La violència de l’ordre social

Banksy

Banksy

La violència no és una expressió asocial, pròpia dels marges de la civilització o del desordre i del caos social. Ans el contrari, la violència es constitutiva de la societat, és el ciment que la manté unida, és el fenomen bàsic d’estructuració i l’element sobre el que la democràcia dels moderns estats nació funden el principi d’autoritat .

Violència i Estat de dret

Walter Benjamin(1999) va sintetitzar la relació entre la violència i el govern afirmant que La violència funda i reprodueix el dret. Clastres ( 1996) i Simmel ( 1988) coincidien en afirmar que, en última instància, és “la voluntat de l’espasa la que s’imposa”. Max Weber,( 2008) encara abans va teoritzar sobre l’autoritat i el recurs de la violència de l’Estat, afirmant que qualsevol tipus d’autoritat estatal –fins i tot la legal- racional funda l’Estat en la força. Norbert Elias (1994) va parlar de el procés de civilització i la tendència monopolitzadora de la violència per part de l’Estat, requisit indispensable per Hobbes ( 1982) per deturar la tendència a l’autoaniquilació de les societats humanes. És a partir d’aquestes treballs que Žižek ( 2008)definir la violència objectiva com la “del normal estat de coses”

Žižek comença distingint la violència subjectiva de la objectiva. La primera seria aquella que és significada com a tal, la violència del carrer, la dels “dolents”, la irracional i sobre tot la “il·legítima”. La violència objectivais precisely the violence inherent to this “normal” state of things”. És a dir, és la violència que es troba dintre d’allò “normal”, és la violència que no es significa com a tal. En aquest sentit, és la violència invisible, la que ja hem anomenat alguna vegada com la violència legítima. I la divideix entre la simbòlica:

Embodied in language and its forms, what Heidegger would call “our house of being”.As we shall see later, this violence is not only at work in the obvious – and extensively studied – cases of incitement and of the relations of social domination reproduced in our habitual speech forms: there is a more fundamental form of violence still that pertains to language as such, to its imposition of a certain universe of meaning (Zizek, 2008a).

Defineix com a violència sistèmica, “the often catastrophic consequences of the smooth functioning of our economic and political systems”. (Zizek, 2008b)

Entre aquestes dues formes de violència objectiva (simbòlica i sistèmica) es trobaria la violència institucional que vindria a sintetitzar, d’una banda els mecanismes sotmeten als habitants d’una ciutat a un model econòmic centrífug que expulsa a una part de la població als marges del mercat laboral, del de l’habitatge o de l’oci.1 I de l‘altre els processos discursius que propaguen una adhesió del gruix del la ciutadania als principis de regulació punitiva de l’administració municipal. Segons Pierre Bourdieu–que inspirà la definició de Žižek- uno de los efectos de la violencia simbólica es la transfiguración de las relaciones de dominación y sumisión en relaciones afectivas. (Bourdieu, 1997)

El que Slavoj Žižek anomenà Violència objectiva tindria la qualitat d’invisible en tant és justificada legalitzada i legitimada en funció dels processos de monopolització de l’ús de la força per part de l’Estat i com a expressió del procés de civilització. Per tal que un acte que implica submissió d’una persona sobre un altre o d’una institució sobre una persona es defineixi com a violent, ha de tenir la qualitat d’excessiu i d’il·lícit.

