La Mirada Anterior | Besos al Besòs | 28/06 | Ateneu Flor de Maig

LA MIRADA ANTERIOR - 3ªsessió

Divendres 28 de Juny

21.30 h

c/Doctor Trueta, 195
 

Aquest divendres vinent lObservatori Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) us convida a la 3ª sessió de LMIRADA ANTERIOR , un cicle de cinema on volem veure, debatre, analitzar les mirades que s’han produït des d’aquest mitjà sobre la ciutat i sobre els conflictes que allà tenen el seu escenari. 

Aquesta 3ª sessió, organitzada en col·laboració amb el Laboratori de Creació Transdisciplinar ART-MIRALL, estarà dedicada al barri del Besòs i constarà del passi del documental “Besòs al Besòs”, i de tres curtmetratges sobre la situació de l’habitatge i la cohesió social del barri que comptaran amb la presència del seu realitzador, Jorge Eduardo Cañas López (ART- MIRALL)

Us esperem!!

Contiguts de la sessió: 

El barri del Besòs va néixer com a conseqüència, d’una banda, d’allotjar a la gran massa de treballadors immigrants del sud d’Espanya, que es trobaven vivint en barraques  al Montjuïc i especialment al barri del Somorrostro, i per l’altra, el de facilitar la realització del projecte de construcció del tram del Passeig Marítim de Barcelona, pel que era necessari eliminar literalment el barri del Somorrostro. Al setembre de 1959, es posa la primera pedra i a l’any següent s’inicien les obres de les més de 5.000 habitatges que al seu terme serien destinats principalment als treballadors provinents dels “barris xabolistes”. A la fi dels ’70, s’havien aixecat en el marge dret del Besòs prop de 17.000 habitatges per una població d’unes 83.000 persones. Tot i que el projecte inicial contemplava tot tipus de serveis, els veïns van haver de lluitar durament per aconseguir cada arbre, cada fanal, cada metre d’asfalt, i reivindicar així la falta total d’equipaments com en molts altres barris obrers. I així fins a finals d’octubre del 1990, quan el barri es rebel·la en contra dels plans de construir més habitatges en un solar, conegut populrment com al Solar de La Palmera, que els veïns reivindicaven com a equipament. Durant 4 dies el barri va ser assetjat per la policia, que intenta -sense èxit- reprimir tot focus de resistència i lluita veïnal.

Actualment, en els habitatges del barri es constaten problemes estructurals (aluminosis) a les àrees comunes dels edificis (lluernes, escales, façanes, cornises), a l’interior dels habitatges (esquerdes en cuines, condícies i safaretjos) i humitats en general (filtracions en interiors, soterranis, terrasses i façanes). A més de les afectacions estructurals de les edificacions, es contraposen a aquesta realitat els grans projectes a nivell ciutat com la Zona Forum de les Cultures i el seu entorn, la progressiva transformació urbanística del districte 22@, el bescanviador ferroviari de la Sagrera i la revaloració del front litoral juntament amb la del marge dret del Riu Besòs que implica noves implantacions residencials, hoteleres i d’equipaments. Per tal de poder oferir una visió conjunta d’aquestes problemàtiques que segueixen arrossegant-se al barri des de dècades, i reflexionar sobre les mateixes, hem triat proposar el passi de:
“Besòs al Besòs: crónica de una lucha anunciada”
(Los Chicos de Gràcia, 1990 – V.O. Castellà – 34′)
 
Documental sobre això que va ser batejat per la premsa com la “Intifada del Besòs”, la revolta dels veïns del barri del Besòs la darrera setmana d’octubre de 1990, contra una de les iniciatives immobiliàries que van acompanyar la remodelació de Barcelona de cara a les Olimpíades del ’92.

“Se mueven … Se mueven todos [Situación de la vivienda y cohesión social] Barrio el Besòs de Barcelona”
(Jorge Eduardo Cañas López, 2012 – V.O. Castellà – 16′)

Presencia de patologías estructurales (aluminosis) en las edificaciones del Barrio del Besòs de Barcelona. En consolidar la concentración de rentas bajas se genera una presión insostenible hacia los vecinos con una posible pérdida de la vivienda por la incapacidad por parte de los propietarios de asumir la rehabilitación de sus viviendas.

“Susana Santiago. Historia de vida [crónica de un desahucio]”
(Jorge Eduardo Cañas López, 2012 – V. O. Castellà – 14′)

La vivienda es el escenario para la solución de necesidades básicas. Es apreciada y se conciben como lugar de reproducción de sus vínculos familiares y comunitarios. Esta historia de vida muestra la vivencia de una familia (madre con tres hijos) con 90.000e de deuda y un proceso judicial para okupar su vivienda perdida en una ejecución hipotecaria.

“Ninguna persona es ilegal [memorias de la marcha por la igualdad]”
(Jorge Eduardo Cañas López, 2012 – V. O. Castellà – 17′)

La ley de extranjería genera nuevas relaciones de los inmigrantes con la sociedad y el estado, donde la pérdida de derechos universales es un hecho. Se realiza el seguimiento de varias marchas de inmigrantes reconociendo los líderes naturales y la identificación del compromiso de las mujeres en la organización y expresión política.

________________________________________________________________________
Què és “La Mirada Anterior”?Hem titulat el cilce “La Mirada Anterior”, primer como petit homenatge al gran poeta Octavio Paz i després perquè realment, inspiren part de què volem fer amb aquestes tardes de cine. Para Paz, la mirada anterior resultava la “recuperació de la visió directa del món, aquest instant d’immobilitat en què tot sembla aturar-se, suspès en una pausa del temps. Immobilitat que no obstant això transcorre-impossibilitat lògica però realitat irrefutable per als sentits. Maduració invisible l’instant que germina, floreix, s’esvaeix, brolla de nou. l’ara: abans de la separació, abans de fals-o-veritable, real-o-il·lusori, bonic-o-lleig, bo-o-dolent. Tots vam veure una vegada el món amb aquesta mirada anterior però hem perdut el secret. Vam perdre el poder que uneix a qui mira amb allò que mira”.El que ens plantegem també com a grup de recerca sobre antropologia de les lluites per la ciutat és fins a quin punt existiria aquesta mirada anterior, aquesta primera mirada, o recuperant una de les grans pel·lícules sobre la qüestió, La mirada de Ulises de Theo Angelopulos. Podríem pensar que aquesta primera mirada existeix o no? Aquesta mirada ésla que no veu? ..és només una fantasia?  És potser per això, la més important de totes, però contundentment per això, la que no pot ser revelada, si no és a costa d’exposar laseva mentida?. Ens trobaríem doncs amb el poder del desemmascarament, de crear misteris. Allò que Hegel anomenà “la tasca del negatiu”, o “hipòtesi repressiva” seguint Foucault.

Observatori Antropologia del Conflicte Urbà (OACU)

GRECS- Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials

Dept. Antropologia Cultural, Història d’Amèrica i Àfrica

Facultat de Geografia i Història Universitat de Barcelona

C/ Montalegre 6-8

08001 Barcelona

ESPANYA

Mail: conflictesurbans2012@gmail.com

Web: http://www.espaiurba.org/

Aquesta entrada ha esta publicada en Desercions urbanes, La Mirada Anterior. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s