La sociologia espontànea i la sociociologia

Bourdieu i Passeron

Bourdieu i Passeron

      1. 1.- CONVERTIR LA RECERCA EN UNA EMPRESA RACIONAL-SOCIOLÒGICA.

La investigació en ccss és una empresa racional i no cap recerca mística. Cal doncs una postura realista, potser menys romàntic o atractiva que d’altres

A l’informe de recerca un s’exposa, s’arrisca. El procés de recerca és, no ens enganyem, vacil·lant, angoixant, cal renunciar i cal apostar.

El més important de tot el procés de recerca és LA CONSTRUCCIÓ DE L’OBJECTE; de forma que «la força d’un mètode de pensament no es manifesta de cap altre manera que no sigui en la seva capacitat per a construir objectes científics a partir d’objectes socialment insignificants» (p.192). La força de reconstruir científicament un objecte des d’un angle inesperat.

Cal saber doncs convertir problemes molt abstractes en operacions científiques completament pràctiques…per això cal construir l’objecte cal posar en qüestió els objectes preconstruits

      1. 1.- CONSTRUIR L’OBJECTE PENSANT RELACIONALMENT.

La construcció de l’objecte d’estudi és la més important i acostuma a ser la més ignorada. La metodologia no és res sense epistemologia, és a dir com la reflexió que intenta aclarir els esquemes de la pràctica científica, amb els errors i els encerts.

Recordeu allò que Nietzsche li retreia a la proposta positivista de Popper quan aquest deia això de «l’únic que hi ha són fets» i el mestre de la sospita replicava, l’únic que no hi han són fets, només hi han interpretacions. En aquest sentit s’ha de tenir present que no només es construieix l’objecte, també la dada o l‘evidència.

La construcció del objecte es fa sempre sota una atenta vigilància epistemològica. El treball necessita una llarga embranzida, es realitza molt poc a poc a través de retocs successius, amb moltes correccions, redreçaments inspirats en l’ofici.

En aquest sentit, la teoria que s’esculli no té valor per ella mateixa. La teoria ha de funcionar, l’he de fer servir, l’heu de posar a treballar. Pensem en el concepte de camp. Cal indagar de quina manera el nostre objecte d’estudi està ordit enmig d’un conjunt de relacions; per tal cal tenir present aquest espai de relacions i no pensar de manera realista o substancialista…per això és útil iniciar la construcció de l’objecte precisament deconstruint el objecte preconstruit…per exemple «el problema social dels sense llar o dels maltractaments a les escoles o a les residències…és a dir prendre com a objecte el treball social-eco-polític de construcció del problema social.

Una dels efectes del poder en el camp és precisament la de la definició dels conceptes clau del camp. Aquestes lluites per definir per exemple «cultura», «art», «civisme», «ordre social», «exclòs»…son les lluites per la definició legítima del poder són una dimensió central de la nostra aproximació a l’objecte, qui, com i per què defineix els conceptes clau.

      1. 2.- CONSTRUIR UN MODEL…

per evitar la temptació empirista cal abordar un cas empíric amb la intenció de construir un model (un conjunt de tipus ideals que acotin i ens aproximin a l’objecte)…es tracta d’anar en contra del sentit comú, d’evitar ratificar les seves preconstruccions, cal lligar doncs les dades pertinents de tal manera que funcionin com a programa de recerca, proposant qüestions sistemàtiques adequades per a rebre respostes sistemàtiques. Cal construir doncs un sistema coherent de relaciones que ha de ser posat a prova com a tal….es tracta D’INTERROGAR SISTEMÀTICAMENT EL CAS PARTICULAR, constituït en cas particular entre els possibles per a deduir-ne les propietats invariants

Estem parlant doncs de l’establiment d’analogies. Es tracta de posar a treballar el MÈTODE COMPARATIU que permet pensar relacionalment un cas particular constituït en cas particular d’entre els possibles amb el suport de les homologies estructurals entre camps diferents

