La violència en la mirada. Imatges de sexe de carrer

Aquesta vegada ha estat El Periódico el diari que ha posat en portada noves imatges de sexe als carrer de Ciutat Vella.  Ahir, 4 d’octubre, el diari escollia com a tema del dia “la prostitució al carrer”. El reportatge, oferia unes imatges en el qual dones d’aspecte centreafricà mostren  una actitud explícita de disposició sexual davant del que semblen turistes d’aspecte anglosaxó, alguns d’ells, amb els pantalons baixats o descordats. Només dues fotografies permeten intuir una pràctica sexual.

La portada d’avui 5 d’octubre, del mateix diari, mostra l’efecte que han pogut tenir les fotografies sobre la vigilància policial:

Novament, s’apunta a l’insuportable imatge pública de l’explotació i la pobresa,  en un districte, el de Ciutat Vella, el que el mercat de treball i de l’oci, no només encara no estan monopolitzats, sinó que entren en competència amb aquells que produeixen plusvàlues per a tercers, vinculats a l’ordre institucional. A més, aquestes imatges, arrelenteixen el procés de ” renovació de persones” al que estan abocats des de finals dels anys 80 del passat segle.

En relació a les imatges aparegudes al diari el País l’agost de 2009, Laura Trafi- Prats, elaborava una reflexió molt pertinent i aguda. S’apuntava als mecanisme de museització de la ciutat, a la “positivitat del poder” foucoltià en el sentit que aquestes imatges intensifiquen un comportament homogeni i intensement normativitzat de la resta de la població, reificant novament  el que són conductes apropiades o no a l’espai públic. Les imatges servien al seu temps, per insistir en la degradació del barri, urgint d’aquesta manera a la seva rehabilitació, que si bé, ara no, cada cop menys, pot passar per la destrucció de trama urbana, ha de focalitzar-se en la vigilància i el control des les activitats que es portin a terme a ulls de tothom. L’autora parlava d’una “imatge colonitzadora”, que col·labora en la profusió de l’homogenitat  cultural barcelonesa, al temps que marginalitzava l’otredat. és a dir, per saber qui som els cívics, s’ha de senyalar, una vegada i un altre què són i què fan els incívics. A més, situava aquestes imatges -i les actuals- en la llarga tradició de denostació dels barris vells, en aquest cas, el del mític barri xino, i els seus marges.

Tot això ho contraposava al treball fotogràfic de Joan Colom, treball que exposava, precisament, unes imatges complexes, que no es deixaven fetitxitzar i apuntaven al observador i a la seva perspectiva així com reclamaven erigir la subjectivitat com a part activa en la producció de la mirada. Tot el contrari que succeeix amb el tractament que fa la presa oficial sobre la qüestió Per Trafi, les imatges de Colom “nos sumergen en las texturas de lo ordinario, y muestran la experiéncia en terminos de relacionalidad, potencia y deseo, no como limitación, constricción o carencia”.

Novament, l’exercici periodístic sobre la prostitució a Ciutat Vella, vestit amb les robes del compromís professional no pot amagar una voluntat institucional de liquidar la vida al carrer, especialment, en la forma en la que impugna un ordre suposadament democràtic, profundament injust, racista i colonial.

Descarregar text complert Trafi-Rifa_pedagogias de lo expuesto y lo visual o aquest

Trafí-Prats, Laura (2011) Pedagogias de lo expuesto on es comparesn les fotos de Colom amb les aparegudes a El País de les treballadores del sexe “profanant” la Boqueria.

Aquesta entrada ha esta publicada en Economia, Mite, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s