“Todo tendrá sentido cuando leas este pasaje de mi libro”

slacker

Antes de hacer la pastelosa -com perdón- “Despues del  anochecer” Richar Linklater ha rodado unas cuantas obras maestras del que avui anomenen cinema alternatiu; en el cas seu, més que alternatiu és directament llibertari. Des del tema fins la posada en escena,  respiren un aire fresc llibertari i molt divertit, on es pot riure de la ciutat, del món, dels governs i sobretot d’un mateix…Doncs ahir, per accident em vaig trobar amb aquesta delícia, Slacker. Una sessió d’escopofilia en tota regla i una de les bones que dirien.  És brutal el film, es casi un plànol seqüència de 1’45h on cada deu minuts es van creuant la tira de personatges parlant sobre tot i més…molt urbana, tota l’estona caminant (o fent “derives”) per la ciutat, per una ciutat yankee (Austin, Texas) que mai surt a les pelis, molt interessant, suggerent i divertida, molt anarquista també i, novament amb una seqüència final que és un cant vital a la vida i als amics

En aquesta concretament -curta com son totes- dos amics es decideixen ajudar a un tercer al que la novia ha abandonat. L’indecís exnovio no vol tirar la màquina d’escriure i l’amic l’acaba llençant i afirmant que ho entendrà que hagi llegit el seu llibre…

Aquesta entrada ha esta publicada en Metodologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s