Sobre la universitat i el poder

Missatge a un company que està fent el seu Treball final de Grau sobre el poder a la Universitat

"No importa saber qué significan las palabras importa saber quién manda aquí"

“No importa saber qué significan las palabras importa saber quién manda aquí”

Recorda Alícia al país de les meravelles, quan Humpty Dumpy li diu a Alicia “no importa saber qué significan las palabras importa saber quien manda aquí”…això és el que t’ha de preocupar pel teu TFG…a continuació doncs uns apunts desordenats però que espero que et serveixin d’alguna cosa.

Crec que l’enfoc l’has d’alterar, és a dir, no és que a la universitat hi hagin o no relacions de poder, és que la universitat és bàsicament -exclusivament?- un camp de producció, reproducció i distribució d’honors, reconeixements i jerarquies, és a dir, de poder. No es tracta doncs de veure «si hi ha poder» a l’acadèmia, si no de com  tota la institució està bolcada i estructurada sobre una elefantina funció: produir poder (no coneixement!); no es tracta de saber si l’acadèmia és més o menys subsidiaria o sucursal del poder, és que la funció majúscula de la universitat és impepinablement la d’establir –des de «la cultura», el pensament o allò simbòlic- distribuir i acreditar carreres, persones, centres, grups de recerca, per tal que puguin dir allò acord amb el poder, amb la reproducció.

Et poso algun exemple: el disseny dels màsters, de les seves classes o del currículum, té molt poc a veure amb la producció d’un coneixement específic i més amb atorgar a aquest coneixement rang d’autoritat; en altres paraules, tu no pots introduir la resiliència com estratègia de poder si abans no s’ha muntat el pertinent màster en resolució de conflictes que inclogui la resiliència com una eina bàsica per l’administració pública (i d’aquesta manera prosseguir en la tasca de defugir afrontar el desafecte i la confrontació com a conseqüències de la desigualtat rampant a la nostra ciutat.)

Un altre exemple, més lligat a la reproducció del poder sense cap altre finalitat que reproduir-se; no perdis de vista aquesta cita d’Orwell a 1984 no sé quina pàgina:

Se trata de esto: el Partido quiere tener el poder por amor al poder mismo. No nos interesa el bienestar de los demás; sólo nos interesa el poder. No la riqueza ni el lujo, ni la longevidad ni la felicidad; sólo el poder, el poder puro. Ahora comprenderás lo que significa el poder puro. Somos diferentes de todas las oligarquías del pasado porque sabemos lo que estamos haciendo. Todos los demás, incluso los que se parecían a nosotros, eran cobardes o hipócritas. Los nazis alemanes y los comunistas rusos se acercaban mucho a nosotros por sus métodos, pero nunca tuvieron el valor de reconocer sus propios motivos. Pretendían, y quizá lo creían sinceramente, que se habían apoderado de los mandos contra su voluntad y para un tiempo limitado y que a la vuelta de la esquina, como quien dice, había un paraíso donde todos los seres humanos serían libres e iguales. Nosotros no somos así. Sabemos que nadie se apodera del mando con la intención de dejarlo. El poder no es un medio, sino un fin en sí mismo. No se establece una dictadura para salvaguardar una revolución; se hace la revolución para establecer una dictadura. El objeto de la persecución no es más que la persecución misma. La tortura sólo tiene como finalidad la misma tortura. Y el objeto del poder no es más que el poder. ¿Empiezas a entenderme?

…doncs això, dintre de l’acadèmia, els investigadors, professors, grups de recerca o departaments busquen el poder com una finalitat en sí mateixa…no ho busquen per tenir més alumnes o més recursos ho busquen per tenir més poder, i en aquest món poder és capacitat per determinar els significats dels conceptes claus… això en última instancia…mentre, poder pel poder

això què vol dir, que ni “el coneixement” ni els alumnes tenen –sota aquest prisma- la menor rellevància. S’ha de fer i dir el que sigui per encaixar-ho als marcs pre establerts per les agències…els grups de recerca volen més poder, no per accedir al coneixement o per meravellar als alumnes de les seves assignatures, sinó perquè tenir la capacitat d’establir què cal estudiar i què no, que és digne d’observació i què no, quin és un «coneixement útil» i quin no, és a dir, definir els conceptes clau –i no només de la acadèmia- és poder…

Pensa quina és la dimensió de la tragèdia: estem parlant d’establir els límits del possible, del possible acadèmic, però també político-partidista, tecnològic, de ciutat, de justícia, d’ordre, etc…si la universitat refrenda un coneixement que diu que la desigualtat està darrera dels esclats terroristes què passaria?!… (et vaig dir que a París els han fet callar la boca a la gent de l’EHE? deien que no volien tornar a sentir a parlar de cap explicació sobre els “terroristes de París”…imaginat si això ho diu el primer ministre sense pudor, què t’imagines que faran de manera menys manifesta?)

