Al Raval tot s’hi val! Els bombardejos com a tècnica de sanejament urbanístic. Conversa a la Llibreria Documenta

Ignoran mis ojos tu presencia,

pero vives en mis entrañas.

Te saludo con mil lágrimas de pena y mil noches sin dormir.

Ingeniaste cómo poseerme, algo difícil, y viste que mi amor es fácil.

Al-Mu’tamid de Sevilla (1990 [1027-1095])

Introducción

Tot i que, aparentment, aquests versos no tinguin a veure amb una recerca històrica-antropològica sobre el barri del Raval, van esdevenir molt il·luminadors en relació al tractament mediàtic i policial a què s’havia sotmès aquest lloc, almenys des de principis del segle XX. Em ja ajudar a interpretar la relació certament ambivalent que podia existir entre el Raval –la seva part més extrema que era el Barri de Drassanes o Barri Chino- i la part de la ciutat més burgesa o acomodada. Aquesta voluntat de no voler mirar cap un lloc brut, endimoniat, donde se “confabulaba lo más pernicioso de la sociedad para arremeter contra el orden, la tranquilidad, la paz y el trabajo de Barcelona” (De Otero, 1943:16) i al mateix temps un lloc d’atracció d’aquesta mateixa població que prèviament l’havia definit d’aquesta manera. La cita doncs, sintetitzava la relació dialèctica, que per moments s’expressava antagonísticament i per d’altres, complementàriament. Fins al punt de pensar que efectivament hi havia –i en certa mesura, persisteix- una relació de dependència que es retroalimentava entre el barri definit com “inexpugnable ciudadela del vicio y la degeneración” (Paquer, 1962) i les elits barcelonines que habitaven la zona alta des de on organitzaven “excursi[ons] als barris baixos, al barri “xino”, que en deien” (Sagarra, 1983 [1930]: 167) per contemplar “la infinita pobresa de la carn, la infinita tristesa de la carn” (Sagarra op. Cit: 178) i ratificar que la desviació normativa amb la que s’etiquetava aquelles vides lliures –tot i que també sòrdides- era el pal de paller amb el que construirien la seva vida decent, negant, criminalitzant i castigant la que estaven presenciant. Com dic, encara avui es produeixen aquests interaccions contrastades en aquell barri, en el que queda del mític Barri Chino. Encara avui, es viu amb certa naturalitat la presència de visitants de el que podríem anomenar «classes benestants» -que ara serien els modernets o els turistes dels hotels de la zona-. I, en aquest sentit, el Chino segueix sent en l’actualitat un escenari privilegiat per al cisellat recíproc d’identitats urbanes.

És des d’aquesta cruïlla entre l’atracció i el rebuig envers un espai fosc, un nucli urbà infestat d’intenses interaccions disruptives, mesclat, un lloc típic, probablement l’únic a Barcelona, on “s’intensifica la vida nerviosa” (Simmel, 1908), paradigmàtic espai de “subjetivaciones diversas donde el conflicto es constitutivo” (Santos, 1998) que obra una escletxa en el projecte urbà modern, fill de la il·lustració i la modernitat filosòfica, urbanística, política i econòmica. Aquesta tensió és recollida per molta literatura, des del Journal du Vouleur de Jean Genet, fins Al Marge de André Pyere de Mandiargues, passant pel –quasi etnològic- Vida Privada de J.M. de Sagarra.

La tensió era produïda per desitjar secretament allò que públicament s’havia de repudiar. Contra el projecte racionalitzador i purificador que havia de presentar la modernitat, el Chino desencadenava les passions desordenades dels cossos que aspiraven, en la seva detonació eròtica, violenta i individualista a ser capaços de viure i expressar-se més enllà dels constrenyis límits d’una moral de l’època, ancorada en el catolicisme ibèric més reaccionari.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Matar al Chino, Metodologia, Teoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.