“De la nostalgia a la ciutadania”

Terrassa_desconegut

Pere Navarro envoltat de fokloristes impenitents

Aquest model dels centres culturals, estès a partir dels anys 80 amb l’arribada de les noves administracions democratiques i que en molt bona part van contribuir a impulsar, ha suposat l’aparició d’una relació clientelar amb una gran federació d’entitats culturals a Catalunya, la FECAC, i l’hegemonia d’una concepció més aviat essencialista, estàtica i folklòrica del que és la cultura. I, particularment es tracta d’un model que ha trobat resistències en tres entitats que expressen la seva voluntat de ser una agrupació de ciutadans i, per tant, de promoure i definir l’interès comú del lloc on viuen.

Capítol publicat a Cardús, S (2005) Els terrassencs del segle XX. Ed. Lunwberg, Terrassa

Es pot descarregar des d’aquí: De la Nostalgia a la ciutadania

Aquesta entrada ha esta publicada en Cultures de control, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s