DEL XINO AL RAVAL. EXISTEIX UNA ESTÈTICA DELS BAIXOS FONS A BARCELONA?

XINO AL RAVAL

04 MARÇ 2013 AL 15 ABR. 2013 CED

Planta baixa del Centre d’Estudis i Documentació. Gratuït. Places limitades

La història del Raval, o del Barri Xino, o del Districte Cinquè, dels segles XX i XXI és la història de les persones que han viscut, conviscut o travessat aquest barri en el període indicat, així com també de les nombroses representacions culturals que s’hi han produït fins avui. Quan Paco Villar afirma, en la seva crònica oficial, que el 1987 el Barri Xino ja ha mort, ho fa contraposant una determinada idea del barri als plans urbanístics del moment, que ja s’han aprovat i s’estan començant a executar prèviament a les Olimpíades de 1992.

El Barri Xino va néixer, oficialment, el 1925, quan el periodista Paco Madrid el va batejar amb aquest nom a la revista El Escándalo, durant la dictadura de Primo de Rivera. Associat a la República i al Pla Macià ideat pel GATCPAC, a la guerra civil, al franquisme, a la Transició democràtica i a la Barcelona preolímpica de l’heroïna, el Barri Xino compta amb una prolífica producció cultural que l’ha representat. La imatge de no ficció, la literatura i la premsa han sigut elements fonamentals a l’hora de justificar les transformacions urbanístiques del barri, que van sorgir inicialment de les demandes del moviment veïnal (traduïdes en el Pla Especial de Reforma Interior, PERI) i es van consolidar i aprofundir sota l’impuls del conseller urbanístic de l’Ajuntament de Barcelona, Oriol Bohigas, entre 1984 i 1992. La idea de “revitalitzar el centre i monumentalitzar la perifèria” va servir, entre altres coses, per convertir el Xino en Raval, o dit d’una altra manera, per higienitzar un barri que havia sigut objecte de plans urbanístics frustrats des de mitjans del segle XIX fins al present.

La regeneració cultural del barri, la construcció d’institucions culturals que li atorguen nous usos des dels anys noranta, juntament amb l’arribada massiva de migrants i l’obertura de la Rambla del Raval –amb el conseqüent desplaçament de persones que vivien als carrers afectats per aquesta–, han sigut tema de recerques, produccions artístiques i valoracions diverses. Avui dia podem observar aquesta qüestió des de les òptiques que ens ofereixen, d’una banda, José Luís Guerín (“un canvi en el paisatge urbà significa un canvi en el paisatge humà”) i, de l’ altra, l’escriptor Émile Zola (“una transformació urbanística és també una transformació moral”).

En aquest grup de lectura abordarem, a partir dels textos representatius que hem seleccionat, la relació entre mite i metròpolis a la ciutat de Barcelona. També analitzarem les dinàmiques de ruptura i continuïtat entre dues etapes d’un territori que, malgrat el canvi de nomenclatura i fesomia, a dia d’avui continua sent notícia pels mateixos motius que l’han estigmatitzat al llarg de la seva història, com per exemple el treball sexual al carrer, i per productes culturals abundants que ajuden a reflexionar sobre aquesta geografia moral de Barcelona.

¿Podem parlar d’una estètica dels baixos fons? En cas afirmatiu, ¿quina ha sigut la contribució del barri del Raval (o Xino, o Districte Cinquè) a la mateixa?

PROGRAMA

Els dilluns 4, 11, 18 i 25 de març i 8 i 15 d’abril, de 18 h a 20 h

4 de març
SESSIÓ 1: La transformació del Barri Xino al cinema
A càrrec de Joan Miquel Gual
Material principal: Raval l’últim esglaó. Reportatge de 30 minuts
http://www.tv3.cat/videos/1460729

11 de març
SESSIÓ 2: La infància al Barri Xino
A càrrec de Gary W. McDonogh
Text: Sin la sonrisa de Dios (1951). Capítol 1 (pàg. 7-38), José Antonio de la Loma

18 de març
SESSIÓ 3: Un Barri Xino per bulerias. El flamenc com a banda sonora
A càrrec de Montse Madridejos
Text: “Intermedio pintoresco”. Adolfo Bueso, Recuerdos de un cenetista, vol II

25 de març
SESSIÓ 4: La càmera oculta i el treball sexual
A càrrec de Joan M. Gual
Text: Introducció al catàleg El carrer. Joan Colom a la Sala Aixelà. Jorge Ribalta.

