La Barcelona turistitzada. A voltes. Pels itineraris turístics de Barcelona (1908-2008)

El nostre company Andres Antebi del Observatori de la Vida Quotidiana van fer una recerca interesantissima sobre els itineraris turístics que ara compartim aquí.

turista

Ara bé, si el turista és el protagonista d’aquest exercici de llibertat condicional; si el seu viatge corporal dóna lloc a l’aflorament d’un si mateix reprimit durant la major part dels dies i les nits de l’any: on es projecta, sobre quins espais es realitza tot plegat? Urry (2008: 2) proposa una enlluernadora guia de destinacions –convoca el que s’englobaria com el “turisme fosc” per a Lennon/Foley; o les “vacances a l’infern” per a O’Rourke– que, amb tot, no deixen de distreure la interpretació possible de l’antropòleg. Què indueix a pensar que és menys atroç visitar una Sagrada Família plena a vessar de catòlics angloparlants satisfets d’assistir a una missa en anglès o visitar uns grans magatzems com El Corte Inglés de Barcelona, que no els camps d’extermini d’Auschwitz o les empremtes de les massacres dels franctiradors serbis a Sarajevo? O, fins i tot, per què no evocar “Días maravillosos”, el relat de l’extraordinari J.G. Ballard (2002: 49-56) entorn de la construcció a les illes Canàries, el conjunt del Mediterrani i el Carib, de centenars de complexos turístics per als aturats europeus, el viatge dels quals es converteix en un internament obligat del qual no sortiran mai més, desterrats a una quotidianitat lúdica contínua sense escapatòria possible?
Fora de les argumentacions que se’n puguin fer, hi ha la condició per excel·lència de la postmodenitat sota l’ordre actual del capitalisme: la seva capacitat per integrar-ho i mercantilitzar-ho tot, en termes materials i simbòlics. A la ruta anarquista barcelonesa, s’hi pot superposar la ruta falangista, l’stalinista o l’ultraliberal; a la catòlica, l’espiritista, la protestant o l’evangèlica; al modernisme, el gòtic, el romànic o les figuracions de l’edat de bronze; la ruta dels interrogatoris policíacs abraçaria calabossos i cambres sòrdides de policia espanyola, guàrdia civil, mossos d’esquadra, policies municipals… i el pas següent, la ruta dels cadàvers, comprendria carrers, hospitals, cementiris, morgues o dipòsits de cossos congelats arrenglerats amb delicadesa. La magnitud i la rellevància social d’una representació o d’una altra atén contextos, interessos i finalitats distints, però al capdavall, una vegada immergits dins el procés del turisme global, tot és potencialment turistitzable: absolutament tot. Fins i tot hom pot convertir un tsunami aparentment sobrevingut damunt d’una extensa franja de costa de pescadors indonesis en unes formidables instal·lacions per a turistes”.

Aquí teniu l’article sencer La Barcelona Turistitzada_

Aquesta entrada ha esta publicada en Contramoviments. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s