Las redes imaginarias del terrorismo de Estado

Rober Bartra definiria aquesta estratègia fastigosa del Estats i els mercats contra la democràcia como una nova manifestació de las “redes imaginarias del terror político.”

Les possibilitats de victòria de l’esquerra radical en les eleccions gregues estan donant peu a una campanya d’advertències destinada a frenar la formació d’Alexis Tsipras.

De Berlín a la City londinenca passant per Brussel·les, comença l’operació per frenar Syriza

“Aquestes seran unes eleccions de por i terror”, diu un representant grec a l’OCDE a París L’estratègia té algun punt feble: l’FMI és escèptic davant les receptes alemanyes d’austeritat

 Podria dir-se operació frenar Syriza. I acaba de posar-se en marxa de Brussel·les a Berlín, d’Atenes a la City londinenca. La primera fase: repetides advertències sobre les greus conseqüències d’abandonar el programa d’austeritat i reemborsament de l’enorme deute pactat amb la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), tal com pretén el partit d’esquerres si guanya les eleccions gregues, convocades per al 25 de gener que ve.

ALKIS KONSTANTINIDIS / REUTERSEl líder de Syriza, Alexis Tsipras, dilluns passat després de la votació al Parlament“Aquestes seran unes eleccions de por i terror”, diu un representant grec a l’OCDE a París . “No només dins de Grècia, sinó també des de fora”.

Si falla la primera fase, es posarà en marxa l’opció parèntesi d’esquerres. En aquest escenari, si el líder de Syriza, Alexis Tsipras, forma govern, “s’utilitzaran tots els instruments per crear problemes; començant pel BCE”, diu la mateixa font de l’OCDE en conversa telefònica des de París. “El parèntesi d’esquerres consisteix a demostrar als europeus que no hi ha alternatives”, explica. El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, va insistir dilluns en què “no hi ha alternativa” als ajustos davant el repte de la democràcia més antiga del món.

La banca grega depèn d’operacions de liquiditat dutes a terme pel BCE. “Estem preparant-nos perquè el BCE tanqui l’aixeta”, diu Ianis Varufakis, economista keynesià establert a la Universitat de Texas que podria encapçalar la renegociació del deute.

Amb la campanya de “por i terror” es pretén anar reduint el marge d’avantatge –d’entre un 2,4% i un 6,5%, segons els sondejos publicats aquesta setmana– de Syriza contra Nova Democràcia, el partit del primer ministre actual, Andonis Samaràs. Precisament, Samaràs va demanar ahir “responsabilitat” davant el “populisme” de Syriza.

Enmig de caigudes borsàries i primes de risc disparades, l’agència de qualificació de deute Fitch es va afegir a l’ambient de por financer i va advertir que la incertesa electoral pot ocasionar una rebaixa del ràting de Grècia.

Per evitar que més vots del moribund Partit Socialista (Pasok) vagin a Syriza, s’espera que l’exprimer ministre Iorgos Papandreu anunciï la creació d’un nou partit, tot i que no se sap si hi serà a temps. Com va destacar el diari E Kat

himerini, “la majoria de grecs oscil·len entre la ràbia i la por”. El suport a Syriza és més gran com més jove és el votant. Nova Democràcia només té avantatge entre els grecs de més de 65 anys.

L’estratègia de la por va donar excel·lents resultats el 2012, quan Samaràs va remuntar el desavantatge contra Tsipras. Durant les dues primeres setmanes d’aquella campanya electoral, 4.000 milions d’euros van fugir dels bancs grecs. “No m’estranyaria que s’organitzés una altra fuga de fons”, diu Aris Khatzistefanu, director de la pel·lícula

Debtocracy. “Hi ha gent com jo amb diners al banc que està preocupada”, diu Alikia Verina, una funcionària que dóna suport a Syriza.

Però l’estratègia té algun punt feble. Primer, la troica no està unida. Malgrat alguns titulars sobre un FMI entossudit a castigar Grècia, el Fons és escèptic respecte a les receptes alemanyes d’austeritat, que considera contraproduents. Més del 20% de l’economia grega ha desaparegut durant el període d’ajustos, i ha disparat el deute del 80% del PIB a més del 170%. L’FMI fins i tot va estar a punt de sortir de la troica el 2012, ja que –com Syriza– dóna suport a una ràpida reducció del deute grec.

Sobre la presumpta “suspensió” dels ajuts de l’FMI, un portaveu del Fons Monetari Internacional diu amb ironia: “No hi ha suspensió del programa, però caldrà dialogar amb qui prengui les decisions i tot i que sigui una banalitat, això depèn de les eleccions”.

Andy Robinson a La Vanguardia 31/12/14

Aquesta entrada ha esta publicada en Cultures de control. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s