Non è un quartieri per ricchi
Compra o descarrega’t el llibre
"No considero la realitat com una cosa que pugui fixar-se en una pel.lícula, sinó més aviat com un camp (en termes energètics). El que vull dir és que la imatge filmada, tal com intento fer-la, resulta més aviat d'una col.lisió entre el camp de la realitat i l'energia que utilitzo per explorar. És una cosa activa, agressiva." Johan van der Keuken-
Entrades recents
- Monumento Derribado por las JJLL de Gràcia, juliol 1936
- A [gairabé] 20 anys del Civisme
- En las pelis buenas las putas siempre son las buenas 1
- Un film de Mike Franganillo “El raval, indomable corazón urbano”
- Reivindicació de la peresa enfront de les forces motrius del neoliberalisme
- Cápsula de Libros del Lokal: Matar al Chino [makanuda + mexmafia] (21:22)
- Sobre amnistiats i indultats. Entre la impunitat i la indignitat
- Com un somni llarg i estúpid
- Records del futur
- La desigualtat Radical en Mike Davis
- Matar al Chino, 10 anys després
- QUIENES CONSIDERAN LA SOCIEDAD COMO UN DATO….
- Arqueologia del meu Iaio
- Pestaña frente a Lenin: contra la centralización, la disciplina y la dictadura del proletariado
- El significado primero de “trabajar”
- “Decididamente, Barcelona es un infierno”
- L’anarquia és també un canvi lent i generalitzat
- Habitus ferviente en el Polígono Espronceda de Sabadell. Cómo el culto pentecostal rearticula la etnicidad y aumenta la autonomía personal y colectiva entre los gitanos
- “Simplemente, optar por un No”
- Llarga vida a la Universitat Popular Autogestionada!!
- Com si la seva divisa fos: “rebroto”
- Les contradiccions de la raó instrumental (o formal, o subjectiva) amb les idees dels “protolluitadors de la civilització burgesa”
- El más virtuoso entre los virtuosos
- Xerrada “Un urbanisme anarquista?” – A propòsit de la publicació dels llibres de John F. Turner, “Autoconstrucción”. Pepitas editoria(14/03/2019)
- El sueño de la razón produce monstruos (insistència necessària)
- Non è un quartiere per ricchi. Come il Raval di Barcellona ha fronteggiato la speculazione e affrontato l’espulsione dei suoi abitanti. Una storia esemplare (Llibre complert)
- “Un’analisi antropologica del quartiere, che non disdegna né la ricostruzione storica né l’apporto sociologico”
- Lewis Mumford, a Visionary Social Critic, Dies at 94
- El Modelo Barcelona o la legitimación democrática de la destrucción de El Raval
- El discurs com a SACRALITZACIÓ. L’aportació de Michel Foucault
- Arqueología de los bombardeos
- Material per a un assaig sobre els símbols religiosos i el capitalisme
- Polvoritzar la societat?
- Tornem als carrers
- Arqueología del futuro en el barrio El Raval de Barcelona. A propósito de tres inercias del urbanismo tecnocrático y sus efectos indeseables
- Com es va acabar amb unes “Rambles que van plenes de fecunda humanitat, un oasi de tolerància impossible d’amagar”
- El liberalisme econòmic és un feixisme?
- Qui té por de les bandes juvenils? Violència divina i imaginació radical entre els joves de barri
- Acaso escribe otra cosa el etnólogo que confesiones?
- Non è un quartiere per ricchi.
- Fer justa la força. A propòsit de l’amoralitat de certes racionalitats. Lliçó inaugural per a les II Converses de Pensament Crític a les Terres de l’Ebre. Justícia i Poder
- Sense permís per rescatar
- En el lado abyecto del basurero
- El Raval como paradigma de los usos del turismo: aumentar la circulación de capital y asediar poblaciones incómodas – Agència de turisme popular
- La revolución urbana. Entre la municipalización y la colectivización de la propiedad inmobiliaria en Barcelona, 1936-1937
- El Raval, Barcelona: imigração, estigmatização e gentrificação
- Barcelona: ciutat segura o insegura?
