Pero no hay estructura…

goffman

A les classes de Pensament sociològic contemporani del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona sempre hem contemplant a Erving Goffman com el màxim representant del corrent metodològic i teòric conegut com a Interaccionisme simbòlic. Això es fa tot i que ell mateix es distancia del fundador del concepte, Harold Blumer, quan diu:

La tesis (del interaccionismo) consiste probablemente en que no hay un modelo o, más bien, que los modelos emergen por el hecho que las personas se consideran mútuamente, se sitúan unas en relación con las otras. Pero no hay estructura en la manera en que se suponen que interfieren en la conducta de los otros. Por ello Blumer es útil para brindar una perspectiva muy amplia y general sobre la acción social. Pero no ofrece nada para la etapa siguiente, cuando se trata de organizar las cosas. En este sentido, no me parece interesante (Verhoeven, J. C. (1993). An interview with Erving Goffman, 1980. Research in Language and Social interaction, 26(3), 317– 347; citat a Nizet, J., & Rigaux, N. (2006). La sociologia de Erving Goffman (p. 88). Barcelona: Editorial Melusina.)

En efecte, per Goffman, en cada negociació els individus traslladen i encarnen els discursos i els esquemes d’actuació propis del lloc de l’organigrama social des del qual i al servei del qual gestionen a cada moment la seva presentació davant els altres . Recull el protagonisme que Simmel li assigna des de la sociologia clàssica al trenament infinit de petites formes de socialitat, dialoga intensament amb GH Mead i adopta d’ell com a central la idea de self i és adoptat com a alumne per qui inventa l’interaccionisme simbòlic com a corrent sociològica.

La perspectiva de Goffman és sens dubte situacional, però la seva aposta pel microanàlisi apareix travessada per un èmfasi preferent en l’ordre social, per com aquest busca preservar a tota costa i fer reversible qualsevol dinàmica que pogués afectar, per la complicitat activa que els individus s’apliquen a l’hora que reprimir o suprimir els factors que alterarien la disposició del món social , per la manera com els membres del grup sacralitzen allò del que d’alguna manera depenen. El que sembla preocupar Goffman no és com els individus poden canviar l’ordre de les seves relacions i l’estructura en què es mouen, sinó ,al contrari: com, conscients d’aquesta virtualitat, la neutralitzen i s’obliguen a si mateixos a oferir permanentment mostres que no pensen exercir-la, ja que coneixen i temen el preu en forma de desaprovació o càstig que hauran de pagar per això. Més que interaccionista, està marcat per la sociologia de Durkheim. I en aquest sentit més proper a l’antropologia estructural de Radcliffe- Brown. Ara, comparteix amb l’interaccionisme la importancia de les contingencies situacionals, però no comparteix el pressupòsit que concedia als individus la capacitat de pactar la seva realitat més enllà dels marcs de referència. Però poc a veure amb la pretensió de interaccionistes i etnometodólegs que la situació és un ordre sorgit a instàncies de la pròpia iniciativa dels concurrents. És a dir, i per emprar les paraules del propi Goffman en el seu discurs d’investidura a American Sociological Association, “l’ordre de la interacció és l’ordre social en al pla de la interacció”. El gruix de l’activitat dels que construeixen la societat de les trobades públiques (una lluita contra la contingència aclaparadora) no és produir mons inèdits i irrepetibles, sinó justament evitar que els avatars de la vida, l’ambivalència i la incertesa que no deixen de suscitar, desgastin, desmenteixin o desacaten la presumpció que tots comparteixen que l’ordre social que encarnen és més consistent i impertorbable del que realment és.

 Gràcies a Manuel Delgado i a Maria del Mar Griera.

Aquesta entrada ha esta publicada en Metodologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s