Raval, el regne de la fellonia

La primera accepció de “fellonia” al diccionari de la llengua catalana és Indignació i la 2ona Rebel·lió, manca de lleialtat o ofensa greu del vassall envers el seu senyor. Innmillorable definició d’Enrique Figueredo del què continua sent el barri del Raval de Barcelona. Es tracta d’un nou article per augmentar els pànics morals sobre el barri i la seva població i i fer més proclius a “compendre” les més intenses campanyes d’estigmatització i d’intervenció policial i urbanística….al loro, no s’estigui preparant una nova “inversió en la rehabilitació del Raval”

“Hi ha mossos d’esquadra a qui no els agrada que parlin de Ciutat Vella com del districte més conflictiu i canalla de Barcelona. D’altres, en canvi, parlen obertament que és el regne del mercadeig i la fellonia. Cadascú ho veu a la seva manera. Si sembla que el repàs als arxius policials o de la memòria evidencia que la conflictivitat delictiva d’altres dècades ha canviat. Ara regna el furt, encara que últimament hagi disminuït en l’estadística. En canvi, altres vells usos com la venda i consum d’heroïna tan llunyans semblen posar-se d’actualitat d’alguna manera. L’última operació antidroga al barri del Raval n’és una prova. La policia va desmantellar un pis on es venia la perillosa brown sugar i on els clients se la subministraven abans de sortir al carrer. La imatge evoca la d’aquelles pensions de l’heroïna dels anys vuitanta.

Scianna, Magnum Photo, Antiga plaça del Xino, actual Salvador Seguí

Scianna, Magnum Photo, Antiga plaça del Xino, actual Salvador Seguí

L’operació es va fer a Ciutat Vella i Sants amb set detinguts.Encara que des d’instàncies centrals dels Mossos d’Esquadra, es reconeix que al territori català en el seu conjunt el tràfic d’heroïna ha repuntat, l’intendent en cap de la policia autonòmica a Ciutat Vella, Antoni Sánchez, diu que a la seva zona la venda d’aquesta droga es manté estable des de fa anys. Sánchez és dels policies que parla bé del districte. “M’agrada. Està ple de vida”.

És precisament en aquest districte on fa poques setmanes es va desmantellar un habitatge amb trets d’altres èpoques. Característiques dels anys vuitanta, una dècada amb índexs delinqüencials que resultarien insuportables sota l’òptica actual. La tornada al passat es va produir al carrer Robadors, potser l’únic reducte on queden vestigis de l’antic barri xino. És un carrer on conviuen encara traficants de baixa estofa, prostitutes de totes les edats i de no totes les condicions, xulos i voyeurs, i tot això sota l’ombra del hotel Barceló Raval. El barri és zona de contrastos.

En un pis d’aquest carrer, on també llueix la moderníssima filmoteca de Catalunya, els Mossos van entrar amb una ordre judicial. Allà es van trobar el mateix que dècades enrere es van trobar altres policies: xeringues utilitzades tirades per terra, bossetes d’emmagatzemament de la pols buides i culleretes per tot arreu. Són culleres en les quals s’escalfa l’heroïna com a part del procés previ a la injecció en vena. Després d’això, la realitat es torna líquida per al consumidor.

El sergent responsable del grup d’estupefaents de la comissaria de Ciutat Vella hi ha dues coses que prefereix no explicar: com es diu i el nombre exacte d’agents que té el seu comandament. “Si necessito més efectius, l’intendent ho disposa”, afirma mentre el seu superior li llança una mirada d’aprovació.

“El pis era petit. Devia tenir uns 20 o 25 metres quadrats. Tenia una cuina menjador i tres habitacions. Una l’ocupava la persona responsable de l’immoble i després n’hi havia dues més de buides”, explica el sergent. “Al menjador no hi havia ni un trist sofà”, remata l’investigador. Els clients, pel que sembla, es punxaven a terra. Es dedueix que es quedaven allà per dos motius principals. Un és que de vegades l’addicte no pot esperar. Necessita urgentment la seva dosi. Però d’altres és el mateix venedor el que suggereix la conveniència del consum intramurs. S’evita que la policia identifiqui els compradors a la sortida, els intervingui la droga i, alhora, es carregui de raons per aconseguir que un jutge concedeixi una ordre d’entrada i escorcoll.

Els càlculs policials assenyalen que a Ciutat Vella hi ha tres punts de venda d’heroïna però de moment no es té notícia que hi hagi un altre pis que s’utilitzi com aquesta narcosala domèstica descoberta al carrer Robadors. “És el nostre primer cas d’aquestes característiques”, confirma l’intendent Sánchez.

La ruïna de l’heroïna no ha canviat. Continua sent una droga que es ven en ambients marginals, tot i que també faci rics certs traficants, però aquests no lloguen habitacions al Raval perquè el client se la injecti tirat a terra. En l’actualitat, segons confirma el sergent del grup d’estupefaents de Ciutat Vella, l’heroïnòman és un testimoni molt decrèpit d’altres dècades que ha aconseguit sobreviure i arribar a la meta de la seva existència. Però també hi ha altres consumidors més joves. La majoria són estrangers i vinguts de l’Est europeu. “Gent procedent de la delinqüència, alguns amb experiència en la guerra dels Balcans i que prenen heroïna com a manera d’evasió”.

10/11/2014, La Vanguardia

Aquesta entrada ha esta publicada en Cultures de control, Mite, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s