- “La destrucció del Raval no l’ha fet la dreta, sinó una cultura progressista que deixa a la cuneta la població vulnerable”
- Cuidem-nos: per una cultura de la salut pública al Raval
- Quan determinada cultura es converteix en cavall de Troia de la gentrificació
- Clínica del alma
- “La destrucció del Raval no l’ha fet la dreta, sinó una cultura progressista que deixa a la cuneta la població vulnerable”
- Europa contra Europa
- Quan va passar que els suïcidis es van convertir en la primera causa de mort ?
- Revelar la violència, denunciar el mal. Crítica als fonaments morals de les intervencions urbanístiques al Raval de Barcelona
- Le Corbusier, the first Big Gentrificator!
- La impossibilitat d’una “escola lliure” en una societat heterònoma
- El lugar de la mediación religiosa: una aproximación por métodos mixtos
- Patriarcalización de la interpretación freudiana del mito de Edipo
- DEBAT: NOVES FÓRMULES D’ACCÉS A L’HABITATGE
- Muerte de un paseante. En memoria de Juan Andrés Benítez
- Guerra es paz, la libertad es esclavitud, la ignorancia es la fuerza
- Com es governa #BCN
- EN EL CENTRO Y AL MARGEN DE BARCELONA
- Lliçons veblenianes
- Primeres Converses de Pensament crític a les Terres de l’Ebre
- Urbanismo utópico, realidades distópicas: una etnografía (im)posible en Yachay, “ciudad del conocimiento”
- “Una lectura dolorosa i alhora il·luminadora”. Comentaris al Matar al Chino per Lluís Virigili Montull
- Urbanismo utópico, realidades distópicas: una etnografía (im)posible en Yachay, “ciudad del conocimiento”
- Cuándo la deuda devino esperanza y esperanza de qué?
- Estudiar les bases morals dels projectes de “regeneració urbanística”
- (i)racionalitats instrumentals (i mortals)
- Estimar caòticament al Barri Chino.
- Els simis, baluards de la humanitat contra la racionalitat instrumental
- La Revolució Urbana. Entre la municipalització i la col·lectivització de la propietat Immobiliària a Barcelona, 1936-39
- Misèria i patiment enmig de l’abundància i l’opulència | Ignominioses pàgines a La Vanguardia
- Ordenant la inseguretat i concedint privilegis. Estudi comparat de l’efectivitat social de les normatives del civismeal Raval i a Salt. UAB | ISOR | 29/5 14’30h
- “Míralos todos estos que se dejan llevar por el sistema, los que dejan de caminar cuando bajan por las esclaeras mecánicas, los mismos que votan a Le Pen pero no son racistas…” La Haine, 1995
- Vaga de pagaments al Polígon Espronceda de Sabadell, 1972
- Le Corbusier i les Ciutats invivibles | Debat i presentació del Llibre Le Corbusier. Una fría visión del mundo
- Jornades GRECS 10 anys! 8 de maig UB- Raval
- Consciència internacional i lluita nacional
- L’1-O no va ser una massacre perquè la policia no disposava de prou efectius
- La policía como máxima expresión de la degeneración de la violencia según Walter Benjamin. A propósito de la ingenuidad de quienes consideraban els Mossos “la nostra policia”.
- Notas sobre la Opinión pública.
- [Tres] maneras de matar [al Chino]
- Protegit: De la Ville Radieuse a la Smart City. Le Corbusier y Barcelona. Epílogo para el libro de Marc Perelman (Virus, 2018)
- Laboratori d’etnografia Audiovisual | Tertúlia cine-sociològica | Dimecres 14, 18’30 al Pati Llimona
- Des de quan existeixen homes i dones?
- A qui serveixen els narcopisos? | Directa
- Mà invisible, puny de ferro i guants de seda
- ¿A qué demonios sirven los llamados narcopisos? Artícle publicat a El Salto
- La civilización en la piqueta
- Los cuatro fundamentos historiográficos del mito del Barrio Chino de Barcelona
- L’insoportable racisme de la categoria “immigrants de segona generació”
- Del Pla Macià a la Smart City. L’urbanisme “revolucionari” a Barcelona i les seves contradiccions tecnocràtiques.
