Los intelectuales contra el Raval?

Carrer d'en Robador 31

Carrer d’en Robador 31

El Senyor Xavier Antich, publica aquest 21 de febrer, al diari del règim, La Vanguardía, que quan es va inaugurar la nova seu de la filmoteca aquest passat diumenge 19 de febrer, a un grup de veïns només li faltava cridar “vivan las caenas”. Haig de confessar que feia temps que no trobava en tan poques línies, tanta ignorància i aporafòbia.

Els veïns que havien de cridar “vivan las caenas” denunciaven -para estupefacción segura del columnista :

D’acord als càlculs realitzats per Josep Maria Huertas Clavería i Jaume Fabre, la destrucció dels edificis on actualment es troba l’Illa Robador, ha suposat el l’enderrocament de 450 habitatges, 93 locals comercials i, el més brutal, l’expulsió de 7000 veïns i veïnes.

Amb l’excusa de millorar una qualitat de vida que es veu degradada per les mateixes autoritats, el Raval ha patit la pèrdua d’una part del seu teixit social i comunitari, i no com a conseqüència de l’arribada de nouvinguts de diferents procedències, sinó pel desplaçament sistemàtic i l’expulsió de veïns, pel tancament del comerç tradicional i per la saturació d’hotels, hostals, apart-hotels privats, restaurants i terrasses, botigues de disseny i de regals i… milers de turistes, que dificulten la vida quotidiana del veïnat.

Vull pensar que es tracta d’ignorància i no de mala fe. Li ha provocat vergonya l’escridassada monumental que es van portar Mascarell i Trias en el moment d’inaugurar la Flimoteca. “Vergonya aliena” li ha provocat que els veïns que hi érem mostréssim el nostre descontent contra el que és el col·lofó de cent anys de menyspreu i agressions militars, policials i urbanístiques sobre la zona. Aquesta vergonya aliena, em sembla provocada per la desmemòria i la ceguera, no pel mal caràcter -ni tans sols pel caràcter. Perquè els veïns del Raval, crònicament delinqüents, ignorants o putes o tot a la vegada -deu pensar el Sr Antich- no reconeixen el valor viure al costat d’una Filmoteca -amb atributs expiatoris!- i són tan ignorants que reclamen les “caenes” -com les que els periodistes com ell, deuen portar, al coll, mentre tirant d’elles els amos de la ciutat.

El senyor Antich no deu saber ni recordar que l’últim edifici que hi havia en aquell solar va ser una escola pública destruïda per les bombes feixistes italianes. Ni que aquesta escola s’ubicava en l’antic edifici de la primera presó de dones del país. Allà va restar entre els segles XVII i XVIII després de ser traslladada al carrer Reina Amàlia. Una presó on s’obligava a les penades a treballar, a algunes se les torturava fins a la mort, en la gran majoria dels casos per haver comès el greu delicte de comerciar amb el seu cos, per exemple, durant els sagrats dies de setmana santa.

Allà hi va haver precisament una altre cine, el cine Argentina i una mica més amunt, a la plaça del Pedró hi estava la segona seu de la filmoteca (la primera estava a C/Mercaders), que el conseller de cultura de turno la va arrencar del barri perquè, segons la seva digna opinió, era un “lloc miserable per a la Filmoteca Nacional”. Tot aquesta ignominiosa història desapareixerà, com llàgrimes sota la pluja.

Però a més, tot el que ara anomenem Illa Robador, va ser l’objecte d’especulació més important des dels sospitosos tinglados del Moll de la Fusta i el Maremàgnum -denunciats primer pel candidat a l’alcaldia del moment, Pasqual Maragall, i exonerats desprès quan ell mateix va accedir al càrrec. L’Illa Robador va ser “la primera intervenció amb criteri recuperació de plusvàlues” com es reconeix des de PROCIVESA -l’empresa público/privada, encarregada de la reforma-destrucció de Ciutat Vella i  envoltada d’acusacions de corrupció. El solar de la Filmoteca estava destinat a zona verda -ni gris, ni de “serveis culturals”- pel Pla General Metropolità de 1976. A finals del 90 es va requalificar sospitosament. La zona verda va reduir-se a la meitat i els equipaments del barri es van convertir en el hotel- panòptic Barcelò Raval, que superava i supera els límits -en el seu moment legals- d’alçada dels edificis. Això va provocar la presentació de dos contenciosos administratius per part de varies associacions de veïns organitzades al voltant de la Taula d’entitats del Raval. Resultat, esclata un suposat cas de pederàstia internacional, com no, al Raval!. La majoria de la junta directora de la Taula, va a la presó i separen als pares dels fills durant mesos. L’esperpèntic cas, jutge i judici, van ser recollits de manera extraordinària per Joaquim Jordà al seu film De Nens.

