Identitat, poder i cos

elbigotes

Álvaro Pérez, “El Bigotes”, a su llegada al juicio Gürtel

Reflexions per als/les alumnes de l’assignatura Cultura i Identitat del Màster en Humanitats de la UOC.

Quan parlem d’identitat sovint apareixen conceptes derivats com són  alteritat, cultura, comunitat, subjectivitat, individualitat…però poques vegades es parla de poder.
Un altre notable absència és el cos, què és el cos en relació a la identitat? és continent, contingut, carcassa, cor, essència?

Es interessant veure com ens presentem. En gran mesura -i més encara en entorns virtuals- pot ser la nostra identitat la nostra presentació? però llavors, què és la meva identitat? identitat i jo: són el mateix els trets físics, ètics, estètics o de caràcter o de formació o professió amb els què m’identifico o amb els que vull presentar-me? què és la persona…quin és l’origen etimològic de Persona, què vol dir “la presentació de la persona a la vida quotidiana”? ..sabeu que persona vol dir màscara?

Probablemente no sea un mero accidente histórico que el significado de la palabra “persona” sea “máscara”. Es más bien un reconocimiento del hecho de que, más o menos, conscientemente, siempre y por doquier, cada uno de nosotros desempeña un rol. (…) Es en estos roles donde nos conocemos mutuamente; es en estos roles donde nos conocemos a nosotros mismos. (…) En cierto sentido, y en la medida en que esta máscara representa el concepto que nos hemos formado de nosotros mismos –el rol de acuerdo con el cual nos esforzamos por vivir–, esta máscara es nuestro “sí mismo” más verdadero, el yo que quisiéramos ser

Robert Ezra Park, Race and Culture, The Free Press, Glencoe, 1950, págs. 249-250. (traducció lliure del anglès)

hi ha doncs una distància entre jo i la meva identitat? unes definicions clàssiques d’identitat ens parlen “de la tendència d’u a ser el mateix”…o de la tendència a reduir la multiplicitat a la unicitat

Una de les primeres aproximacions al debat sobre la identitat la realitzà Parménides: “ontológicament la identitat seria el resultat d’una certa tendència de la raó -una raó identificadora- a reduir la realitat a l’idèntic segons el qual tota cosa és igual a ella mateixa. Tendència a reduir la realitat a l’idèntic, la multiplicitat a la unicitat. La identitat suposa que l’entitat considerada és igual a a si mateixa. Una invetibale tendència a sacrificar la multiplicitat a la identitat amb vista a la seva explicación”…(Al Diccionari de filosofia Ferrater Mora) veieu com estem parlant pràcticament de questions gramaticals i congnoscitives, davant d’allò imprevist i caòtic, l’ordre normatiu de la identitat.

Afegim algun altre autor al Debat…el clàssic Descartes…fixeu-vos que estem en un debat de tipus ontològic, és a dir, estem parlant de formes de donar raó de l’ésser tal i com ja vam parlar en la presentació de la Unitat. Saltant a la modernitat, apareix el que es coneix com a ontologia metafísica que s’inicia amb cogito…”Cogito ergo sum”, penso doncs existeixo. I en aquest sentit, tota una epistemologia, és a dir, tot un marc que estableix què es pot conèixer…el cogito implica la dependència de l’ésser… de què? de la raó, del dubte…és a dir, sóc en tant dubto (o no puc dubtar que sóc jo qui dubta). En aquest plantejament hi ha un element on emergeix clarament el poder i és el que s’anomena preeminència ontològica. Fixeu-vos que per Descartes aquesta preeminència l’atorga al dubte, al pensament, a la raó…una preeminència sobre què? doncs sobre la percepció, els sentits, el cos…és el moment de les categories dicotòmiques, però que, en cap cas, atorguen als parells de conceptes el mateix valor (psique-cos, raó-emoció, jo-tu, nosaltres-ells) Lèvi- Strauss per exemple, ens farà notar que en tota voluntat de distinció hi ha una voluntat de jerarquització i en tota d’identitat, una d’imitació…és a dir, volem ser iguals a allò que admirem i distints d’allò que no ens agrada, o a la inversa, ens volem diferenciar, distingir, d’allò que pensem que és “pitjor” que nosaltres -perquè “en el fons” ens considerem millors”- i volem indistingir-nosd’allò que considerem millor o admirable perquè -“en el fons- ens considerem iguals”….per tant, segons aquest principis cartesians, el jo i l’altre no estan en un pla d’igualtat, de la mateixa manera que nosaltres-vosaltres, home-dona, homo- hetero no ho estan…qui té la preeminència ontològica en parells de binaris? qui està supeditat a qui? on és “la norma” i on la transgressió a la norma, la tara, la desviació de la norma?

Els plantejaments de la filosofia contemporània han incorporat una ontologia que s’anomena post metafísica on el subjecte cartesià aniria progressivament desapareixent…si el cogito és “essència” és ésser, el moment post metafísic, -com molt encertadament heu proposat molts de vosaltres-  seria esdevenir
és a dir, seria relació, no seria immanent al jo, sinó resultat de la relació de jo amb l’altre…i una relació que no ha de ser -que no pot ser- coherent …aquí tindríem un aforisme conegut de Pascal que diu “l’ésser humà no és contradictori, és contradicció”

D’ una ontologia metafísica normativa (el ser és normatiu, home, dona, homo, espanyol, català, adult, jove, infant) cap a una ontologia de l’esdevenir (del cal ser ser, al pot ser, a les possibilitats del ésser)

Una altre definició d’identitat també citada en la presentació i que és…”la culpable” d’aquesta ruptura que proposa l’ontologia postmetafísica i és de Hegel i defineix la identitat de la següent manera “Puro movimiento de la reflexión en el que lo otro emerge como apariencia”

Bonica oi? mireu, què és el centre de la definició?: el moviment, la reflexió i l’aparença….on és ara l’essència, la definició positiva de l’ésser? queda tot in-definit, obert, canviant… inaprehensible!?

Aquesta entrada ha esta publicada en Identitat-s, Identitats, Metodologia, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s