- L’articulació entre l’Estigmatizació territorial i les polítiques d'(in)tolerància selectiva a Catalunya
- El urbanismo es una tecnocracia
- L’ intel·lectual col·lectiu segons Pierre Bourdieu, un contrapoder per revindicar l’universal
- Ni Dios ni amo ni patria ni Estado ni Ley. Reflexión a propósito del concepto de Heteronomia de Cornelius Castoriadis.
- cinema civisme ComentarisMataralChino Comparació Consum Contramoviments Cultures de control Dades Desercions urbanes Economia Elits Espectacularització Habitatge Historiografia Identitat-s Identitats La Mirada Anterior Literatura London calling_summer 2011 Mapes Matar al Chino Metodologia Mite OACUSeminaris Política Seminari Sospites de corrupció Teoria Uncategorized Urbanisme com ideología
Mai 2024 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 -
Uneix altres 531 subscriptors
Blog Stats
- 96.531 hits
Què porta més clics
Monumento Derribado por las JJLL de Gràcia, juliol 1936
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
A [gairabé] 20 anys del Civisme
Les transformacions urbanístiques al Districte de Ciutat Vella de Barcelona han estat implementades en la darrera fase per noves i millorades estratègies de fiscalització de l’espai urbà. Es tracta d’una nova ordenança municipal que té l’objectiu explícit “fomentar i garantir la convivència a la ciutat de Barcelona” i que és coneguda com l’ordenança cívica. El pressupost de l’Ordenança és que l’espai públic, idealment desconflictivitzat, ha estat alterat per l’augment de conductes incíviques que posin en perill la convivència”. Aquest augment es deu, segons els redactors de la normativa a dues qüestions: el fenomen derivat del creixement de la mobilitat geogràfica i la globalització econòmica que tendeix a barrejar poblacions procedents de cultures diverses” (eufemisme políticament correcte per parlar dels “problemes de la immigració). La segona qüestió que explicaria aquest augment de “conductes incíviques”
no vindria de fora sinó que tindria a veure amb la gent del lloc. S’hauria
produït una pèrdua de normes culturals pròpies, i que deriva, per tant,
en una situación d’anomia, de falta de sentit, en la que els individus no
saben com han d’orientar la seva conducta en no estar socialment ben
delimitada (Ajuntament de BCN, 2005: 7).
El 2006 es va publicar el llibre Civisme per la convivència (Subirats, Coord., 2006) que era la recopilació d’unes jornades organitzades per l’Ajuntament de Barcelona que reunia els experts (urbanistes, politòlegs, sociòlegs, arquitectes i filòsofs) de la ciutat per parlar d’espai públic i civisme. La coordinadora de les jornades i del llibre, Marina Subirats, advertia al seu preàmbul “que l’espai públic és un bé disputat i que s’ha de garantir el dret que tothom el pugui gaudir. La densitat i la diversitat de la població sembla posar en perill el gaudi d’aquest”. També assenyalava que han aparegut noves formes d’apropiació d’aquest espai que no s’ajusten a unes normes de “bon comportament” que permetrien allò que, la lectura habermarsiana del ciutadà havia destinat per a l’espai públic: un espai de conversa, dialògic i de comunicació entre iguals preocupats pel bé comú.