Treballadors de TMB i veïns del Raval protestant contra els representants de l'Ajuntament i la Generalitat en l'acte d'inaguració de la Filmoteca Nacional

Treballadors de TMB i veïns del Raval protestant contra els representants de l’Ajuntament i la Generalitat en l’acte d’inaguració de la Filmoteca Nacional

El sr. Antich s’escandalitza perquè alguns veïns del Raval mostrem el nostre desacord amb el que simbolitza la imposició d’aquell centre cultural redemptor, ignorant sistemàticament l’opinió dels veïns. Alguns, amb el permís del pròcers de la ciutat -i els seus gossos de presa- proposaven que els 16 milions que ens ha costat el maleït mamotreto, es podien haver fet servir, per exemple, si no és molta molèstia, per adequar les cases on hi viuen molts i no deixar-les que les rates se les mengin. Al 1985 la Llei Boyer va voler eliminar els contractes de lloguer indefinits per tal que els propietaris no es quedessin en la indigència (sic!). Doncs bé 30 anys desprès d’anar pujant els lloguers (el Raval continuen sent un dels barris on hi han més pobres i paradoxalment, on hi podem trobar els lloguers per sobre de la mitja de la ciutat!) i d’haver-se enriquit de manera estratosfèrica, aquelles finques continuen tocades de mort.

Des dels anys 50 s’intensifica la persecució a la gent del barri. Llei de vagos y maleantes (recuperada del president Companys al 1932), tancament de prostíbuls i prohibició dels mercats al carrer. Al segle XXI, la normativa cívica persegueix tota manifestació de pobresa i de cultura lliure no laudatòria.  Mentre proliferen els mercadillos d’artesania, substancialment més cars i inaccessibles que els altres, i enfocats per la consum de veïns de fora del barri o turistes.

Tot això en un marc de persecució a la vida al carrer, sobre el cavall de batalla de la prostitució il·legal. Es multipliquen els “prostíbuls legals” a la “zona noble” de la ciutat, es manté la desregulació de la professió i apareixen a tort i a dret escàndols als burdells, per les inspeccions que no es fan, s’acusa als propietaris -per exemple el de Bailen 22, propietari de la família de l’exfuncionari del Districte, Heliodoro Lozano- de proxenetisme, contra els drets dels treballadors, o trata de blanques.

El Raval l’han destruït les bombes feixistes del 1937 i 38, i la piqueta democràtica des de 1988. Encara avui, un dels barris més pobres del país, on la immensa majoria del sòl es acaparat per les bones famílies de Barcelona. La història d’aquest barri és una història de lluita: allà es van fundar el sindicat més fort de la història, la anarcosindicalista, CNT. El Raval va ser l’escenari de la primera vaga general del segle al 1902, dels enconats enfrontaments de la Setmana Tràgica, de la Vaga de la Canadenca, la que va aconseguir l’establiment de la jornada de 8 hores per primera vegada a Europa. L’escenari del pistolerisme, on pistolers a sou de la patronal i policia, assetjaven i mataven a militants com a Salvador Seguí, el noi del Sucre.

L’hotel de luxe Barceló (el qual caracteritzen com a singular, pels seus 9 pisos d’alçada i la seva estètica tan discutida, com a estratègia per saltar-se les normatives urbanístiques al centre de la ciutat), constitueix el símbol per excel·lència d’una operació en la que les administracions paguen els serveis prestats a les anomenades interlocutores socials i al sector privat: 120 habitatges – que es reparteixen entre UGT, CCOO i l’Associació de Veïns del Raval- , locals comercials, oficines, aparcament subterrani, i una central de recollida neumàtica d’escombraries.

Oblida que allà, a la “miserable” zona de Robador, hi havia cultura. Potser no és aquella Cultura amb majúscules que deu reverenciar tot Home cultivat. Allà, la vida al carrer contemplava la venda de sabates, assecadors de cabell, estupefaents, coses inútils o fins i tot menjar o sexe, tot a preus populars, res a veure amb l’extorsió dels monopolis comercials actuals. Però a més, al bar Ciutat Vella, era un dels últims racons on escoltar música en directe, on prendre’s una copa sense que et costi el salari, i poder gaudir xerrant al voltant de la taula fins a altes hores del matí. I què dir, del Ateneu del Xino, últim reducte físic del anarcosindicalisme al barri. Allà hi havia una llibreria, un menjador vegetarià, una sala on es feien concerts o representacions de teatre o espectacles de circ. A més, era un centre associatiu que col·laborava en la lluita contra els mobbing, l’assetjament a les noies del carrer i la privatització de la cultura popular. I ara la majoria de bars d’aquell carrer, l’Alegría, el Coyote, el Andalucía, condemnats a mort, precisament per qui els havia de salvar: la cultura i el cinema “emancipador”.

