La Mirada Anterior | Ônibus 174 de Jose Padilha | Ateneu Rosa de Maig

mirada anterior

Presentació de la pel·lícula:

El 12 de juny de 2000, l’autobús 174 va ser segrestat en una zona de luxe de Rio de Janeiro per un jove armat anomenat Sandro do Nascimento que va detenir els seus 11 passatgers com a ostatges durant quatre hores. Agents de policia i equips de televisió van arribar nombrosos i enormes multituds es van reunir en el lloc del segrest. Finalment, la policia va disparar a mort Nascimento, i una passatgera va morir. El tràgic i impactant esdeveniment va ser transmès en viu per totes les cadenes de televisió brasileres, convertint-se no només en un dels retrats més impactants de violència sinó sobretot en un dels més aterridors exemples d’incompetència policial i abús de poder. Padilha i Lacerda ens porten intel·ligentment a través de les quatre hores d’enfrontament examinant detalladament l’incident i el que és la vida en les faveles de Rio de Janeiro, i analitzant la forma en què el sistema de justícia penal a Brasil tracta a les classes socialment més desfavorides.
 
En aquest sentit, ”Ônibus 174” forma un assaig social a través de les escenes del segrest tretes de televisió, fotografies, resmes d’informes de la policia i les avaluacions psiquiàtriques, entrevistes en el setge del negociador d’ostatges, periodistes, camarógrafs, els guàrdies de la presó, acadèmics, matons, ostatges supervivents, el treballador social de Nascimento, la seva tia, i els seus vells amics. Adquirint una inquietant qualitat teatral, la pel·lícula arriba a posar en relleu la forta acusació d’una societat en la qual una inclinació a la violència és el que el poder té en comú amb el crim.
 

Què és “La Mirada Anterior”?

Hem titulat el cilce “La Mirada Anterior”, primer como petit homenatge al gran poeta Octavio Paz i després perquè realment, inspiren part de què volem fer amb aquestes tardes de cine. Para Paz, la mirada anterior resultava la “recuperació de la visió directa del món, aquest instant d’immobilitat en què tot sembla aturar-se, suspès en una pausa del temps. Immobilitat que no obstant això transcorre-impossibilitat lògica però realitat irrefutable per als sentits. Maduració invisible l’instant que germina, floreix, s’esvaeix, brolla de nou. l’ara: abans de la separació, abans de fals-o-veritable, real-o-il·lusori, bonic-o-lleig, bo-o-dolent. Tots vam veure una vegada el món amb aquesta mirada anterior però hem perdut el secret. Vam perdre el poder que uneix a qui mira amb allò que mira”.

El que ens plantegem també com a grup de recerca sobre antropologia de les lluites per la ciutat és fins a quin punt existiria aquesta mirada anterior, aquesta primera mirada, o recuperant una de les grans pel·lícules sobre la qüestió, La mirada de Ulises de Theo Angelopulos. Podríem pensar que aquesta primera mirada existeix o no? Aquesta mirada ésla que no veu? ..és només una fantasia?  És potser per això, la més important de totes, però contundentment per això, la que no pot ser revelada, si no és a costa d’exposar laseva mentida?. Ens trobaríem doncs amb el poder del desemmascarament, de crear misteris. Allò que Hegel anomenà “la tasca del negatiu”, o “hipòtesi repressiva” seguint Foucault.
logo oacu
Imatge | Aquesta entrada ha esta publicada en Desercions urbanes, La Mirada Anterior. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s