L’anomenada violència institucional

Norbert Elias (1994) han mostrat amb minuciós detall com l’Estat ha anat concentrant el monopoli de la violència i expulsant de l’àmbit social tota expressió de violència no tutelada per aquest. Aquesta expulsió ha comportat una immediata criminalització d’algunes formes d’expressió violenta interpersonal, convertint-la –sempre que sigui pertinent per l’objectiu final del manteniment de l’ordre- en un atemptat sancionable. El mateix Elias advertia que el procés de civilització i de construcció històrica de l’homo clausus implicava la creació de mecanismes d’auto-vigilància i auto-control individual, inexistents amb anterioritat. Parlem, per tant, de la interiorització del control de les pulsions i, entre elles, la pulsió a l’agressió violenta. La manera en la que aquests processos s’han instaurat i són perfectament vigents avui l’ha establert Michel Foucault (2002: 172-173). El monopoli de la violència per part de l’Estat i la disminució de les explosions desordenades i descontrolades de l’agressivitat no van eliminar, sinó desviar, l’agressivitat i la violència interpersonal. El que es va fer va ser portar-les a un cau que tot i estar apartat de la mirada pública, no per això és menys eficaç en relació al control i l’odre social. La mirada de Foucault remarca la potència de la violència legítima i, per això, invisibilitzada. Analitza a fons, així, els procediments a través dels quals el procés de civilització pot reorganitzar, sanejar i camuflar la violència, disciplinària i d’una altra mena, sense necessitat de reduir-ne la intensitat (Kean, 1990: 39). Per això va estudiar amb deteniment, per exemple, el funcionament de les institucions penitenciàries i del que anomenava violència institucional, és a dir, la violència practicava i executada per les institucions com poden ser, les presons, però també les fàbriques, els hospitals, les psiquiàtrics, les escoles o, en darrera instància la practicada pels cossos de seguretat de l’Estat.

Treballs més recent sobre les legitimacions del càstig, destaca que, l’actualitat de les polítiques criminals ha deixat de banda el suposat objectiu rehabilitadors per centrar-se en la gestió de la pobresa ( 2000, 2006)

Per exemple, en el cas de la ordenança municipal de Barcelona de 2005 coneguda popularment com normativa cívica, diversos juristes ha declarat que aquesta es converteix tot court en violència institucional inclús sobrepassant els límits de les seves competències:

La adopción de estas medidas represivas, que se extienden a unas 50 infracciones, podría constituir una discriminación institucional, hasta el punto de crearse, en términos legales, un entorno intimidatorio, humillante u ofensivo. Por otra parte, los entes locales, desbordando los límites de sus facultades legales, no pueden crear sanciones administrativas que no están previstas en las leyes para sustituir la multa, la única sanción municipal prevista en la ley de régimen local. El ayuntamiento carece de legitimación para imponer medidas restrictivas de derechos, reservadas para el castigo de los delitos y faltas. El consentimiento del afectado, como así se ha previsto en algunos casos, no puede legitimar dichas sanciones. Por ello, no puede admitirse que los mendigos y otros ciudadanos puedan verse sometidos, si no abonan la multa, a “sesiones de atención individualizada o cursos”.2

1És tracta d’una de les expressions del que autors com David Harvey anomenen procesos d’acumulació per desposesió típics de les formes de capitalisme actual.(Harvey, 2004; Harvey, 2007)

2 Jiménez Villarejo, César “Las sombras de una ordenanza” a EL PERIODICO DE CATALUNYA. 30 de gener de 2006

Benjamin, W. (1982). L’obra d’art en l’època de la reproductibilitat técnica, Barcelona, Ed.62.

Benjamin W. (1999). “Para una crítica de la violencia”, a Para una crítica de la violencia y otros ensayos. Madrid, Taurus

Bourdieu, P. (1997). Razones prácticas :sobre la teoría de la acción (p. 232). Barcelona: Anagrama.

Clastres, P. (1996) “Arqueología de la violencia: la guerra en las sociedades primitivas” a Investigaciones en antropología política, Barcelona, Gedisa

Hobbes, Thomas, (1993)Del ciudadano y Leviatán Madrid : Tecnos

Simmel, G. (1988), “La lluita” a Sociologia I, Barcelona, Edicions, 62 (pp.241-317)

Wacquant, L. (2000). Las cárceles de la miseria. Madrid: Alianza.

Wacquant, L. (2006). Castigar els pobres :el nou govern de la inseguretat social (p. 340). Barcelona: Edicions de 1984.

Weber, M. (2008). “Teoria de las categorias sociologicas.” In Economia y Sociedad (pp. 170- 704). México: Fondo de Cultura Económica.

Žižek, S.(2008). Violence, Londres, Picador.

_____, S (2008b). “Some Politically Incorrect Reflections on Violence in France & Related Matters” recurs electronic a http://www.lacan.com/zizfrance.htm [consultada al febrer de 2008.]

Aquesta entrada ha esta publicada en Metodologia, Política, Teoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s