Sessió sobre odi, vida i llibertat

Recordeu també que Petit va acabar la seva exposició dient que l’odi era l’instrument per l’alliberament? doncs mireu que el deia Bataille a propòsit d’això en una reflexió seva sobre la filosofía nietzschiana:

 

“… més que ser el filòsof de la voluntat de poder, és el filòsof del mal, o dit d’un altre manera de l’odi al bé “su odio del bien està justificado por él como la condición misma de la libertad”. És a dir, el que està proposant és el mal com objecte d’una refinada cerca moral “Y es que el mal es lo contrario de la coerción – la cual, en principio, se ejerce con vistas a un bien -. El mal no es, sin duda, lo que una hipócrita serie de malentendidos ha querido hacer de él: en el fondo, ¿no es una libertad concreta, la turbia ruptura de un tabú”

 

(Bataille, G. (1979). Prefacio. In Sobre Nietzsche. Voluntad de suerte

(pp. 16-27). Madrid: Taurus Ediciones.: 17)

 

i sobre la possibilitat de viure sense creure en res, sobre la llibertat prefixada

“El ¿se puede vivir en rebelión? Se convierte en el ¿se puede vivir sin creer en nada?. Sí, si se hace de la falta de fe un método, si se lleva al nihilismo hasta sus últimas consecuencias y si, desembocando entonces en el desierto y confiando en lo que va a venir, se siente en ese mismo movimiento primitivo dolor y alegria.

Camus, A. (1978). El hombre rebelde (Novena.). Buenos Aires: Editorial Losada.: 65)

Aquesta entrada ha esta publicada en Política, Teoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s