Deu oblidar que la última regidora honesta del Districte, Itziar Gonzàlez, va haver de deixar el càrrec per les amenaces de mort -que encara rep!- per part dels seus “companys” de partit. Per aquest cas, estan imputats Heliodoro Lozano i Joaquím Quilez. Gonzàlez es va atrevir a frenar la construcció d’un nou hotel a Drassanes i un altre davant del espoliat Palau de la Música -un altre gran centre cultural!- i casi li costa la vida. El magnànim Carles Martí, el primer que va fer al agafar el càrrec de Gonzàlez, va ser tornar a activar la construcció de l’hotel. Desprès, veient que l’escàndol de corrupció i amenaces al més pur estil Al Capone, el podia assenyalar, va dimitir amb la pobre excusa del referéndum de la Diagonal. Peró sr Martí, si en aquest país no dimiteix la gent ni que s’hagi provat la seva implicació en la mort de treballadors, sota mandat seu! Quin orgull de representats “institucionals legítimament escollits”, sí senyor!.

 La culminació d’aquesta operació amb la nova Filmoteca de Catalunya és,  en definitiva, el darrer dels símbols del que ha estat, fins ara, una  guerra en contra del veïnat per cometre el pitjor dels delictes que pot  cometre’s actualment: Ser pobre, treballadora, parada… és a dir,  no poder pagar a preu d’or el sòl en el que vivim. Però és que Robador és l’última de les envestides, abans vam tenir la destrucció dels carrers Sant Jeroni i Cadena (l’actual Rambla del Raval), la anomenada Illa Sant Ramon i l’avinguda Drassanes on estava ubicat el mític Barri de Drassanes. Persecució, expulsió, criminalització de milers d’habitants, en nom de la misericòrdia, l’higienisme, l’urbanisme, el civisme i ara La Cultura….el Raval no necessitava tanta bondat ni caritat, pot ser ni “cultura”. Només hagués calgut més respecte i menys menyspreu 

Senyor Antich, aquests son “els problema del Raval” la corrupció i els intel·lectuals que hi col·laboren, de manera més o menys volguda en l’assetjament sobre la zona. Als veïns del Raval ens sobra cultura i irreverència. Estem farts que els intel·lectuals de la ciutat ens facin servir d’excusa per redimir els seus pecats. Al Raval se la volgut rebentar, perforar i aniquilar. Però allà estem, en un lloc on resistim perquè no es converteixi en un altre centre comercial a cel obert, venut completament a franquícies impersonals que fan treure el fetge als seus treballadors, venut a especuladors sanguinaris, a policies i polítics corruptes. El Raval que vosaltres odieu continuarà provocant-vos vergonya aliena, perquè mai es comportarà com els senyors de Barcelona esperen i com els seus dòcils ideòlegs pregoneu. El Raval no es ven, el Raval es roba. L’espoli i el menyspreu pel raval hauria estat el que us havia d’haver avergonyit a la gent d’ordre com vosaltres. Que t’hagin tret els colors aquest crits contra els polítics que han venut el barri a les hienes financeres, i no tots els abusos s’han produït contra la gent del barri, t’hauria de provocar una indigestió.

Vist el panorama actual del periodisme al nostre país, només ens queda recordar altres periodistes, amb més vergonya i sentit de justícia:

A mí no me importa que sepulten mis cines, mis colegios, los puntos de referencia del país de mi infancia bajo una propuesta de paraíso que se llama Rambla del Raval y todo lo que le cuelga, sino que la deconstrucción se lleve por delante toda posible memoria de la ciudad mestiza y se practique a costa del vecindario más débil de la ciudad.

 Manuel Vázquez Montalbán
Aquesta entrada ha esta publicada en Historiografia, Mite, Urbanisme com ideología. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Los intelectuales contra el Raval?

  1. marcoleto marcondrio ha dit:

    contundent, poderós… igual que l’asimetria mediàtica que dona temps i espai a comentaristes absolutament desprovistos de qualsevol capacitat d’anàlisi…
    Gràcies, RRR, per la impactant bellesa de la teva reflexió.

  2. jose ha dit:

    Amigo Rodolfo:
    Nadie hasta ahora, que yo sepa, ha tenido la valentía y capacidad de exponer con tanta claridad,soltura, y conocimiento de causa las constantes injusticias y abusos especulativos que ha padecido a lo largo de la historia este barrio marginado del Raval en Barcelona. La persecución a sus habitantes ha sido cada vez mas intensa. Pero siempre habrá alguien que denuncie estas atrocidades descontroladas que posiblemente encierran el ánimo claramente especulativo y corrupto.

  3. Retroenllaç: Barcelona, irregular borders | Periferies Urbanes

  4. Retroenllaç: Barcellona, bordi irregolari | Periferies Urbanes

  5. Retroenllaç: Barcelona, bordes irregulares | Periferies Urbanes

  6. Retroenllaç: Barcelona, fronteres irregulars | Periferies Urbanes

  7. Martordi ha dit:

    Desde el meu modest entendre, la informació és poder, i tu no has deixat cap fissura perquè algú et pugui no donar la raó. Felicitats ets un Geni, confio que algun dia, i no molt llunyar, tot el teu saber ens porti un món millor.

  8. Robador29 ha dit:

    Gracias – ahora el cambio esta en Calle Robador … nuevos bares y restaurantes y obras para empezar con la vida como es normal en el centro de una ciudad grande …. http://www.facebook.com/robador29

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s