials o els reurbanitza per a nous rics, escindeix salvatgement les seves marginalitzades poblacions i les relega a la perifèria, desinfecta els seus captaires fins al punt de convertir-los en risibles fantasmes que deambulen pels laberints que creen els buldòzers. La cultura dels envasos i simulacre domina la reinaguració d’una ciutat que s’obre al mar i als exterminadors de les totes seves bacteries. No sé qui farà literatura d’aquesta ciutat de yuppies, dividits entre intel·lectuals orgànics del no res i del no gaire, poblada de treballadors en trànsit i d’opulents fast-foods.

Manuel Vazquez Montalban Barcelonas (1987), edición francesa, París, Seuil 2002

Los viajeros ingleses que hayan visitado o quieran visitar Barcelona, deben saber que dentro de sus fronteras municipales no hay una ciudad sino varias, y que prácticamente todas ellas han sido radicalmente modificadas por el impacto de las Olimpiadas […] a diferencia de lo que pidió Ortega y Gasset en su prefacio a la ciudad y las masas, pidiendo a los ingleses no intervenir en la guerra civil española, yo os pido lo contrario: por favor, intervenir en la guerra que se está librando ahora mismo contra la población de Barcelona, una guerra movida sólo por el deseo frenético de crecimiento

Manuel Vazquez Montalban, Barcelonas, edición inglesa, London, Verso 1992

La traducció del francès ha estat meva (amb l’ajuda de Lo i Marion!) i l’anglesa la devem al col·lega Stefano Portelli.

mvm-por-hado-lyria

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s