La llei làbil

diada

Els perversos usos d’una constitució que només és”sagrada” quan els interessa als seus detentadors…; perquè, p.x. el dret a sostre i salut i educació és tan constitucional com la sacrosanta unidad de espanya….o no? ja ho deia Foucault al seu “la Legalidad y las formas jurídicas” que la legalitat és un instrument del poder, al què ell mateix no s’ha de sotmetre i a la qual predisposa en funció de la seva major efectivitat disciplinar. D’altra banda, la basculant definició d’allò il·legal i l’arbitrarietat de la seva aplicació obra o tanca el setge de la població sancionable, en funció dels seu mateixos interessos. En aquest mateix sentit, la noció de “legalitat burgesa” permet establir quan, en quin moment, i en resposta a quines estratègies de poder, s’emfatitza l’aplicació de la llei sobre poblacions que es requereixen disciplinades.

FOUCAULT, M. La verdad y las formas jurídicas. 1968. ed. Barcelona: Gedisa, 2003. v. 2a , corrp. 169–182

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Contramoviments, Cultures de control. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s