“Potser els enemics de la sobirania de Catalunya no són els immigrants sinó empresaris amb noms catalans”

M’he trobat una entrevista que em van fer el 2009  els de .elsingular.cat/ quan vam publicar “Fabricar l’immigrant : aprofitaments polítics de la immigració, Catalunya 1977-2007” el segon dels llibres que “Altes Andalusos” vam escriure (el primer va ser “Els Altres Andalusos, la qüestió nacional” i el darrer, escrit només pel nostre presi, “CAtalunya serà impura o no serà”) amb la intenció de trencar el discurs espuri però interessat sobre els “altres”; immigrants d’ara i d’ahir amb els que els vol i es volia fer negoci polític i, clar econòmic. Com sempre, ahir i avui aprofitar-se de la població més desposseïda per interessos mesquins, partidistes i explotadors. L’entrevista trobo que a més resulta pertinent per la situació actual a Catalunya, el procés, les eleccions i la sempiterna actitud grossera de les nostres èlits envers nosaltres, els menys, els tot*s, els què treballem per viure. Política 09/12/2009   Miquel Fernandez

“Potser els enemics de la sobirania de Catalunya no són els immigrants sinó empresaris amb noms catalans”

El 2004 es va fundar com a conseqüència de la publicació Els Altres Andalusos: la qüestió nacional de Catalunya, una entitat amb aquest nom. Després de cinc anys Altres Andalusos ha decidit editar un segon llibre en el qual es torna a interrelacionar la qüestió nacional i la immigració i es denuncia l’ús partidista que han fet els polítics de l’arribada de nova població a Catalunya. Miguel Fernández és el coordinador de l’obra Fabricar l’immigrant. Aprofitaments polítics de la immigració. Catalunya 1977- 2007.

Vostès afirmen que els polítics han “instrumentalitzat” la immigració.

Els andalusos dels que parlen els polítics són aquells que van a la Feria d’Abril a menjar “pescadito” i a les Cases Regionals, però nosaltres no som aquests andalusos. Aquesta imatge de la immigració només és un instrument retòric per sotmetre la població a nivell econòmic, laboral… i a nivell polític. Han construït un missatge de com és Catalunya i parlen en nom de tots els andalusos, però el món dels immigrant és més complex que una entitat o Casa Regional. Entre els immigrants hi ha independentistes, persones integrades, universitaris, però també, persones que no han sortit del seu barri.

Analitzeu un període molt llarg. Des del 1977 al 2007 hi ha hagut instrumentalització?

Sí. Un exemple. L’any 2000 es va fundar la Confederació de Cases Regionals. El titular dels diaris era: “Les cases d’immigrants s’uneixen”. I no parlava de gent de fora d’Espanya, que aleshores ja n’hi havia, sinó de murcians i andalusos.

I citeu l’any 1976 com a data de la “invenció de la immigració”.

Aleshores s’inventa la immigració com a problema social perquè abans, durant el franquisme, no hi havia immigrants sinó espanyols que es traslladaven d’un lloc a un altre. És quan es legalitzen els partits polítics que es crea la necessitat de donar una resposta als problemes d’integració social, econòmic i cultural dels barris habitats per immigrants i aleshores tothom diu què cal fer amb els nouvinguts.

Què us molesta més d’aquesta “instrumentalització”?

Els partits no plantegen la immigració com un problema de promoció social, d’estigmatització dels barris o una qüestió social, sinó com un problema identitari i cultural. Diuen als immigrants que no es preocupin per ser catalans, que visquin com a andalusos, independentment del barri o de la seva pobresa. I, a més, a partir d’aquí diuen, com que no són prou catalans no ens voten en les eleccions autonòmiques. Una teoria de l’abstencionisme que és falsa.

Acuseu els partits de ser neolerruxistes, és a dir, de populistes. Cap se’n salva.

Bé, hi havia gent, com López Bofill, que deien que el problema de Catalunya era que hi havia barris on la gent era espanyola. Els eren igual els problemes socials; la immigració era un boc expiatori. Segons l’independentisme el problema de Catalunya és que hi ha bosses d’espanyols, que no s’han volgut integrar.

Diu que els partits no s’han preocupat per la vessant social de la immigració i només pel problema identitari. Però aquests paràmetres de treball no són pas excloents?

Convergència ha abordat el problema de la immigració només des de la vessant identitària i la vessant social la tractat des de la caritat. Però no podem demanar a gent que està fotuda l’adscripció al projecte nacional català. No podem incloure certs barris al projecte nacional sense abans dignificar-los i si encara els tractem com a estrangers. Caldria un canvi d’ordre, de prioritats.