  • el camp del poder dintre de les institucions d’intervenció social amb el camp de poder dintre de les escoles infantils i us fixeu en el paper dels tècnics i els compareu amb els del professors o monitors, y aquí compareu per exemple, la figura del directors d’escola amb el del director del programa de serveis socials

  • o el mateix camp però en els seus diferents estats «gestió/acomodació de pobres» al segle XVIII o al XXI

Amb aquesta mateix actitud heu d’identificar què hi ha de NOU I QUÈ HI PERSISTEIX

Això ens ajudarà a objectivar i controlar les prenocions, per exemple, que l’historiador projecte sobre el passat en la mesura que s’acostuma a fer servir conceptes actuals i s’apliquen impensadament a situaciones passades. Passa alguna cosa semblant amb l’us de conceptes que provenen d’altres contextos socioeconòmics i aplicades impensadament a la nostra realitat, estic parlant per exemples, dels conceptes de moda, gentrificació, resiliència, empoderament, control social….

      1. 3.- LA RUPTURA

      2. Diuen Bourdieu, Chamboredon i Passeron; «El fet es conquereix contra la il·lusió del saber inmediat» (p.27) …el exemple de el saber «empíric» de les «dificultats afegides al part si el nou nat és una nena»…diuen, no és esoterisme ni especulacions ni masclisme, «les meves amigues que saben que tindran una filla se’ls hi canvia la cara, estan més esquifides i hi ha més risc de…

      3. La familiaritat con el universo social constituye el obstáculo epistemológico por excelencia para el sociólogo, porqué produce contínuamente concepciones o sistematizaciones ficticias, al mismo tiempo que sus condiciones de credibilidad (p.28). Cabe saldar cuentas con la sociologia espontánea y debe imponerse una polémica ininterrumpida con las encegadoras evidencias que presentan, a bajo precio, las ilusiones del saber inmediato y su riqueza insuperable. Le es igualmente difícil establecer la separación entre la percepción y la ciencia – que en el caso del físico, se expresa en una acentuada oposición entre el laboratorio y la vida cotidiana- como encontrar su herencia teórica en los instrumentos que le permiten rechazar radicalmente el lenguaje común y las nociones comunes.

  1. Romper con las prenociones «representaciones esquemáticas y sumarias» que se forman por la práctica y para ella «reciben su evidencia y autoridad» de las funciones sociales que cumplen. Se trata de ir en contra del sentido común y combatir los estereotipos

  2. La definición previa del objecto como construcción teórica «provisoria» destinada ante todo a «sustituir las nociones del sentido común por una primera noción científica». En la medida que el lenguaje de las palabras comunes constituye el principal vehículo de la representaciones comunes de la sociedad, una crítica lógica y lexicológica del lenguaje común surgen como el paso previo más indispensable para la elaboració controlada de las nociones científicas»

  3. El descubrimiento no se reduce nunca a una simple lectura de lo real, aun del más desconcertante, puesto que supone siempre una ruptura con lo real y las configuracines que éste propone a la percepción. El acto de descubrir que conduce a la solución de un problema sensorio-motor o abstracto debe romper las relacioens más aparente, que son las más familiares, para hacer surgir el nuevo sistema de relaciones entre los elementos. En sociología «una investigacion seria conduce a reunir lo que vulgarmente se separa o a distinguir lo que vulgarmente se confunde»

  4. La ilusión de la transparencia y el principio de no-conciencia Durkheim li reconeixia a Marx el haver trencat amb la il·lusió de transparència «Creemos fecunda la idea de que la vida social debe explicarse, no por la concepción que se hacen los que en ella participan, sino por las causas profundas que escapan a la conciencia» (p.30)

      1. 4.- UN DUBTE RADICAL i constant

Trencar amb el sentit comú però no per apropiar-se D’UN SENTIT COMÚ CIENTÍFIC u oficial!!. Les preconstruccions ens assetjen…el mite del barri xino..es tracta doncs de criticar els classificacions mítiques, sagrades…cal posar en suspens tots els pressupòsits. I com ho aconseguim això…? doncs posant en cuestió continuament la nostra mirada, no creure-la mai.

