Tu risa me hace libre, me pone alas. Soledades me quita, cárcel me arranca.

salao_jose andres

Cada vegada que veig aquesta foto em continuu emocionat i vénen a mi els versos preciosos de Miguel Hernàndez. Sembla que el gran poeta alacantí els va escriure a la presó desprès de rebre una carta de la seva dona on aquesta l’explicava que el seu fils nomes menjava ceba i pa.  Aquests són els versos centrals del poema “Nana de la cebolla”:

migueldepie

Tu risa me hace libre,
me pone alas.
Soledades me quita,
cárcel me arranca.
Boca que vuela,
corazón que en tus labios
relampaguea.

Es tu risa la espada
más victoriosa,
vencedor de las flores
y las alondras
Rival del sol.
Porvenir de mis huesos
y de mi amor.

I aquesta és l’hermosa interpretació que fa Enrique Morente. La primera gravació la va fer pel disc “Homenaje a Miguel Hernández”. Aqueta és una versió del seu últim disc en directe “Más flamenco” del 2010

Aquesta entrada ha esta publicada en Desercions urbanes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s