“Esborrar del mapa veïnats sencers no és una tàctica legítima de guerra”

El que estem proposant des de fa temps és un model d’analogies que permetin entendre l’urbanisme com arma de guerra i a la inversa, la guerra com instrument urbanístic. Que  que aquesta analogia no ha de ser especialment original, m’ho recorda encara avui la plana web del ajuntament on s’explica la historia del Raval

A la seva pàgina dedicada al barri del Raval es refereix a aquests bombardejos durant la Guerra Civil com els que “van fer els primers sanejaments Urbanístics al sud del Raval”. Durant el desenvolupament d’aquesta tesi es tornarà en dues ocasions a aquesta qüestió.

Concretament es diu:

El pla Macià donava solucions racionalistes i integrades als problemes del barri. Però van ser les bombes de la Guerra Civil les que van fer els primers sanejaments urbanístics al sud del Raval (avinguda de García Morato, avui avinguda de les Drassanes).

Veure “El Raval. El territori i  els barris. Districte Municipal de Ciutat Vella ” a http://goo.gl/nxMhY.

L’analogia no és nova com deiem. Un darrer artígle de Jean Pierre Garnier insiteix i el titula Marsella 2013: el urbanismo como arma de destrucción masiva:

Pro­blema: Mar­se­lla es la única gran ciu­dad fran­cesa en cuya área cen­tral la pre­sen­cia del pue­blo es toda­vía masiva. En 2003, un con­ce­jal de urba­nismo afir­maba publi­ca­mente : «Nece­si­ta­mos gente que crée riqueza. Tene­mos que des­ha­cer­nos de la mitad de los habi­tan­tes de la ciu­dad. El cora­zón de la ciu­dad merece otra cosa». Más fácil de decir que de hacer. Y de ahí la nece­si­dad de recu­rrir a pro­ce­di­min­tos deci­si­vos. En este caso, en pri­mer lugar, lan­zando, para­le­la­mente a la reha­bi­li­ta­ción de algu­nos barrios del cen­tro his­tó­rico, una gigan­tesca ope­ra­ción de «recon­quista urbana», arma habi­tual de des­truc­ción masiva de la pre­sen­cia popu­lar en áreas urba­nas cen­tra­les: ope­ra­ción “Euro­mé­di­te­rra­née”. Loca­li­zada a lo largo del mar, al Norte del Viejo Puerto, sus mega-obras cubren casi 500 hec­tá­reas y harán des­a­pa­re­cer los 30.000 resi­den­tes de este sec­tor urbano. En su lugar, apa­re­ce­rán cen­tros de nego­cios (más de 1 millón de m2 para acti­vi­da­des inno­va­do­ras) y una pobla­ción activa titu­lada uni­ver­si­ta­ria, equi­pa­mien­tos de pres­ti­gio, vivien­das de “alto stan­ding”, eco­ba­rrios, espa­cios públi­cos remo­de­la­dos, tranvía…

 Doncs bé, una notícia sobre un arma nova que destrueix barris en relació a l’actual guerra civil a Siria. Human Rigths Watch afirma que “Esborrar del mapa veïnats sencers no és una tàctica legítima de guerra”.

esborra del mapa barris sencers

Aquesta entrada ha esta publicada en Comparació, Cultures de control, Urbanisme com ideología. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s