Baptisme i sepultura del Barri Xino.

Cartell de la película El hacha justiciera de William Wellman de 1925Coincideixen diversos autors en assenyalar a Francisco Madrid com l’autor que va donar nom al Barri Xino. A més de ser un gran aficionat i assagista de cine [1], Madrid era també periodista, militant republicà i adversari declarat dels anarquistes de Barcelona. Es creu que va ser durant la projecció d’una pel · lícula sobre el Chinatown de San Francisco quan se li va acudir adoptar el nom per referir-se barri portuari de Barcelona. En aquest film apareixien fumadors d’opi, així com el lucratiu negoci que es duia a terme al barri amb la prostitució. Aquest mercadeig de persones així com el d’estupefaents, sembla que convertien el lloc en terreny vedat a la llei i l’ordre de l’Estat.

Afectat per el que va veure en la pel · lícula i en altres amb semblants escenaris, Madrid va publicar una sèrie de cròniques sobre el barri de Drassanes situat al Districte Vé.  (avui Raval) a partir de 1925 al setmanari El Escàndalo. A l’octubre d’aquest any i referint-se a la casa de dormir la Mina, situada al carrer del mateix nom va escriure:

“La Mina es la gran taberna del Barrio Chino. Porque el Distrito Quinto, como Nueva York, como Buenos Aires, como Moscú tiene su Barrio Chino”.

Doncs bé, si l’arribada al món del Barri Xino la hi devem a la influència del setè art en la mirada d’un cronista, l’últim intent de sepultura ve de la mà, ni mans ni menys que de la construcció en el seu cor, de la nova seu de la Filmoteca Nacional de Catalunya.

La recent inauguració del centre cultural, representa la culminació de trenta anys de dràstiques intervencions urbanístiques a la zona. La voluntat de que així sigui, ha d’explicar que se li atribueixin a la Filmoteca qualitats auxiliadores quan se la defineix com “l’últim salvavides del Raval”2  “la última esperanza para dignificar el barrio [y] para recuperar la normalidad3

Aquesta és la història d’un lloc, que no tan sols s’ha definit, sinó també constituït, com a resultat d’una relació especular amb la seva narració espectacular. El Barri Xino és una narració des dels afores del lloc que ha determinat la lectura des de dins. L’espectacularització del lloc ha servit a més, a tot tipus d’intervencions sobre l’urbà, des de la urgència de la seva destrucció, fins a la morbosa crida a visitar una de les últimes reserves de pobres i precaritzada d’Europa.

"La Nova Filmoteca et dona la benvigunda al Raval!"

“La Nova Filmoteca et dona la benvigunda al Raval!”

Cal conèixer doncs, com es produeix el mite sobre la zona i es la converteix en “una magriguera urbana” (Paquer, 1962: 6). El control del territori se serveix llavors, d’una espectacularització que podríem anomenar negativa. Com es veurà, resulta només aparentment contradictori el fet que, aquesta espectacularització estigui íntimament lligada a la recreació d’un barri a punt per a la producció de plusvàlues per a tercers. El desembarcament d’indústries terciàries d’alt valor afegit des de finals dels anys 90 del passat segle, aguditzarà el contrast entre la bona nova de la “regeneració urbanística” i la sempiterna “degradació física i moral” del barri i la seva població. En aquest marc, es precipita la precarització de gran part dels antics veïns, quan no, de la seva expulsió.

1 A més de petites col · laboracions en revistes de cinema, va publicar dos monografias: Cine de hoy y de mañana, Buenos Aires, Poseidón, 1945 y Cincuenta años de cine. Crónica del séptimo arte, Buenos Aires, Ediciones del Tridente, 1946.

2Angulo, S. Puzle incompleto en la Illa Robador del Raval. La Vanguardia, 5 de diciembre de 2011

3Angulo, S. La prostitución y la inseguridad se enquistan en el barrio. La Vanguardia, 10 de febrero de 2011
Aquesta entrada ha esta publicada en Espectacularització, Historiografia, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s