En els 23 anys de govern de Pujol es van fer inversions a barris amb immigració. I durant aquests anys molts ajuntaments han invertit en barris. Això no es pot negar.

Sí, però la tasca que han fet en 23 anys ha estat poca. I molts barris amb molta immigració encara estan estigmatitzats. Si ja tenim prous problemes per fer aquest “nosaltres” com a catalans no hauríem de generar més barreres.

Per tant, creu que si primer es tinguessin en compte les qüestions socials i després les culturals més immigrants se sentirien catalans?

Potser els enemics del procés sobiranista de Catalunya no són els immigrants sinó empresaris amb noms catalans. Per tant, en aquest sentit dividir les classes populars per si parlen català, per si ballen sardanes, si van a Montserrat o si han llegit El Zoo d’en Pitus em sembla una vergonya i estratègicament un desastre perquè estem apartant gran quantitat de gent d’aquest projecte.

Que un immigrant aprengui català, no és un signe de respecte per la terra que l’acull?

Estem neutralitzant molts discursos de gent preparada i potent perquè no s’han fet amb català.En el cas dels catalans, a diferència dels bascos, la nostra sang és la llengua. Això estratègicament és un desastre. Per exemple, personalment, l’insult més greu que m’han fet ha estat parlar jo en català i contestar-me en castellà i amb certa supèrbia i menyspreu. Tothom necessita una identificació nacional i a moltes persones després de bloquejar-los l’accés a la catalanitat amb la sacralització de la llengua, s’han tancat en l’espanyola.

Des de fa set anys tenim un president de Catalunya d’origen immigrant, vol dir que tan marginats no deuen haver estat?

La figura de Montilla com a president és una senyal que cada vegada hi ha més població nascuda aquí que arriba a certs llocs de poder. Això demostra que la integració més o menys ha funcionat, però això no vol dir que hi hagi hagut modificacions en el discurs. De fet, els socialistes han estat els principals beneficiaris del vot immigrant. El PSC té molt clar que uns són andalusos i els altres catalans. Els socialistes ho han fet bé. Han donat a tothom el que volia. Els socialistes han dit als andalusos: “us quedeu al vostre barri, us guardarem amb formol i fareu les vostres fires”. Els socialistes han venut com es pot fer real Espanya i Catalunya. En els discursos parlen de “la Catalunya diversa en l’Espanya plural”. Parlen d’una Catalunya multicultural formada per catalans, andalusos, gallecs… però que no es toquen mai i aquesta Catalunya l’inclouen en una Espanya federal. El PSC s’ha emportat el gat a l’aigua. Encara que en les darreres eleccions Esquerra també va guanyar vot jove a l’Àrea Metropolitana. I el PP i Ciutadans? Ells marquen una dualitat marcada per la llengua i nosaltres precisament volem acabar amb aquest argument. Ciutadans ha agafat el relleu del PP. Parlen de dues comunitats i, a més, enfrontades. De fet, són un emmirallament de CiU, la versió espanyolista de la mateixa versió. CiU diu que hi ha uns immigrants que seran espanyols tota la vida i no s’integraran mai. Però no tots els immigrants s’han volgut integrar i no ha estat sempre per culpa dels catalans? Sí. Però la bossa de vots del PP i de Ciutadans són de la Diagonal cap amunt. Gent pija i espanyolista. Ciutadans ha tret més vots de CiU i del PP que del PSC.

Aquesta instrumentalització política de la immigració dels anys seixanta, també s’està produint actualment amb la immigració arribada de fora de l’Estat?

Entitats com el col•lectiu Gresol, amb Josep Maria Sala al capdavant, ja a finals dels noranta van eliminar la sectorial d’emigració i van crear la sectorial àrab, llatina, etc. amb aquesta mateixa idea de donar a tothom el que vol. Ara, però, els problemes de la immigració tenen més a veure amb qüestions jurídiques. Les bases són les mateixes i quan hi hagi una bossa important de votants, tot tornarà a agafar volada. Ara per exemple, ja no són els immigrants castellans els que posen en perill la llengua, sinó els llatinoamericans. S’estan reproduint moltes coses, sobretot a nivell cultural. Un dels capítols del llibre està dedicat a la lluita contra les curses de braus. També relacioneu aquest tema amb la immigració… Fins fa poc el discurs era que les curses de braus no eren una tradició catalana, un error històric brutal. Barcelona és la única ciutat espanyola que ha tingut tres places i els bous són una tradició mediterrània. Han fet el mateix negant la catalanitat de la rumba

http://www.elsingular.cat/cat/imprimir.php?IDN=45166

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s