D’aquesta manera la gent que estem involucrades professionalment en aquest món hem de jugar a dues bandes i malauradament sempre venç la mateixa. És a dir, els projectes de recerca, els professors, els catedràtics, becaris… han d’ajustar-se als criteris de les agències d’avaluació (hauries de fer una estudi només sobre aquest concepte i el component esotèric que el recobreix)…cada país té els seus, crec que a espanya el programa marco es diu Horitzó 2000 i t’imposa quines son les necessitats del país en matèria de recerca i docència…clar, pensa que qui ha redactat aquest marc és evidentment algú que prové de l’acadèmia, i que té els seus compromisos i deutes amb altres membres de l’acadèmia, en aquest sentit, seria el màxim mandarí de l’acadèmia qui ens diu què hem de pensar i investigar… o sigui, el què t’estic dient que tot és molt accessible a una mirada micro..

Imagina’t per un moment que cada un dels departaments de CCSS tingués –per imperatiu legal- una línia de recerca tipus Observatori de les elits! Creus que tindríem això del 1% vs el 99%?, aquesta desigualtat bestial? Tindríem una societat molt més equilibrada perquè la universitat com a servei públic estaria proveint de «munició» tant als moviments populars contrahegemònics com a altres «intel·lectuals»? però al mateix temps, una universitat que s’ocupés d’aquests temes, com creus que acabaria en els rankings internacionals? i per tant, quan creus que trigaria el govern de torn en ensorrar aquesta universitat?

O sigui, la gran farsa de les nostres facultats, és que el coneixement que podem fer és un coneixement, o funcional per sistema (nous «productes financers» o noves formes d’apaivagar el patiment humà personal o col·lectiu però sense tocar ni un milímetro l’actual capitalisme desaforat) o inofensiu o espuri i això és bàsicament el que fem. El que et vull dir és que aquesta mandra de pensar i aquesta actitud de rebuig a la crítica que s’imposa als nostres grups de recerca es naturalitza de tal forma que al final els grups perden el nord pel poder, pensem que tenint poder tindrem més llibertat per estudiar el que vulguin. La roda és aquesta, imaginat a un hamster a la seva gavia: més acreditacions del grup de recerca  implica que els seus membres estiguin al seu temps acreditats i quan més gent acreditada dintre del grup més possibilitats que aquest grup tingui reconeixement i aquest reconeixent serà el poder que et permetrà reconèixer tu a altres grups o investigadors i aquesta és la lògica ara per ara imperant, el poder per el poder i el poder no es deixa atrapar mai, només imitar.

Et poso més exemples…tu creus que l’assignació de profes als màsters es fa seguint un criteri de qualitat o vàlua del professora o originalitat? Es fa amb la intenció que «els teus» estiguin dintre, per què? Doncs perquè si tu tens un màster on tens tothom a dins, això vol dir que cada vegada més podràs introduir els temes del màster als llocs on paguen i el que es paga no és «el coneixement», és qui ho produeix o difon…m’explico, els màsters intenten tenir molts alumnes però sobre tot, intenten que els profes siguin «els seus», amb això vas empenyent el centre del coneixement-poder cap als teus dominis.

Un altre exemple, tu què creus, que als professors –en general- ens interessa més fer bé les classes o publicar en revistes TOP i fer recerques super internationals?…veus perquè la lògia del poder implica una relació utilitaria envers el coneixement i per ende, envers els estudiants?

M’explico? No has de preguntar-te si hi ha poder a l’acadèmia, t’has de centrar en per què i com el poder és coneixement…això no significa la fórmula simplista de «qui té informació té poder», és al contrari, el camí del coneixement és bàsicament un camí cap al poder, cap a acumular més poder i concentra-ho al màxim. Quan tens poder, pots dir el que vulguis com vulguis. El teu tema seria alguna cosa així com El poder contra el coneixement. Les lógiques acadèmiques per la reproducció social…o algo per l’estil…és a dir, tu estudies la reproducció i l’excusa és l’academia però a tu t’interessa aquesta lògica de reproducció que ni és merament econòmica ni és, òbviament d’amor al coneixement

….o dit en paraules de Pierre Bourdieu

L’ essencial que, al menys tal com jo ho veig, és, primer, que l’École normale supérieure -amb la qual puc tenir lligams afectius positius i/ o negatius, que són producte de la meva biografia personal- no és en reali­tat més que un punt en un espai de relacions objectives (un punt del qual, d’altra banda, caldrà determinar el «pes» en l’es­tructura); i segon, més concretament, que la veritat d ‘aquesta institució resideix en la xarxa de relacions d’oposició i de concurrència que l’uneixen al conjunt d’institucions d’ensenyament su­perior, i que uneixen aquesta xarxa mateixa al conjunt de posi­cions en el camp del poder, al qual el pas per aquestes grans escales obre l’accés. Si és veritat que el real és relacional, es po­dria donar el cas que no sàpiga res d’una institució sobre la qual crec saber-ho tot, perquè la institució no és res fora d’aquestes relacions amb el tot.  La pràctica de la sociologia reflexiva, p. 202

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s