Què queda del mític Barri Xino? Ferran Aisa sobre “Matar al Chino”

per Ferran Aisa

El Raval continua sent moda amb noves aportacions històriques i estudis etnològics com el que ara presenta Miquel Fernández González, Matar al Chino. Entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona, publicat per la dinàmica editorial Virus. En els darrers anys hem vist aparèixer llibres sobre aquest barri de Barcelona, ja clàssics, com el de Paco Villar, Historias y leyendas del barrio Chino, i el que vaig escriure amb Mei Vidal, El Raval, un espai al marge. També hi ha estudis més actuals sobre els canvis urbanístics i sociològics, com el de Joan Subirats i Joaquim Rius, Del Xino al Raval, i el treball antropològic de Gerard Horta, Rambla del Raval de Barcelona. I no podem oblidar altres treballs mítics com el de Joan Llarch, Barrio Chino, i, entre altres, el de Camilo José Cela, Izas, Rabizas y Colipoterras, acompanyat de les fotografies de Joan Colom.

Finalment, un altre llibre imprescindible és el del recentment nomenat premi Cervantes, Juan Goytisolo, Genet en el Raval. Cito aquests llibres perquè formen part de l’extensa bibliografia que s’ha format sobre el Barri Xino o el Raval i que, entre al tres, han servit de base per elaborar aquest treball que podem dir que té dues parts ben diferenciades. La primera és la construcció historiogràfica del barri que va passar de ser l’hort de Barcelona i el lloc habitual dels convents i institucions de caritat a convertir-se en el centre de la revolució industrial catalana. Miquel Fernández González explica detalladament totes les passes que van convertir el barri en el més densament poblat i més contaminat de la ciutat. Un barri que va acollir la classe subalterna barcelonina, la marginalitat, i es va convertir en el centre de l’oci i del vici. Cabarets, meublés, bars canalles, pinxos, putes, lladres, obrers, anarquistes, escriptors, bohemis, revoltes i conflictes socials. Un barri marcat per la prostitució, la delinqüència i la pobresa enmig de treballadors que intentaven fer vida normal.

Què queda del Barri Xino? La resposta la busca també l’autor d’aquest llibre, que analitza com el barri passa de Districte V a Barri Xino. La segona part del llibre l’autor la dedica a espiar com un voyeur tot el que passa ara mateix (anys 2010-2012) al carrer Robador, i ho fa des d’un punt de vista tant antropològic com etnològic.
Matar al Chino ens mostra com els poders polítics que han governat la ciutat han mantingut polítiques de control i persecució social destinades, més que a fer una revolució urbanística, a assetjar urbanísticament el Raval, un barri que, davant d’aquesta violència institucional, ha intentat sobreviure malgrat tots els esforços que això representa. El magnífic treball de Miquel Fernández González culmina doncs amb aquesta etnografia que retrata perfectament la situació de l’actual Barri Xino barcelonès immers dins del popular Raval ple d’història i ara d’immigrants d’altres realitats del món.

Ressenya publicada a El Punt/Avui, el 20/02/2015

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/823503-que-queda-del-mitic-barri-xino.html?cca=1

Aquesta entrada ha esta publicada en ComentarisMataralChino. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s