Es tractaria aleshores del que, per exemple Silveira, anomena “el foment de la convivència a través de la repressió de l’espai públic (2006). Des d’aquest punt de vista, la normativa fa aparèixer una nova figura que amenaça l’ordre social a la ciutat. Aquesta figura és l’incívic i que, a grans trets, queda definit com tota aquella persona que, d’una manera o altra, viu al carrer. Tal com recull l’ordenança es consideren comportaments incívics i contraris a la convivència tota acció a l’espai públic no prescrita pel consistori que consisteixi a: vendre o comprar objectes, vendre o comprar sexe, fer música o altres espectacles, patinar, dormir, rentar-se, anar visiblement (sic!) indocumentat, beure alcohol, repartir octavetes o enganxar cartells, pintar o dibuixar les parets. Aquests comportaments poden estar sancionats administrativament amb multes que poden anar dels 50 euros fins als 3000. Al seu moment, la presentació de la normativa va provocar una sèrie de protestes i mobilitzacions que denunciaven l’excessiva regulació, la penalització dels problemes socials (com la mendicitat, o el treball sexual al carrer) o la neutralització d’actes definits com a molestos per la mateixa ordenança (com jugar a pilota al carrer, patinar o fer música). Es van crear dues agrupacions: “Víctimes del Civisme” i “El carrer és de tothom”. Aquestes protestes van donar lloc a una sèrie de xerrades, reunions dels col·lectius afectats per la normativa, manifestacions com la que es va celebrar el 17 de desembre de 2005 i que va acabar amb fortes càrregues policials i un recurs d’inconstitucionalitat —desestimat- presentat per un conjunt d’entitats de la ciutat encapçalat per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i l’Observatori del sistema penal i els drets humans. Al seu moment es va assenyalar que l’ordenança s’inspirava en les doctrines de
“Zero Tolerance” implantades a Nova York el novembre de 1996 que alhora han inspirat les pràctiques impulsades a Londres sota l’epígraf de “Law & Order”. La doctrina “Zero Tolerance” parteix
del supòsit que el desordre social té unes causes molt concretes i que eliminar el desordre comportarà eliminar la delinqüència. Simplificant molt, aquesta doctrina pressuposa que per combatre la delinqüència cal combatre feroçment qualsevol mena de comportament considerat per les autoritats policials, “desordenat”. (Guillen, 2009)
El “civisme” així entès, s’ha generalitzat aparentment entre les “masses normalitzades”, transformant la premissa institucional de “civisme per la convivència” a la de “civisme contra la convivència”. Actualment, la varietat d’actes “desordenats” són denunciats com a “incívics”, i no exclusivament per la policia. S’ha engrandit el consens sobre quines coses no es poden permetre a l’espai públic. Aquest consens, ha multiplicat el malestar pel fet que ara, tots els desgavells i incomprensions de la vida urbana, té una etiqueta quasi punitiva i de poder. En aquest sentit, aquestes majories normalitzades col·laboren entusiàsticament en la consecució d’un ordre burgès i es permeten denunciar, també tota mena d’accions, fins i tot de subsistència, que es produeixin davant de la seva vista.
Cal no oblidar que el dit “civisme” —que enarboren insistentment els nous veïns- es contempla aquí en tant que nova pràctica de control, i en aquest sentit cal recordar que es conceptualitza des d’un discurs ancorat a la tradició colonialista (De Gaudemar, 1981). De manera similar reflexiona Mike Davis:
El derecho esta era colonial se usa con frecuencia para justificar las expulsiones de antiguos vecinos […] Verdaderamente, guerra es aquí una metáfora adecuada. El ritmo acelerado de los desahucios y las “limpiezas” urbanas por todo el mundo es la última etapa alcanzada por el inveterado conflicto entre ricos y pobres por el “derecho a la ciudad”. Pero como advierte el rojo fogonazo que se ve en el horizonte de París, los barrios miseria vuelven a la lucha (2005, p. 3).
Aquesta nova forma de gestió de la pobresa ha d’anar acompanyada d’una cobertura bondadosa (la retòrica de la caritat) i patriòtica (la del civisme com a patriotisme) que amagui la violència que s’aplica contra capes cada cop més àmplies de la població.
Publicat dins de civisme
Deixa un comentari
En las pelis buenas las putas siempre son las buenas 1
Publicat dins de Uncategorized
Deixa un comentari
Un film de Mike Franganillo “El raval, indomable corazón urbano”
Qui decideix i qui escull què recordarem, com i per què
Publicat dins de Contramoviments, Cultures de control
Deixa un comentari