La freqüent impunitat de la corrupció policial, explicada per un comandament.

El comissari de la Policía Nacional Luis Gómez (a la dreta), al març de 2009 jutjats de Barcelona. Foto: A.P.

El comissari de la Policía Nacional Luis Gómez (a la dreta), al març de 2009 jutjats de Barcelona. Foto: A.P.

“La relación entre delincuencia organizada y corrupción es clara y nítida. Poéticamente diríamos que clara como un día primaveral, nítida como la imagen del día siguiente a una nevada, una relación clara y nítida a menudo tan solo difuminada por la incomodidad que la acompaña. Y de estos teníamos y tenemos. No pasan desapercibidos, pero a veces las organizaciones policiales y sus miembros han preferido mirar hacia otro lado.

Su —frecuente— impunidad se fundamenta en el principio humano de que todo el mundo tiene algo que esconder, alguna pequeña travesura propia, y en un segundo elemento transcendental: que cuando uno tiene demasiados enemigos los hombros pesan más. Ciertamente, no hay caso de narcotráfico de alto nivel que se desarticule donde no haya implicado algún miembro policial.

Como mando de esta policía, mi responsabilidad es —aquí sí— mantener una actitud preventiva para erradicar estas conductas en mi colectivo, y també una actitud represiva —de investigación criminal—, que se extiende a otros organismos o instituciones que puedan desarrollar fenómenos de corrupción. […]

Cataluña y España no son nidos donde el crimen organizado campe a sus anchas, pero es cierto que las estructuras judicial, fiscal y policial no siempre son las óptimas para atacarlo, a menudo por poco ágiles. No somos nidos para el crimen organizado pero los datos nos muestran que a menudo connivencia y corrupción van de la mano. Sin ser nido de corrupción, la sociedad acepta el dinero sucio y no lo cuestiona. Y para acabarlo de arreglar, se instala con fuerza el no hacer, el no afrontar con valentía los problemas porque en esta sociedad parece que ponerse al frente para solucionar un problema está mal visto.

La corrupción es uno de los indicadores utilizados por la Europol para valorar la existencia de crimen organizado. El 17% de los grupos de crimen organizado desarticulados por el cuerpo de Mossos d’Esquadra durante el año 2009 presentó técnicas corruptoras, un porcentaje que se sitúa un poco por encima del detectado en el ámbito estatal (tenemos los datos del 2008, que fueron del 15%).[…]Y en el cómputo no se ha incluido un caso paradigmático: la investigación en el entorno de los clubs de prostitución Riviera y Saratoga, la instrucción judicial de los cuales no había finalizado en 2009 y no pudo registrarse en el cuestionario, sino que computará en 2010.[…]

En la totalidad de los casos detectados por el cuerpo de los Mossos d’Esquadra en 2009, la corrupción se ha producido sobre miembros de los cuerpos y fuerzas de seguridad, hecho que suscita que probablemente en la mayor parte de los casos son policías los que colaboran con las organizaciones criminales, si bien —como he dicho antes— hay que plantearse si en otras estructuras y estamentos es más dificultosa su detección o faltan los instrumentos específicos de detección.[…]

No comparto el discurso que en este último caso habla de disminución de garantías, de peligro para la ciudadanía, porque eso significa que pensamos en otro modelo de policía. Es un discurso poco realista, un discurso del pasado, un discurso que tiene otro modelo de policía en la mente. Si en el discurso enfrentamos garantías a policía, quiere decir que nuestro referente policial no es el de servicio público.”

 José Luis Trapero Álvarez, Policía y licenciado en derecho

Trapero Álvarez, J. L. (2010). Prevención e investigación del delito. crimen organizado y corrupción. Revista Catalana de Seguretat Pública, 22(maig), 185- 205.

Curiosament, el mateix nou cap dels mosso fa temps que és investigat ell mateix per les seves converses telefòniques amb un “narco”:

El magistrat Joaquín Aguirre encara no ha decidit sobre la seva imputació però al llarg del sumari del cas ha recollit fins a 220 converses telefòniques entre el presumpte narcotraficant Manuel Gutiérrez-Carvajo i el comissari: una vuitantena realitzades per Trapero i fins a 140 realitzades per Gutiérrez-Carvajo.

http://www.setmanaridirecta.info/noticia/un-comissari-investigat-al-cas-macedonia-seva-relacio-amb-un-narcotraficant-cap-dels-mossos

Aquesta entrada ha esta publicada en Sospites de corrupció. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La freqüent impunitat de la corrupció policial, explicada per un comandament.

  1. Jano ha dit:

    Sóc pare, espós i ciutadà. Desprès a més sóc policia. Tot per aquest ordre. En absolut com un conjunt d’un tot. Quan escolto dir a algún company que tots aquests elements de la seva vida per ell son un bloc poc menys que indivissible, m’agafo de la cadira per no caure. Doncs no sé si tinc davant a un enganya babaus o el que seria pitjor, un cretí. M’estimo més als que diuen com jo; o be als pocs que reconeixen que avantposen la seva feina a la resta. Així doncs sóc per ordre el que he dit que sóc dacord al meu personal sentit comú.

    Feta la presentació voldria opinar en referència al concepte tan amanit de “servei públic”.

    El referent policial de les diferents policies si més no de l’Estat espanyol, no respon purament al Servei Públic com apunta l’autor, reconegudissim professional. No; el “servei públic” com a concepte a voltes s’utilitza com un eufemisme sota el que s’amaga el servei vers interessos de les altes finances reinterpretats a l’escenari d’una casta política teatral.

    Per altra banda no podem negar que individualment abunden els casos de voluntat honesta entre els policies. Avui dia fins hi tot més que no els casos dels que tenen com a patró existèncial una visió reaccionaria de la realitat social i política. Però aquests segons honestos o no, hi son. I continuen essent més de quatre.

    Però al marge de les peculiaritats vitals o ideològiques de cadascú no podem ser ni tan cínics ni tan ingenuos de voler fer veure que no actuem dins d’organitzacions que quan “algú” així ho considera, estiren i arronsen el seu to de “servei públic” igual que la goma de mastegar. Com gaire be tot i tothom, segons les pautes temporals de Poder. No cal una Dictadura típica i tòpica. Avui dia també es fa, de vegades amb la corretja de transmissió de Lleis injustes redactades al marge de la ciutadania, d’altres vegades indirectament per la pressió mediática exercida des de mitjans de comunicació controlats pel mateix poder financer. Amb la finalitat d’endurir o relaxar els nostres metòdes d’actuació segons “convingui”.

    No tot és així. Només faltaria. Però això que escric també s’hi dona.

    Per tot això exposat resulta important continuar mantenint un esperit democràticament actiu, dinàmic i garantista. No només a la Policia si no arreu. Si veritablement som tan demòcrates i tan ciutadans com el que més no he entés mai perquè hem de fer prevaldre un angle de visió jurídica professional. Intelectualment ho puc relativitzar en un ciutadà que com professional autonom està descontent amb el sistema fiscal de mòduls que li aplica Hisenda. Però no a un col·lega perquè les qüestions son moltissim més transcendents en l’ambit socio-polític. Perquè malgrat segur les intencions puguin ser les millors sempre toparem amb l’essència conservadora i/o de obediència consustàncial a tota organització d’ordre.

    En definitiva, si se’m permet la parabola, el que cal es aprofundir en la divissió de poders i la posterior inviolabilitat de la Norma. No pas afegir un quart poder anomenat p.ex. “Poder Policial”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s