Cápsula de Libros del Lokal: Matar al Chino [makanuda + mexmafia] (21:22)

Radio El Lokal. Programa 07. Maneras de vivir frente al colapso

Sobre amnistiats i indultats. Entre la impunitat i la indignitat

Fernàndez, David. 2006. Cròniques Del 6 i Altres Retalls de La Claveguera Policial :Del Cinema Princesa a l’absolució Dels Tres de Gràcia (1996-2006). Barcelona: Virus. p. 256

Com un somni llarg i estúpid

ÚrSULA K. LeGuin Els Desposeïts

Records del futur

Aquesta és l’última de les grans lliçons que vull destacar d’aquesta obra. Amb la publicació d’aquesta immensa memòria, feta de traces i pedaços, assajos, encerts i errors, el treball de més de 10 anys, ens ofereix ara una insòlita possibilitat: recordar l’albir que imaginàvem plegats. Remembrar el futur, cosa rara que no s’acostuma a fer, com tampoc es reconeix la necessitat que tenim de saber quins van ser els nostres somnis. Recordar el futur, deixar constància d’altres mons possibles, i tot això, no només per entendre per què el barri encara està en peu de lluita, també per saber que juntes hem estat prestes a obrir escletxes, a perforar la realitat.

Teniu a les vostres mans un llibre que testimonia deu anys de lluita en una «barriada extrema» de Barcelona, les Cases Barates de Bon Pastor. Un lloc apartat i oblidat durant anys que, a rebuf de la nova febre de l’or que significaren els Jocs Olímpics de 1992, les autoritats municipals el volien convertir en un espai de “nova centralitat”. Com tantes estratègies de les noves formes de dominació, la fórmula aparentment benèvola, comportava arrasar amb tota una forma de vida, a desgrat d’augmentar la inseguretat habitacional dels seus veïns i veïnes i soscavar una forma de socialitat típicament renuent a interessos aliens.

L’autor coral d’aquest treball és el Col·lectiu Repensar Bonpastor. Va sortir a escena a principis d’aquest segle XXI en el context del cicle de mobilitzacions contra l’especulació immobiliària a Barcelona -en el que encara avui som immerses. Es tracta d’un grup dinàmic d’activistes veïnals, arquitectes, urbanistes, artistes, historiadores i antropòlegs que van fer seva la causa de les Cases Barates de Bon Pastor. Totes juntes, veïns, moviments populars, i investigadors, es van posar a disposició dels qui no veien altra cosa en l’operació urbanística que el darrer assalt contra la ciutat popular i horitzontal. Estava en el punt de mira de les autoritats una forma de viure la ciutat que no podien entendre i que es situava a les seves antípodes, la dels urbanistes i polítics del règim, d’especuladors i promotors immobiliaris. El llibre inventaria precisament el seguit d’estratègies i pràctiques violentes que aquests agents del (des)ordre van desplegar per tal de liquidar tot el que impugnés el seu desig de «regenerar» el barri. Aquesta «rehabilitació» en aquell context volia, per sobre de tot, posar ordre a la ciutat popular i introduir aquell «revaloritzat» espai en la maquinària de producció de plusvàlues per a oligopolis.

Per tota la gent implicada en les lluites per Barcelona, el Col·lectiu Repensar Bonpastor ha estat un exemple de tenacitat, humilitat, combat, d’aprenentatges mutus i sincers. Els seus membres, tota ella gent desinteressada, sense aspiracions politico-partidistes, acadèmiques ni professionals. Ells i elles van fer recerca sobre el passat i el present del barri. Van pensar i imaginar conjuntament amb els habitants de les Cases Barates una sèrie de futurs possibles per un veïnat de cases baixes, una tipologia d’habitatge que a la Barcelona d’avui és privilegi exclusiu d’una acabalada minoria. A més de la recerca i l’agitació que protagonitzaren, l’encertada proposta del Concurs d’idees va ser tan interessant i innovadora que va acaparar l’atenció de moviments urbans d’arreu del món, de professionals d’un altre urbanisme i de periodistes i polítics de carrer -que no pas de carrera.

Aquesta obra recupera i articula tot aquest immens treball cooperatiu de recerca, activisme i participació. I va ser tan necessari el seu compromís com ho és avui que tot quedi recollit i transcrit en aquest llibre. I això és imprescindible perquè la memòria i el record no són pòsits que resten en el passat a l’espera de ser desenterrats, són llampecs de llum en l’instant d’un perill. Aquesta era la definició amb què Walter Benjamin volia rescatar la Història i denunciar així les carències i el servilisme d’una -d’entre tantes- disciplines acadèmiques que hi col·laboren amb el poder i la dominació.

Ja he enumerat alguns dels encerts d’aquest treball i en voldria esmentar dos més. Primer, aquesta publicació constata que la citada tesi sobre la història ha donat fruits. Repensar Bonpastor és una prova de què els treballs fets «des de baix», compromesos amb la veritat i la lluita resplendeixen en la immensitat dels treballs acadèmics a l’ús. En altres paraules, que l’acadèmia i els acadèmics acostumen a vetllar per la realitat (per les seves formes de reproducció social, econòmica i política) en comptes de desvetllar-la, objectiu primer de qualsevol forma de coneixement crític.

Si això no fos prou, Repensar Bonpastor evidencia que la història prêt-à-porter, aquella que es promou massa sovint des dels espais oficials de propaganda, és el vessant retòric o discursiu que, tal com aquí es demostra en el cas de Bon Pastor, oblitera uns fets plens de violència i menyspreu contra les seves classes treballadores i subalternes. Dit d’una altra manera, les versions oficials sobre les Cases Barates han bastit un simulacre de realitat que aquest treball col·lectiu desmunta contundentment. El llibre traspua aquesta veracitat, aquest compromís des del títol fins al punt final: Bon Pastor és el principi i el final del llibre. Però no el final ni de les Cases Barates ni del combat per la dignitat ni menys encara de la possibilitat d’imaginar altres ciutats possibles.

Aquesta és l’última de les grans lliçons que vull destacar d’aquesta obra. Amb la publicació d’aquesta immensa memòria, feta de traces i pedaços, assajos, encerts i errors, el treball de més de 10 anys, ens ofereix ara una insòlita possibilitat: recordar quin era el futur que imaginàvem plegats. Remembrar el futur, cosa rara que no s’acostuma ni a fer, de la mateixa manera que no es reconeix la necessitat que tenim de saber quins van ser els nostres somnis. Recordar el futur, deixar constància d’altres mons possibles, i tot això, no només perquè el barri encara està en peu de lluita sinó perquè som vives, prestes a continuar obrint escletxes, a perforar la realitat.

Miquel Fernández, Barcelona 2015.