El problema sociològic no és la revolució sinó el govern

manters

Els “problemes socials” són el que venen imposat pels «debats oficials». En la mesura que el problema sociològic té pretensions cientifistes i per tant ha de formular-se de manera que es pugui contrastar cal ésser formulat seguint alguns exemples: el la desigualtat no sempre es planteja com un «problema» sinó com una fatalitat. Per tant si ens interessa la desigualtat i la volem abordar sociològicament, el problema el podríem formular de la següent manera: Quina funció realitza la desigualtat a les modernes societats capitalistes?

Peter Berger ho planteja molt bé “El problema sociològic no és tant el de saber per què hi ha coses que «van malament» des del punt de vista de les autoritats i dels que tenen la paella pel mànec, com el d’arribar a entendre com funciona tot el sistema, quins són els pressupòsits en els quals recolza, i a través de quins mitjans es manté travat. El problema sociològic fonamental no és la delinqüència, sinó la llei; no és el divorci, sinó el matrimoni; no és la revolució, sinó el govern”

I encara mes clar com ho planteja Joan Estruch “El problema social és aquell que és definit pels qui, en la societat, tenen el poder de dir què és allò que funciona i què no funciona, i que es formula en els termes ordinaris de l’experiència social. En canvi, el problema sociològic és aquell que és definit a partir dels interrogants teòrics que proposa la sociologia, com a resultat de l’aplicació d’una perspectiva tal com ha estat definida anteriorment

En aquest sentit, des de la perspectiva que aquí estem desplegant, l’interrogant seria més que “el desordre” o els “conflictes”, l’ordre i la cohesió social.el problema sociològic no són els venedors ambulants, sinó la precarietat i la misèria a la que obliga la llei d’estrangeria i la llei del civisme

Un darrer exemple, En el cas de “la immigració”…ens podrien preguntar si “la immigració” no és una solució abans que cap problema, una solució pel manteniment o reducció dels costos laborals? per contrarestar les baixes taxes de natalitat? i en aquest mateix sentit, podríem investigar sociològicament qui es beneficia de reproduir “el problema de la immigració”…podríem analitzar per exemple “la industria del problema de la immigració? penseu en quants programes socials, ministeris, “departaments de ciutadania i multiculturalitat” han proliferat o quantes empreses s’han creat en base a una diagnosi gens sociològica, ?

Aquesta entrada ha esta publicada en Metodologia, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s