Subalterns -sempre- a la frontera

Per Rancière, el discurs subaltern s’abasteix de la frontera, dels espais intersticials, a través de processos de fractura, perquè hi ha gent que no “suporta la classe”

“Els aspectes de codificació prevalents en les formes de vida proletaries, es caracteritzarien per la pluralitat, un estat no sempre conduent a l’homogeneïtzació”

Rancière, Jaques, “La maladie des hèliotroptes”, Ethonologie française, XVI, 1984. p128

Aquesta entrada ha esta publicada en Política, Teoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s