Deixar en estat impensat el propi pensament és deixar-es atrapar, sotmetre’s per allò que es vol pensar. CAL RESTAR SEMPRE ALERTA doncs..per això un dels instruments més potents per la ruptura és la historia social dels problemes i dels instruments del pensament…la historia social de l’emergència del incívic…és a dir, com s’ha construït i imposat un problema social, identificar com ha estat socialment produïts i socialment construïts…converteixen problemes privats en un de públics i legítims…com es porta a terme això?

Quan dèiem que era arriscat aquest treball és entre d’altres coses perquè us complicareu la vida, especialment al món on treballeu…ningú l’agrada que posin en dubte el seu món de significats, ningú vol sentir-se observat o qüestionat, necessitem corroborar les nostre creences trobant adeptes no inquisidors…és en aquest sentit que tota ruptura epistemològica suposa sempre una ruptura social.

Hem de trencar igualment amb els conceptes. El llenguatge és sempre trampós…és com un vidre que depèn com ajuda a veure millor la realitat i depèn com la deforma. Hem d’ajustar les variables i no acceptar les que se’ns imposin com a variables explicatives quan totes, per definició són variables depenents.

Això implica que cal estar sempre contra l’aparença socialment –i científicament- construida i no caure en l’abdicació empirista. Aquesta és la més fàcil de fer i de caure métodeperquè tenim al nostre favor la força de la doxa, la del món social tal com és. Els costos per anar en contra de la doxa (no subscriure ni l’ortodoxia ni l’heterodoxia!) són sempre enormes i els beneficis minsos. No ens ha de fer fer por no semblar científics, perquè això és el que fa la ciencia «veritable», arriscar-nos a tenir no tenir tots els significants exteriors de la cientificitat.

Hem de lluitar per no quedar-nos atrapats per l’objecte. Bourdieu diu «agafar com a objecte d’anàlisi el senti comú i considerar l’experiència immediata del món social» com una adhesió impensada que no separa la relació d’ambivalència, constitució i reciprocitat que hi ha entre un objecte i un subjecte (p.214).

Hem de ser el especialment curosos en identificar la nostra experiència DOXICA i concretament les implicacions polítiques de la mateixa en «tant que representació una acceptaicó fonamental del odre establer, situada fora de qualsevol posició critica, és el fonament sòlid d’un conservadurisme més radicalmente

      1. 5.- EL DOBLE VINCLE

LA TEORIA NECESSÀRIA, la crítica contínua…els instruments de pensament també els de repensar sistemàtica i críticament…per exemple, el què feu vosaltres posar en evidència, dubtar de la representació oficial dels delinqüents. Hem de pensar bé les teories, els autors i els conceptes que escollim per interpretar la realitat…per exemple, penseu en aquests conceptes, ideologia, però també hegemonia, empoderament, subjectivació….cal trencar amb els conceptes de ruptura, cal fer de nou els conceptes, cal no fiar-se mai.

Estem parlant tota l’estona del mateix de combatre les pre-nocions, el taked for granted de Schütz

             6 – UNA OBJECTIVACIÓ PARTICIPANT

es tracta de la forma més complexa de socioanàlisi on cal objectivar en viu el subjecte que objectiva en relació a altres subjectes que objectiven

això requereix una rutptura amb les adherencies i adhesions més profundes i inconscuents. Hem de tenir present quin són els interessos associats a la pertinença al camp, a l’ocupació d’una posició particular dintre del camp…també els interessos associats a les categories socialments construides, compromeses estètica i epistèmiques

Acaba Bourdieu «L’objectivació participant, que és sens dubte el cim de l’art sociològic, només és possible si es recolza en una objectivació tan completa com sigui possible de l’interès per a objectivar, que està inscrit en el fet de la participació; i en una suspensió d’aquest interès i de les representacions que indueix»

7.- DE CAMÍ A LA FORMULACIÓ DE LES HIPÒTESIS. L’ELABORACIÓ DE LA PROBLEMÀTICA

  • La problemàtica s’elabora a partir de les lectures i les observacions o entrevistes exploratòries. Aquest document ha de contemplar la pregunta inicial, els conceptes fonamentals i les idees generals de forma que permeti elaborar unes hipòtesis (preguntes amb possibles respostes.

