“De Vagos y maleantes. Michel Foucault en Espanya” de Valentín Galván

Publicat por la Editorial Virus, 2010.

Aquest llibre de recent difusió, aborda una qüestió que quedava pendent per calibrar, tant des del punt de vista dels moviments socials i de la lluita anti-institucional, com des de la pròpia perspectiva acadèmica (majorment, des del terreny de la filosofia, la sociologia i la història). El filòsof francès Michel Foucault (1926-1984) sens dubte ha estat possiblement l’autor que més influència ha tingut en les perspectives intel.lectuals més crítiques d’ambdós àmbits en les últimes dècades. Com assenyala Francisco Vázquez, prologuista del llibre, després de la lenta recepció de l’obra de Foucault a Espanya han coexistit dues sèries de treballs intel.lectuals interpel pel francès. D’una banda, una comunitat de sacerdots “Foucault” obstinats a un treball academicista que busquen situar correctament a l’autor dins del panteó dels filòsofs més importants. Així, com bé desgrana Valentí Galván en el seu llibre, Foucault ha rebut diverses etiquetes que l’han anat enquadrant en tradicions de pensament concretes, com l’estructuralisme, la postmodernitat, la història de la subjectivitat, una neo-Il.lustració o fins i tot, alguna espècie de post-marxisme, sent objecte de múltiples controvèrsies i diferents lectures (sociològiques, àcrates, marxistes, etc.) sobretot en la dècada dels 80. No obstant això, el mèrit del llibre de Valentí no és tant-pensem-el fet d’haver sabut dibuixar aquestes línies de la recepció acadèmica de Foucault, sinó que en base a documents i fonts directes, ha dedicat la major part del llibre a construir una història de la recepció i ús de les obres de Foucault no tant a la manera del sacerdoci universitari i políticament interessat, sinó de com ho han estat fent un grup molt més fragmentat i dispers que les han usat com una “caixa d’eines”. A partir d’interpretacions diverses i força lliures del seu llegat conceptual i les seves anàlisis dels mecanismes de poder i de les pràctiques institucionals, l’obra de Foucault ha funcionat com un autèntic instrument a l’hora de generar investigacions i treballs de denúncia connectats en menor o major mesura amb lluites concretes i amb una crítica directa del present. Així, el llibre queda dividit en tres parts. Una primera dedicada a esbossar el panorama del pensament crític en el tardofranquisme i la transició, anys en què va començar a difondre amb notorietat l’obra de Foucault. Seguidament, un capítol dedicat a l’esmentada recepció extra-acadèmica centrat en l’ús del filòsof per part d’intel· lectuals crítics i algunes lluites molt rellevants en aquells anys. En concret, el paper de Foucault en els primers moviments de psicologia crítica i anti-psiquiatria, els moviments abolicionistes o crítics amb el sistema penitenciari (COPEL), els emergents moviments post-feministes i de pensament crític respecte a les relacions de gènere, i finalment, la pedagogia crítica i la crítica a la domesticació educativa dels nens i nenes.

A Espanya, la primera publicació de gran tirada que es va fer ressò de les lluites i reflexions del tema antipsiquiatres-terme polèmic ja llavors-va ser Triomf, que el 1973 va dedicar reportatges (núm. 468, 536 i 537) a la RD Laing i una entrevista a membres de la comunitat Arbours Association. El del primer número, signat per J. García Varela, interrogava: “Qui està boig?”. Va ser Ramón García qui va difondre els primers treballs en aquesta línia (La institució negada i ¿Psiquiatria o ideologia de la bogeria?, Recopilacions elaborades per la família Basaglia) de crítica institucional i política a les pràctiques psiquiàtriques oficials. Expulsat de l’Hospital Mental de Santa Creu el 1973, Ramón García havia llegit els llibres de Foucault i els havia usat, entre d’altres, d’eina crítica, en concret, Malaltia mental i personalitat, i en principi, el text de major influència en la comunitat psiquiàtrica francesa i espanyola, la Història de la bogeria en l’època clàssica. Aviat, altres revistes com Ajoblanco o El Viejo Topo van donar cabuda al debat i lloc a l’expressió de lluites concretes que van començar a generar-se a través de la creació del “Col.lectiu de bojos”, més tard el “Col.lectiu Crític per a la Salut Mental”. Aquest coexistir amb el “Col.lectiu de psiquiatritzat en Lluita”, creat a l’Hospital de Dia de Madrid. Els treballs de Foucault-encara que no definitius-van ajudar a que des de dins un nodrit grup de psiquiatres presentessin arguments enfront de la psiquiatria institucional. Per exemple, dins d’aquell últim col.lectiu, el psiquiatre González Dur revelava les fosques intencions de les institucions davant els seus objectes, els supòsits malalts mentals, amb un llenguatge francament foucaltiano: “Realment la psiquiatria actua com una estructura de poder-saber, que defineix, conceptualitza, classifica, controla i corregeix les bogeries de gent febles i marginades, d’acord amb els interessos i valors d’una societat `normalitzada ‘i` Normalizante’, valors que corresponen als de la ideologia dominant “(El Viejo Topo, n º 7). En definitiva, tot i que el llibre de Valentí Galván estigui escrit mitjançant formes acadèmiques i “institucionals”, la seva estructura i narrativa, així com pel nombre i la varietat de fonts utilitzades, fan de la seva lectura una mica lleuger i amè, que ajuda a prendre consciència del paper de l’obra de Foucault en el pensament crític i l’acció política a Espanya ia donar compte de l’útil que pot arribar a ser un autor tot i que el que generi, cosa que molt segurament no molestaria al propi filòsof, siguin controvèrsies, usos lliures, lectures heterodoxes i aplicacions pràctiques que poguessin trair a un suposat “Foucault” original.

enllaç original: http://primeravocal.org/?p=1727

Descàrrega gratuïta gràcies a l’Editorial Virus: De vagos y maleantes.Michel Foucault en España

Aquesta entrada ha esta publicada en Política, Teoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s