“Hoteles con personalidad para una ciudad con carácter”. Usos turístics de la crema de contenidors a Barcelona.

ImatgeAquest anunci d’hotel apareix avui, 23 d’abril,  al diari La Vanguardia en el marc d’ un monogràfic especial dedicat al Festival internacional de cinema d’autor de Barcelona.

Els espai de projecció són els Cinemes Aribau i la Filmoteca de Catalunya i tindrà lloc entre el 27 d’abril i el 6 de maig. El Festival  no sembla destacar per una trencadora innovació, per exemple en el tractament dels temes, els autors escollits o els tipus de formats. De fet, aparentment, aquest festival podria semblar una còpia diluïda del cicle, ja assentat al CCCB de cinema Xcentric.

A més de semblar una nova proposta per afegir nous elements per la Marca -“cultural”- Barcelona i arrossegar població de cert perfil professional, estètic i ètic al cor del Raval, resulta interessant perquè es vol vendre de la ciutat, ara ja sense pudor, la seva vessant, podríem dir, revoltosa.

Les ciutats necessiten contínuament nous elements per distingir-se. Aquesta és la diferència que produeix valor afegit com han explicat tanta gent, entre ella David Harvey. Convertir ara el Raval en un pol d’atracció turístic i per tant, d’altra producció de plusvàlues per a tercers, ha trobat en el seu passat canalla i en el seu present “vandàlic”, un nou element per augmentar el valor de canvi. És fàcil d’imaginar que si Barcelona ha ocupat els darrers díes les portades de els diaris de més tirada del món pels “actes vandàlics” cremant contenidors o destrossant aparadors de El Corte Inglés o el Starbucks el día de la Vaga general, definir-la com a “ciutat amb caràcter” en el marc d’un reportage promocional de “Cinema d’autor” vol evocar aquestes imatges d’enfrontaments urbans. Convertint així l’acte denostat de l’ocupació insolent dels carrers, en un nou atribut per atreure visitants aguerrits, valents i autèntics.

De fet, res de nou. A les guies turístiques sobre Barcelona, és fàcil observar com s’identifica el patrimoni simbòlic del Raval, i se situa al costat de l’arquitectura de Gaudí o del passeig de la Rambla, encara que el cas del Xino, es faci èmfasi en la sevacondició de “baixos fons”. Així ho destaca la guia Time Out, quan glossava el 1999 els atractius de la ciutat de la següent manera: “Barcelona has been famous for many things: Gaudí, the Rambla, and the Barri Xino for decades one of the legendary centres of low-life 1.

Les guies turístiques més recents destaquen l’atractiu de “sortir de nit pel Barri Xino de Barcelona”. El Raval, segons la guia consultada, és “un dels barris més autèntics i singulars del centre de la ciutat, marcat per la interculturalitat i els contrastos, que també es coneix com el Barri Xino.” Els elements que per als nous veïns de carrer Robador provoquen inquietud (prostitució al carrer, cridòria, joves bevent i fumant als portals de les finques, petita delinqüència, i compravenda d’estupefaents, etc…), s’han convertit en un element d’atracció de turistes que busquen l’últim racó d’autenticitat d’Europa o en paraules d’un veï de la zona, “la última reserva de pobres en un centre històric”.

Una de las fotos que ilustra el reportaje de la web infohostel

Una de las fotos que ilustra el reportaje de la web infohostel

Altres guies turístiques insisteixen en el recuperat atractiu. Es tracta de recordar la història dels baixos fons.

El Raval, suburbio extramuros que cobijaba la denominada zona roja de la ciudad en la que convivían toda suerte de chorizos, macarras, artistas, prostitutas, estudiantes, carteristas e ilegales en una bien constituida hampa que ha sido objeto de diversos filmes, novelas e incluso historietas como la de Makinavaja, el ultimo Chorizo, del inmortal Ivá.

Posada la memòria a punt, es reconeix el seu valor actual quan es destaca que “tot i la rehabilitació

[…] sigue conservando un regustillo outsider que se se palpa en sus callejuelas y rincones donde, a ciertas horas de la noche, mejor no transitar con demasiadas alegrías2.”

Aquestes són només algunes mostres dels usos recents del mite del barri Xino: convertir en atractiu i productiu espectacle la misèria enmig de l’opulència, signede la fase postmoderna del capitalisme, que tan encertadament ha interpretat David Harvey3.

L’aposta dels planificadors i inversors sempre comporta guanys: es pot prosseguir amb el setge dels pobres, al mateix temps que s’ hi utilitza els personatges pintorescs dignes de formar part de l’inventari de souvenirs amb el qual tornar a casa.


1 TIME OUT (1999) Time Out guide Barcelona, Londres: pag. 26.

2El text apareix el bloc infohostal de donde procede igualmente la fotografia. http://blog.infohostal.com/2011/12/14/el-raval/

3 Concretament Harvey parla de la necessitat d’escassetat que té els mercats per funcionar. Segons el geògraf, si l’escassetat no existeix es crea socialment. Això és el que la propietat privada i la recerca del benefici s’encarreguen de fer. El resultat és una carestia en gran mesura innecessària (atur, falta d’habitatge, etcètera), enmig de l’abundància. Gent sense sostre pels carrers i captaires als metros enmig d’Hotels de luxe, i de pràctiques de consum ostentós i oci exclusivament pecuniari  (Harvey, 2008). ⁠

Aquesta entrada ha esta publicada en Economia, Espectacularització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s