Regnar sobre “l’espai públic”. El somni de dominar el carrer

El carrer és nostre

El carrer és nostre

Amb certa freqüència, lectors d´aquest diari es queixen, amb raó, de la manca de civisme a Barcelona. Són persones anònimes, sensates, que lamenten la brutícia que hi ha pertot, especialment després de les festes, i la mala educació que regna en l´espai públic, en les places, en els autobusos, en els mercats i en els centres comercials. Molts d´ells tenen la impressió de viure enmig de bàrbars. El clam és continuat i no obeeix cap consigna política. És l´expressió lliure de la ciutadania que desitjaria viure en una ciutat on les persones poguessin tenir relacions harmòniques entre si i gaudir del fet de viure. Som lluny de ser un poble cívic, encara que el civisme és una de les arrels més profundes de la nostra identitat col · lectiva, un valor subratllat i enaltit des de Baldiri Reixach i Valentí Almirall fins a Salvador Espriu i Víctor Català. Falla el sentit del respecte i la cura per l´espai públic, l´estima per la ciutat i la naturalesa.

L´oblit del civisme | FRANCESC TORRALBA | 30/06/2010 – Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull

Aquesta entrada ha esta publicada en Política, Urbanisme com ideología. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s