  • Si jo vull comprendre què passa al Raval a partir de les portades i queixes d’alguns veïns el primer que haig de fer es plantejar-ho sociològicament. Quan de «social» hi ha en la construcció «d’un territori del mal»? Al menys hi ha tres questions a tenir en compte. La historia canalla del territori, el present del mateix i el paper de les representacions sobre el lloc. Fen un anàlisi crític des d’aquest tres camps de recerca puc començar a problematizar l’objecte d’estudi que és la vida al i del carrer d’en Robador.

  • Llavors davant les explicacions impensades –allà hi viuen delinqüents i prostitutes amb macarró i es cometen tots tipus de faltes i delictes de forma que la única manera de civilitzar el territori és fer una ocupació policial sistemàtica i una destrucció urbanística sense precedents- haig de proposar una explicació fonamentada en els fets interpretats a través de la teoria escollida.

ELS DOS MOMENTS DE L’ELABORACIÓ DE LA PROBLEMÀTICA

la problemàtica és l’enfocament o la perspectiva teòrica que es decideix adoptar per tal de tractar el problema plantejat per la pregunta inicial. És una forma d’interrogar els fenòmens que s’estudien. Equival a contestar «de quina manera abordaré aquest fenomen?

  1. ACLARIMENT DE LES DIVERSES PROBLEMÀTIQUES POSSIBLES...Es tracta d’identificar les perspectives teòriques subjaents a les diverses aproximacions conegudes. Quin ha estat els diversos enfocaments? Per exemple en la recerca sobre el fenomen de les cases regionals…hi havien explicacions demogràfiques, les explicacions de en tant que centres de mutualitats o d’ajuda mútua o l’explicació relativa als usos instrumentals polítics dels migrants en favor de uns interessos polítics o altres…aquí cal saber doncs què NO hi sabem sobre el tema

    1. En aquest sentit, l’elaboració de la problemàtica equival a una triple definició

      1. la definició d’allò que es vol explicar [Les tranformacions urbanístiques del Raval]

      2. la definició d’allò amb què serà posat en relació [els interessos de control i econòmics explicarien la violència i el menyspreu aplicada sobre aquella població. Aquests interessos explicarien, farien concebible o podien ser condició d’aquesta violència]

      3. …i la del tipus de relació que es vol establir entre els dos primers elements [Això es pot comparar a d’altres barris, a altres moments de la historia o a les lectures exagerades per part de la premsa o la lectura «científica» i formal de la necessitat de la «reforma urbanística del raval»…]

        1. la relació pot ser causal, condicional, sistèmica, funcional, estructural…[explicar la violència com a estratègia de reproducció de l’ordre urbà]

    2. EL SEGON MOMENT ÉS L’ELABORACIÓ DE LA PROBLEMÀTICA ESPECÍFICA. Cal triar i explicitar la problemàtica.

      1. Triar significa adoptar un mar teòric adequat al problema que s’ha de dominar satisfactòriament.

      2. Explicitar la problemàtica s’ha de redefinir l’objecte de la recerca,tot precisament l’enfocament teòric escollit i reformulant la pregunta inicial de tal forma que esdevingui la pregunta central de la recerca. La pregunta s’ha d’adaptar al model teòric escollit i l’objecte que s’esta elaborant de forma que resulti un «sistema conceptual organitzat» adient.

Bourdieu, P. (1994). La pràctica de la sociologia reflexiva. In P. Bourdieu & L. J. D. Wacquant (Eds.), Per a una sociologia reflexiva (pp. 189–229). Barcelona : Herder.

Bourdieu, P., Passeron, J.-C., & Chamboredon, J.-C. (1976). El oficio de sociólogo: presupuestos epistemológicos. Madrid : Siglo XXI de España.

Aquesta entrada ha esta publicada en Metodologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s