Presagio de malas notícia en Robador

no-mas-violencias2-e1421434461253

 

Com hem comprovat, mostrat i demostrat, quan es carreguen les tintes contra un espai de la ciutat ens hem de preparar pel pitjor. En aquest cas el contingut del reportatge és prou variat i interessant. Apareix un gran ventall de veus i s’ha d’agrair que aparegui a La Vanguardia. Ara que s’han de tenir en compte la següents advertència.

El títol i les fotografies i fins i tot l’ordre de les intervencions (de la més “comprensiva” a la més cívico- arquitectònica-condescendent passant per les més apocalíptiques) associen el lloc a una espècie de zona desterritorialitzada més semblant a l’infern que a un carrer on encara hi perviuen pràctiques i persones que fan el que poden per sobreviure en un món progressivament més hostil i bel·ligerant contra les expressions de pobresa.

Com ja vaig explicar en un text, en el cas de la intervenció contra Robador, com tants altres plans urbanístics pensats per a zones habitades però poc rendibles econòmicament i políticament, el protocol d’actuació és senzill i donat a provocar confusions, convertint fets particulars a generals, disfressant interessos privats com si fossin col·lectius i estigmatitzant o ignorant completament la presència dels afectats per les reformes.

Els grans projectes urbanístics comencen a gestar-se quan s’atribueix a un barri determinat una centralitat i per tant una nova possibilitat de produir plusvàlues immobiliàries. Seguidament, s’aprofita algun fet infamant ocorregut al barri per iniciar una campanya de descrèdit i estigmatització per part dels mitjans de comunicació que col·labori en la definició del barri com a lloc hostil o problemàtic i que, per tant, reclama una intervenció contundent. Aquesta contundència, sol expressar fatalment amb el projecte de destrucció de finques o d’illes senceres que hauran de “higienitzar” o “esponjar” la zona. Les expropiacions i indemnitzacions dels veïns afectats també solen estar envoltades de sospites sobre la insuficiència o el regateig dels recursos destinats a això i les garanties per mantenir els veïns afectats al barri.

Un cop “esponjada” la zona, es construeixen equipaments i nous habitatges destinats al consum de població amb nivells adquisitius progressivament més elevats que els dels residents que queden al barri. Finalment, comença a desembarcar nova població amb un nivell adquisitiu més gran. Serà l’últim pas per fer marxar a la població que encara no ho ha fet, com a resultat directe de les expropiacions o indemnitzacions esmentades.

Flora_Maria_Especulacacio

Expediente Robador

  • Por qué el último vestigio del Chino se resiste a cambiar en una ciudad en permanente evolución
 , Barcelona

10/01/2016 02:38 | Actualizado a 10/01/2016 07:27

Aquí en la calle Robador y su entorno, algunas mujeres siempre chistaron, algunos hombres siempre trapichearon, algunos problemas siempre se solventaron al margen… cuenta José Lamiel, el amo del bar más antiguo deBarcelona, en la puerta del Marsella, al final del canalón… Así, como un canalón de desagüe que baja entre las calles Hospital y Sant Pau, el escritor Joan Llarch describió la calle Robador del siglo pasado. Al parecer, las mujeres ya chistaban aquí a los hombres en el 1339, “antes de que existiera el nombre de la calle”, tercia Miquel Fernández, antropólogo de la Universitat Autònoma de Barcelona y autor de Matar al Chino. Entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval deBarcelona. “Este rincón vivió 400 años a su aire, abandonado por las administraciones y los propietarios de las fincas. Hasta que el poder decidió centrifugar a los pobres para arrancar la gran transformación de Barcelona”. Fernández habla de las transformaciones de muchos barrios de Barcelona, de una ciudad en permanente evolución, en continuo cambio… Pero aquí, en Robador, añade, aquella operación no dio los frutos esperados, encontró una gran resistencia. “Y ahora los nuevos vecinos, aquellos a quienes dijeron que vivirían en el nuevo Born, se sienten engañados. Se encontraron con el Chino”.

Origen: Expediente robador

Aquesta entrada ha esta publicada en Matar al Chino. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s