un 20 de novembre de 1936 Durruti va morir en estranyes circunstàncies al front de Madrid. El mateix dia afusellaven a José Antonio Primo de Rivera fundador de Falange a la presó d’Alacant i exactament 40 anys desprès, moria al llit el “podrit botxí”
Miguel Poveda canta “Final” de Joan Brosa amb el bandoneon de Marcelo Mercadante
-Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
Intensificant vides nervioses 