Conrear una esperança a set mesos de distància

Yo sembré una esperanza y salió
un cariño floreció
un desengaño
y cogí un olvido.

al-Mu`tamid de Sevilla, siglo X.

Entre Flaçà i Sobrànigues
Part del camí entre Flaçà i Sobrànigues

Estimada família virtual i fàctica;

Com molts ja sabeu, a partir d’ara i fins pràcticament el mes de setembre em retiro lluny de Barcelona. Marxo a un veïnat de poques casetes, a prop de Girona i més a prop encara de l’Empordà. Gràcies a la meva amiga Pati, podré tancar-me regularment en aquell indret meravellós, per posar fil a l’agulla a la meva tesis sobre l’anomenada Illa Robador.

Ara ja fa més de tres anys que, com canta Enrique Morente, sembré una esperanza en aquell, mil vegades injuriat, carrer de Barcelona. Des del primer moment, he tractat d’entendre alguna cosa d’aquell lloc, alguna cosa sobre les formes en les que es relaciona la gent, en un marc d’intensa febre especulativa immobiliària amb sistemàtic recolzament de les institucions governatives.

El Raval, un dels primers barris obrers d’Europa, bressol del anarquisme i de les grans insurreccions proletàries suporta, potser avui més que mai, una nova envestida oculta recurrenment, darrera els càntics de sirena de la civilització i el progrés, i particularment aquesta vegada sota la bona nova de situar el barri al mapa dels llocs cools i autèntics d’Europa.

Es tracta, en definitiva, de descriure aquest procés i d’interpretar-lo a la llum del que ara ja, sense pudor, podem anomenar, noves colonitzacions urbanes: ocupacions de la zona acompanyades de persecucions i deportacions de població subalterna, i de pràctiques d’exorcisme sobre el que era -i encara és- el malson de la burgesia barcelonesa, la vigorisitat de la ciutat popular.

Aquests anys he anat introduint en aquest bloc comentaris de lectures sobre la qüestió, així com el resultats de les primeres reflexions sobre el terreny. Ara, com si tractés de realitzar  l’inventari d’una tenda d’objectes perduts, em tancaré per posar en ordre -o per desordenar- el munt de dades que carrego sobre les esquenes. Tinc la desmesurada convicció que podré dir alguna cosa que abans no es sabia, que el producte serà una nova -tot i que en molts aspectes repetida- història de la zona en la que el menyspreu que ha patit per part de la ciutat burgesa sigui el fil conductor.  Ara deixo de mirar per analitzar i redactar. Amb el resultat espero tornar i poder dir-ho tot -quasi tot- sobre el lloc i les gents i compartir-ho amb vosaltres.

En un altre ordre de coses, aprofito aquesta nota per dir-vos que, durant el meu recolliment, tindré un accés limitat a internet, és dir que, no podré respondre mails o compartir coses, tan ràpida i freqüentment, com crec que acostumava a fer. D’altra banda, les meves visites físiques a Barcelona durant aquests mesos, seran contades. Això sí, sempre hi serè allà on el Salao canti, mai deixaré d’anar als primers dijous de la Reina i rondaré amb curiositat infantil el meu grup de recerca, els GRECS (i les GREQUES) de la facultat del Raval de la UB.

Gràcies a tot*s els que heu llegit fins aquí, i als que heu llegit en diagonal, també.

Espero veure-us aviat. Petons i abraçades múltiples

Sembré una esperanza. Letra de al-Mu`tamid de Sevilla, siglo X. Cante de Enrique Morente (Tangos)

Sembré una esperanza. Letra de al-Mu`tamid de Sevilla, siglo X. Cante de Enrique Morente (Tangos)

Aquesta entrada ha esta publicada en Metodologia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Conrear una esperança a set mesos de distància

  1. krola ha dit:

    Miguelico eres tremendo… ! molta sort!!!!

  2. Eu ha dit:

    Ja et trobo a faltar! però vinga que l’esperança segur que dóna fantàstics fruïts! T’estimo :*

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s