Contramoviments; la ciutat tematizada. Per Mónica Degen

Benvingut al parc temàtic de BCN

Benvingut al parc temàtic de BCN

“En els darrers anys tot es posa en disposició al nou públic global. la ciutat es redefineix perquè pugui ser visitada. Ciutat- visita, li diu. les ciutats, com top models lluiten per aparèixer a la passarel·la global. la cultura s’utilitza com un avantatge competitiu, com a lei motiv per apropiar-se d’espais de forma física i simbòlica. la conseqüència és que les zones urbanes passen de ser escenaris per la producció a escenaris pel consum “A les ciutats més petites, moltes vegades atrinxerades en un passat industrial obsolet, els costa més reinventar-se com a espais atractius. Ciutats com Manchester, Hannover, Bilbao o Liverpool es veuen obligades a construir una nova narrativa de regeneració que faci explícit el seu passat històric com un període distòpic i obsolet, i es troben ara davant la necessitat d’una reconstrucció creativa.”
“Mentre es considera que algunes peces de l’entorn urbà val la pena conservar-les, netejar-les amb dolls de sorra i incloure-les en el catàleg de béns protegits com a peces d’importància històrica, altres s’enderroquen i es reemplacen. De la mateixa manera, els residents d’aquestes zones i les seves maneres de viure sovint es veuen modificats, reallotjats o rebutjats mitjançant un ventall de programes de les administracions o per processos d’aburgesament del «lliure» mercat. El sentiment i l’aspecte d’una barriada canvia radicalment.” Es creen “corredors turístiques” que encaminen als turistes a anar d’un atracció a un altre sense perill de topar-se amb la multitud.
S’esborren les empremtes del conflicte social i la desigualtat. Es tematiza la ciutat, es produeixen quadres urbans idealitzats. es reivindica un present etern. […]
Es tracta de la «ciutat desfigurada»; en la qual elements fragmentats del conjunt de la ciutat es planifiquen i redefineixen com a elements autònoms d’una repetició en sèrie, segons el darrer guió d’èxit de la passarel·la global, mentre que altres zones de la ciutat es deixen de banda.
la venda de la ciutat passa pel cos, però també per l’ànima…així les ciutats vindiquen allò que els és distintiu “covent garden” a London o el front marítim a BCN.
En aquest sentit és “consumeix espai públic” estant allà, sent allà.
Es comercialitzen igualment els “estils de vida”.
La retòrica del “espai públic” amaga el fet que aquests llocs estan penetrats i desenvolupats per interessos privats i que la participació en aquests espais està particularment focalitzada: el consum és l’activitat general i el principal objectiu en aquest tipus de vida pública”
La pregunta doncs que cal fer-se si la “bona ciutat” és la ciutat bonica i regenerada.
“DE FET, ELS CRITICS SOSTENEN QUE UN DELS PERILLS DE CONCEBRE LA CIUTAT SOBRETOT COM UNA EMPRESA ESTÉTICA, COM UNA ESCAPADA- CONSUM, ÉS QUE LA GENT NO S’UNEIXI PER PERSEGUIR FINS CÍVICS COMUNS” això pot donar lloc a noves formes col·lectives al voltant de configuracions afectives com l’estil de vida…com dirà maffessoli
Notes de Degen, M. (2004). Passejant per la passarel·la global : ciutats i turisme urbà. Transversal, 24, 30- 34.
Aquesta entrada ha esta publicada en Contramoviments, Política, Teoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s