La màquina de la veritat que és la etnografia (i la història) comparada

Ahir vam estar intercanviant mails entre companys del GRECS urbà, concretament amb la Muna Makhlouf i el Dani Malet. Amb el seu permís, reprodueixo la conversa parcialment.

La Muna, que ha estat a Lisboa ha fet unes fotos molt interessants que han propiciat un debat igual. La primera foto que ens envia la podem entendre en aquest processos recents de Espectacularització de la ciutat, en mig i multiplicant la precarietat dels seus veïns.

Casa do fado expulsa a la vecina. Foto de Muna Makhlouf

Casa do fado expulsa a la vecina. Foto de Muna Makhlouf

El Dani, que acaba de defensar la seva tesis sobre la Praça do Rossio de Lisboa, afegia una nota d’un periodista el 1906, especialment eloqüent. Es tracta d’un reportatge d’un periodista de la Illustração Portugueza que va acompanyar una redada policial el 1906 :

“Alfama e Mouraria são os dois focos perigosos da nossa capital. Ali naquele dédalo de ruelas estreitíssimas, naqueles prédios cambados, podridos e senis, se acoita toda a população de vagabundos, de falsos mendigos e de mendigos verdadeiros, de faquistas, gente baixa, e não raras vezes serve de velhacouto a verdadeiros criminosos”

Doncs resulta que la primera llei de vagos i maleantes, la de Companys, es proposà prioritàriament separar

“parados respetables de los pobres peligrosos, los falsos parados de los auténticos”; puesto que los falsos pobres o parados, se aprovechaban de los verdaderos, los dignos, románticos y desconocidos -por parte del la burguesía dirigente- obreros dilegentes y solícitos. En la práctica servía de mecanismo “antinómada”, que permitía imponer un orden espacial fijo y represivo sobre los obreros, que respondía a un concepto del orden en el que el Raval emergía “como un espacio ingobernable y peligroso, en el que la chusma asediaba la ciudad”

La paret critica a haussman. Foto de Muna Makhlouf

La paret critica a haussman. Foto de Muna Makhlouf

Aixó ho explica, entre d’altres, Ealham, C. (2005b). An Imagined Geography: Ideology, Urban Space, and Protest in the Creation of Barcelonaʼs “Chinatown”, c.1835–1936. Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis, 50(03), 373- 397. doi: 10.1017/S0020859005002154.118). Recoge estas declaraciones que aparecieron publicadas en varios diarios, entre ellos Las Notícias, 3/05/1931 o El Diluvio 30/05/1931.

  Sobre l’altra foto, la de la pintada, cal dir que, el comentari que apareix segons “las balas nao sabem voltar na 1ª rua”, és tremendament pertinent la reflexió del propi Haussman quan diu:

“Cuando las balas doblen las esquinas, volveremos a construir calles estrechas” (Laymere, 1958 citado por Benévolo , L. (1993) La ciudad europea. Barcelona: Crítica. p.190)

Sincerament, és motivo de honda satisfacción, comptar amb els companys de recerca del GRECS, i ara especialment, amb els brillants Dani i Muna.

Aquesta entrada ha esta publicada en Comparació, Espectacularització, Historiografia, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s