La indecibilitat de la multitud, la ambiguetat de la masa

 Lumiere, Workers Leaving the Lumiere Factory (1895)
La mirada de Ulisses, precisament es va produir sobre la sortida dels treballadors/es d’una fàbrica. He anat a parar a ella a partir d’un article estrany però suggerent del Joan Barril titulat “La resurreció de les multituds” (http://is.gd/DM2YPl). Segons el periodista, el maig del 68 va acabar expulsant les multituds de l’arena política..

plaça catalunya 15m

plaça catalunya 15m

“Els hippies i les tàcites revolucions antiautoritàries en l’àmbit familiar van celebrar misses solemnes en els festivals de Woodstock o de l’illa de Wight. Eren oportunitats de pagament per deixar-se ser un entre molts. Però es tractava de multituds desarmades de conceptes […] . I en el moment suprem de la mort encara tindrem ànim per exclamar que el sistema ens va enredar per convertir-nos al final en una cosa diferent de la que hem arribat a ser. Potser ja només som una ventositat fermentada al tub digestiu del capitalisme.

Tornen les multituds, però no sorgeixen de la base sinó que estan previstes en el guió. Si lladrem, ells cavalquen. Si portem la contrària, els donem arguments per a la càrrega policial i per a la por que aquestes càrregues comporten. Som el cor de la ràbia. Sense líders ni més eloqüència que les paraules divertides dels creadors d’eslògans, les multituds avui estan devaluades a un simple guarisme numèric del qual no sempre se sap extreure la veritat de les coses ni l’esperança de futur. A les multituds ressuscitades se les infla d’elogis i ja no són capaces d’inquietar a ningú.”

Ell no cita ni a Le Bon ni a Tarde ni a Ortega. I el que dóna que pensar és que aquestes lectures atemorides de finals del s. XIX, avui continuen sent pertinents i també diuen què els textos són el resultat de la seva producció, es clar, i de la seva interpretació.

“Es intelectualmente masa el que ante un problema cualquiera se contenta con pensar lo que buenamente encuentra en su cabeza. Es, en cambio, egregio el que desestima lo que halla sin previo esfuerzo en su mente, y sólo acepta como digno de él lo que aun está por encima de él y exige un nuevo estirón para alcanzarlo… El hombre-masa es el hombre cuya vida carece de proyecto y va a la deriva. Por eso no construye nada, aunque sus posibilidades, sus poderes, sean enormes”1. En resumen, el hombre-masa es aquella alma vulgar, que se siente idéntico a los demás y no se angustia por ello, que abandona su destino en brazos ajenos.

Ortega y Gasset: La rebelión de las masas (pg. 78)

llavors la pregunta és: què podem extreure avui d’aquestes lectures sobre la Multitud. Ens quedem amb Hardt i Negri o amb Zizek? Els primers elogien la multitud com l’expressió més nova i autèntica de la justícia social…però és això nomès?

“This ‘undecidability’ of the crowd goes all the way down: ‘crowd’ designates a certain mechanism that engenders social links, and this very same mechanism that supports, say, the enthusiastic formation of social solidarity also supports the explosive spread of racist violence.” Zizek Slavoj (2004) Organs without Bodies: Deleuze and Consequences. New York: Routledge. p. 34

M.

Aquesta entrada ha esta publicada en Multitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s