Cultura, resistència, vida

entrenosotras

Acció feminista de protesta a BCN

Fa uns dies la gent estupenda de Veus amb Veus i la Raval ens van convidar a parlar sobre “cultura” sota aquest epígraf “Cultura, resistència, vida”.

La primera cosa que se l’acut a un antropòleg és que que cultura significa allò qualsevol que la gent fa un dia qualsevol de les seves vides.

Un accepció de ‘cultura’ del Diccionari (concretament de la llengua catalana) diu: Cultiu. Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altre mena, que hom posseeix com a fruit de l’estudi, de les lectures, dels viatges, etc.. que li permet desenvolupar el seu judici crític1. En aquesta primera accepció ja apareix com un conjunt de coneixements que ens permeten ser crítics. Aquí observem ‘cultura’ com un procés cap a la crítica, cap al desenvolupament de la capacitat de discerniment.

Un altre accepció contempla Cultura en tant que resistència  Wright, Susan (2002) “The power of culture. UNESCO international conference on cultural policies for development” diu buidant les pressuposicions del concepte cultura, es centra a transformar el concepte definint-lo com eina d’anàlisi crítica per a examinar la manera que la gent està posicionada de forma diferent en municipis, nacions o organitzacions internacionals i s’ocupen en processos de resposta a les definicions clau -com per exemple, ‘cultura’, i les derivades de la mateixa noció com “cultura popular” o ‘cultura tradicional’. En altres paraules, podríem dir que: cultura és l’esperança de qualsevol grup en tant que resistent al donat, al que li ve donat des de l’aliè al seu grup.

La crítica es fa sobre les definicions clàssiques de cultura, segons les quals, aquesta és una cosa i no un procés dinàmic i de contestació. Paul Willis (1988 [1977]), defineix ‘cultura’ precisament així: com a contestació. Segons l’autor, sovint la ‘cultura’ pot formar-se mitjançant l’acció aïllada de resistència a fixacions del grup dominant. Willis dibuixa una línia dinàmica en la qual s’enfronten acció i estructura. La correspondència entre l’estructura i la forma de relació -en el sentit que s’imposa i en el sentit que és la resistència a aquesta imposició- és la que construeix les diferències en les maneres de respondre a la imposició.

Com ja s’ha assenyalat, la definició de cultura proposada es refereix a cultura, no com a ‘cosa’ sinó com a procés polític de contestació al poder que defineix els conceptes clau. Des d’aquesta postura la categoria “cultura” comporta un posicionar-se políticament de forma explícita. Podem afegir que, en els termes assenyalats, del que aquí s’ocupa la cultura, és de la resistència de la forma “particular-local” d’encarar l’albor oposant-se a la imposició aliena de l’altra forma de plantar cara al mateix; precisament amb l’interès de reduir la contingència a la qual es veuen abocats tots els grups socials excepte, és clar, aquell que, en aquest cas, té el poder suficient com per a pretendre homogeneïtzar altres maneres i així reduir el seu propi sentiment de risc, incertesa i inseguretat.

I és des de la crítica on es deu posar una vegada i una altra en dubte què es vol dir i fer en definir cultura (o altres termes claus) des de les “polítiques culturals” que enarboren en favor de la “cohesió” i la “integració social”. Aquestes polítiques no són més que la traducció de les respostes sobre la presumpció del que deu ser la convivència en el món, des de la postura D’AQUELLS qui defineixen què deu ser el món.

Reapendre, comprendre, conèixer -lluitar contra la simplificació, contra els tòpics! la forma en què altres grups socials planten cara a la contingència, doten de sentit el món i resisteixen a les pretensions hegemòniques d’altres grups de poder…Evidentment de «les dones», dels «antisistema», dels gitanos, dels okupes….dels pobles andins, dels nens!!dels «immigrants»…Això ho podem fer des d’una perspectiva com la que proposa James Scott, estudiant «Los dominados y el arte de la resisténcia»

Llavors ens preguntem, que és la cultura, què és la vida sinó la resistència, imaginar altres mons possibles i voler deixar el desig lliure per explorar-los, per produir-los!

La fotos és a http://fotograccion.org/wp/2010/03/bcn-accion-feminista-de-protesta-ante-la-marcha-%E2%80%9Cespana-en-marcha-por-la-vida%E2%80%9D/

 

——–

 

Willis, P. E. (1977). Learning to labour :how working class kids get working class jobs. Aldershot: Gower. versión en castellano Willis, P. (1988).Aprendiendo a trabajar. Cómo los chicos de la clase obrera consiguen trabajos de clase obrera . Madrid: Akal.

Wright, Susan (2002) “The power of culture”. UNESCO international conference on cultural policies for development. Conference review; Department of cultural Studies and Sociology, University of Birmingham

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s