8 d’abril
SESSIÓ 5: Un barri transformista. El carnaval al Barri Xino
A càrrec de Celia Marín
Text: “Carnaval i Revolució”. Ramon Rucabado, publicat a Catalunya Social, 2-3-1935.

15 d’abril
SESSIÓ 6: Un Barri Xino sense xinesos. Ser estranger al Raval
A càrrec de Miquel Fernández
Text: Guía secreta de Barcelona. Josep Maria Carandell

* Es facilitaran tots els textos del grup de lectura a les persones apuntades a través d’una carpeta de Dropbox.

PONENTS
Miquel Fernández és doctor en antropologia social i màster en criminologia y sociologia jurídica per la Universitat de Barcelona. Màster i llicenciat en sociologia i antropologia social y cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca s’ha centrat últimament en la violència simbòlica i sistèmica, amb diversos articles sobre la transformació urbanística i l’alteració urbana al barri del Raval de Barcelona (“La invención del espacio público como territorio para la excepción. El caso del Barri Xino de Barcelona”, Crítica Penal y Poder, 2012). És membre del GRECS (Grup de Recerca en Exclusió i Control Social) i professor d’antropologia social a la Universitat de Barcelona.

Joan M. Gual és membre de la Universitat Nòmada, de l’Observatori Metropolità de Barcelona i de la Fundación de los Comunes. Llicenciat en comunicació audiovisual per la Universitat de Màlaga i màster en documental creatiu per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment escriu la tesi doctoral La ciutat del mal: una història del barri del Raval a la imatge de no ficció (1898-2012).

Montse Madridejos és enginyera informàtica i doctora en història de la música per la Universitat de Barcelona. Té estudis de guitarra flamenca al Conservatori del Liceu de Barcelona. Escriu articles d’investigació i fa conferències sobre la història del flamenc a Barcelona i a Catalunya, en general. Les seves àrees principals d’interès són Carmen Amaya, la família Borrull, Lola Cabello i els espectacles i locals de flamenc a Barcelona. Ha dissenyat i elaborat tots els continguts de la pàgina web http://www.historiasdeflamenco.com. “El flamenc a la Barcelona de l’Exposició Internacional (1929-1930)” és el títol de la seva tesi doctoral i el seu primer llibre publicat a Edicions Bellaterra.

Celia Marín Vega és arquitecta i professora del Departament de Composició Arquitectònica de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (UPC), on fa classes d’introducció a la teoria arquitectònica i el curs “Arquitectura i ciutat al cinema” amb el professor Antonio Pizza. Ha participat com a investigadora en diverses exposicions sobre arquitectura moderna per a museus com el MUHBA, el MNCARS, l’IVAM o el Museu Picasso de Barcelona. Actualment està fent el treball d’investigació per a la seva tesi doctoral sota la direcció de Juan José Lahuerta sobre el Barri Xino de Barcelona als anys vint i trenta.

Gary W. McDonogh (Bryn Mawr College, EE. UU.) és doctor en antropologia per la Johns Hopkins University, és professor d’urbanisme al Bryn Mawr College de Pennsilvània (EUA). Ha publicat diversos estudis sobre Barcelona i qüestions de classe, imatges urbanes i cultura ciutadana, per exemple Las buenas familias de Barcelona (1992) i diversos assajos sobre el Raval. També ha publicat llibres sobre raça i religió al sud dels Estats Units i a Hong Kong, i sobre globalització iberoamericana. Actualment està investigant sobre els barris xinos del món –veritables i metafòrics–, amb treballs a les Amèriques, Àsia, Austràlia, Àfrica i Europa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s