“Un professor que no ensenya amb passió,[…] comet un crim gravíssim, perquè mata la passió potencial dels estudiants”

En mig de la bogeria de voler sobreviure a la universitat, un poc de serenor i lucidesa…

“La humanitat, a un pas de caure en la barbàrie” Nuccio Ordine, autor de `La utilitat de l’inútil’

ordineL’Institut d’Humanitats de Barcelona és una autèntica aula oberta que posa en contacte el coneixement universitari amb la població inquieta, la que vol saber.COMpleix 30 anys i, per celebrar-ho, va convidar Nuccio Ordine, l’autor de La utilitat de l’inútil, a defensar allò que avui la societat considera tan inútil ­la filosofia, la música, l’ètica­ que ho elimina de l’ensenyament.

El seu llibre ha tingut tant èxit que deu haver alterat la seva vida tranquil·la.

En efecte, quan va sortir el llibre, la meva vida va canviar. No hauria pensat mai que tindria tants lectors. Vaig rebre tantes sol·licituds i invitacions que van posar en perill el que per mi és fonamental, continuar fent la meva feina com a professor i investigador. Sovint em truquen lectors que em demanen que els ajudi a sostenir alguna batalla seva. Són professors, ensenyants entestats en l’activitat social. Per exemple, la setmana passada vaig participar amb Baumann a Le pietre Scartate, un conveni d’associacions de voluntaris que s’ocupen de persones amb minusvalideses i problemes psiquiàtrics, persones que la nostra societat injustament té per inútils. I això és molt important per entendre el rostre humà de la vida, que sovint perdem de vista.

A Espanya regna la xerrameca de la tertúlia. Com es defensa de la temptació?

Segueixo una regla molt rígida. No accepto cap invitació en què hagi de parlar de coses que no sé. Només accepto parlar de coses que he estudiat o que m’interessen. No aprecio els tuttologi…Com els podríem anomenar?

Saberuts? Xarlatans?

…Sento molt amor per l’ensenyament, pels meus estudiants, per la investigació. M’aixeco a les sis del matí. Ha augmentat molt la quantitat de feina, però busco sempre un moment de serenitat, respirar l’aire fresc del matí. Acabo de fer 80 conferències en 80 escoles de nord a sud d’Itàlia amb milers d’estudiants. Ha estat un esforç físic esgotador, però una experiència important. He après que si els estudiants no tenen entusiasme, la culpa és només nostra, dels que ensenyem, dels professors, d’un sistema que està destruint l’escola i la universitat. Quan els estudiants es troben amb un professor que els parla amb passió, que els llegeix pàgines de clàssics, que els arriba al cor, ells reaccionen amb la mateixa passió. Matteo Renzi ha invertit mil milions d’euros en ordinadors i en informàtica quan tenim 200.000 professors en precari. Quan tens 50 o 55 anys i encara no tens un lloc fix, com els pots demanar passió o competència, si no han estat mai seleccionats en un examen nacional? La bona escola no la fan els ordinador ni els presidi-manager. Un professor que no ensenya amb passió, que no es prepara bé la lliçó, comet un crim gravíssim, perquè mata la passió potencial dels estudiants.

Hi ha més informació i menys coneixement.

És evident. Anem a una societat en què el nivell cultural mitjà, en lloc d’augmentar, disminueix. Confonem informació amb coneixement. Diuen que amb internet els estudiants saben més coses que no pas fa 40 o 20 anys. És una estupidesa. Internet t’ajuda a trobar El Quixot quan abans havies d’anar a una llibreria, però una vegada trobat això no significa que l’hagis entès. He de tenir els instruments que em permetin entendre el missatge que em dóna El Quixot. I per a això l’escola és fonamental. Internet diu tantes ximpleries! Aquests dies la premsa italiana parla del gaffe de Matteo Renzi. Quan va anar de viatge a Buenos Aires va llegir un poema dient que era de Borges i no era de Borges…

El cèlebre fals de Borges La amistad.

L’havien tret d’internet. Internet no és fiable. En un examen italià de redacció es preguntava als estudiants quina figura retòrica era “bec un vas d’aigua”. No hi ha cap figura retòrica. L’error era a la Viquipèdia. L’havien posat com a exemple de metonímia. La metonímia hauria estat “bec un vas”, el continent pel contingut. Internet està fet per a qui sap, no per a qui no sap, perquè volent saber més, s’arrisca a saber menys. Què porta a aquesta progressiva desculturització del ciutadà i a la supeditació de tot al valor econòmic? Un capitalisme que va en una direcció agressiva, rapaç, destructiu. El benefici màxim no és un instrument, sinó una finalitat en si mateix. L’exemple seria el dels directius de Volkswagen que per extreure’n el màxim profit han aconseguit que la primera empresa automobilística del món s’hagi autodestruït i hagi hagut de pagar milers de milions de dòlars en judicis per haver falsificat el software. Si haguessin llegit Els Buddenbrook, de Thomas Mann, haurien entès els valors de la família i del comerciant honrat: “Fill meu, fes negocis, guanya diners, però fes aquells negocis que et permetin dormir tranquil a la nit”.

Pots ser corrupte i dormir com un soc…

Potser sí. Jo proposo el model de capitalisme humà d’Olivetti. Ell deia: “Si guanya només el propietari, si els obrers no creixen socialment, l’objectiu de la fàbrica ha fallat”. Olivetti construïa biblioteques per als seus obrers, cinemes, teatres. Va crear el primer ordinador, un pla per a la regulació urbana, encarregava la construcció de les seves fàbriques als millors arquitectes del món. Creia que els obrers, si eren feliços, treballaven millor. A aquell capitalisme amb rostre humà li hem perdut la pista. Ara hi ha un capitalisme financer, vaporós i rapaç. Hem perdut l’Europa que protegeix els febles, emergeix la intolerància, l’extrema dreta a Itàlia, Alemnaya, França, el Regne Unit… Hannah Arendt parlava del “dret a tenir drets”. Ara la feina garantida, l’assistència sanitària, l’accés a la cultura… tot és molt precari. Això és gravíssim i la humanitat està a un pas de caure en la barbàrie.

Aquesta entrada ha esta publicada en Metodologia, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s